dijous, d’octubre 26, 2006

Un cagalló de gos

A Lleida hi ha dues persones que ho saben tot sobre Lleida. Són el Romà Sol i la Carme Torres. Entrevistats al programa Converses de Lleida de La Manyana TV, la parella d'historiadors han deixat anar que "Lleida ha perdut influència política" i recordaven els temps "quan al pati dels Tarongers es parlava amb accent lleidatà".

Mai ningú havia dit una veritat tan gran des de que ZP digué "Aprovaré el estatuto que salga del Parlament". Ara mateix els polítics lleidatans no pinten absolutament res. Per primer cop en tota la democràcia les terres lleidatanes no són representades per cap conseller a Palau. Ni la trista conselleria d'agricultura que sempre ens donaven als lleidatans! Ni aquesta! Ara, aquell homenot del William Carnes és conseller d'agricultura. Suposo que deu ser perquè es diu igual que un tipus de pera. Faria gràcia tenir un conseller William i un secretari general Blanquilla o Llimonera o Grand Schmit.

Aquesta impressió que Catalunya acaba a la Panadella es pot veure fàcilment en alguns casos en campanya electoral:

1) Resulta que els mitjans de comunicació lleidatans han demanat un cara a cara entre Josep Grau (CIU) i Quim Llena (PSZ)... perquè com no es fa el Mas-Montilla hi ha ordres de no fer-ne cap més.

2) El Quart Cinturó. No hi ha dia que no surti el Quart Cinturó a la tele... i a mi què el Quart cinturó? Que es fotin tirants! I l'autovia Lleida-Osca? I la Lleida-Tarragona? I la Tàrrega-Montblanc? I la Lleida-Viella? I la Bellcaire-Castellserà si convé? O la d'Alguaire a Vilanova de Segrià?

3) Resolucions com la de la petarda aquella de la Caterina Mieras que entèn tant de cultura com la directiva de Ryanair d'atenció al client. Aquesta dona va aconseguir amb les seves declaracions sobre el Museu Diocesà posar d'acord a totes les forces polítiques de Lleida en contra seva! Avui mateix sentint una tertúlia de polítics lleidatans a Barcelona Ràdio (la ràdio nacional de Barcelona), el moderador, que era el XAvier Grasset no sabia ni què preguntava... millor dit, no sabia què preguntar perquè no tenia ni idea de la problemàtica de les nostre terres.

4) I l'última... perquè uns senyors de Barcelona ens han de tancar el nostre canal de La Manyana TV? Perquè no tanquen BTV? Perquè no clausuren el piromusical de la Mercè que encara no sé perquè ens el fam empassar a tot Catalunya fent-lo per TV3?

P.D: M'ha vingut al cap una cosa que déiem quan érem petits. Pintem menys que un cagalló de gos. Barcelona mana i aquí a creure.

4 comentaris:

Sherk ha dit...

Company Babunsky,

Lleida, de vegades, no es ni un concepte abstracte. Ni una idea. Ni un floc de boira del gener. Lleida no es res. Una ciutat que fa fàstic. Lletja.
Abandonada pels mateixos polítics lleidatans... com no ha de estar oblidada per la resta de catalans ??
Però... què hi fem a Catalunya ?? si ens tenen per un camp de pomes a les afores de Barcelona.
Catalunya ( Barcelona ) no ens serveix, mes aviat ens fa nosa, Catalunya ( Barcelona ) ens ofega, no els interessa una Lleida amb poder, amb voluntat, una Lleida viva.
Certament.. qui si no nosaltres hem de decidir si volen un o set canals de TV locals ?
Qui si no nosaltres hem de decidir on volem un aeroport o si ens podem quedar unes obres d’art que son nostres ?
Company Babusnky... què hi fem a Catalunya ?

Babunski ha dit...

Home, tampoc hem de culpa de la nostra presència a Catalunya de la nostra situació de marginació. El problema és l'existència d'un centralisme anomenat BArcelona. Jo ara mateix firmaria una Catalunya formada per Girona, Lleida i Tarragona. I amb una mica de ganes hi posaria l'Osona, el Berguedà, el Bages i l'Anoia.
Sí que és veritat, i un dia vull escriure sobre això, que el poder econòmic, cultural, social i esportiu de LLeida estaria molt més activitat i consolidat si pertanyéssim a Aragó. Tot i que històricament seria un suicidi, potser les coses ens haurien anat millor.

avi_siset ha dit...

Que gran ets, babunski!

Babunski ha dit...

No tant com vós!