dissabte, de desembre 30, 2006

Boira


"La boira fa que perdin l'avió tres mil persones a Girona
En 48 hores s'han anul·lat 24 vols a l'aeroport gironí per mala visibilitat El sistema de seguretat no permet que s'enlairin naus si el camp de visió no arriba a 800 metres."
Amic (i amiga) lector (i lectora), tot això que he escrit a les línies que estan per sobre d'aquesta no ho he escrit jo. Ho han escrit uns senyors (i senyores) que en saben molt i que són redactors (i redactores) del diari AVUI.
Amb això no vull dir que estigui mal escrit. Jo no sóc ningú (ni ninguna) per dir que aquests (i aquestes) periodistes escriuen malament. De fet crec que escriuen molt bé. A mi el que em fa gràcia és la notícia. Quan aquest matí ho he llegit a la primera plana del diari m'he posat a riure i encara no he parat ara. Ni una roda de premsa de Frank Rijaard, Montserrat Tura i Albert Pla junts em podrien fer deixar de riure.
I vostès (vostè masculí i vostè femení) es preguntarà per què ric tant, no? Si no s'ho pregunta faci el petit esforç de preguntar-s'ho sisplau. Gràcies. Intentaré donar-li una resposta.
Primer de tot confiem en la bona voluntat dels treballadors (i treballadores) de l'Aeroport de Girona i suposem que no han volgut gastar una broma a 3.600 passatgers (i passatgeres) dient-los que els avions no poden enlairar-se per la boira i la mala visibilitat...
I segon de tot, suposem que la cosa sigui certa... que si hi ha boira i problemes de visibilitat els avions no poden enlairar-se per vagi vostè a saber quina llei física.
I tercer de tot i conclusió.... suposant que els dos supòsits anteriors són certs jo em pregunto QUI VA TENIR LA MENT BRILLANT DE PLANIFICAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN AEROPORT A ALGUAIRE??? Un senyor que enlloc d'ulls i orelles té trompetes i antenes i és de color verd i aleshores no sap que a Alguaire hi ha una miqueteeeeeeeeeeeeeta de boira? O és que al desembre i al gener l'aeroport deixarà de funcionar per poder ampliar la ZEPA o donar concessions de vols a Air-Madrit?

diumenge, de desembre 24, 2006

"Nitbona", "Nadals", "Turró" i "Sanesteve"

Diuen que això del català va la mar de bé i que els xiquets catalans han d'estudiar més espanyol, que es veu que no en saben prou. Per comprovar la bona salut del català n'hi ha prou de parar l'orella. Pares l'orella en un indret qualsevol (de la Panadella cap al mar) en un moment qualsevol i les probabilitats de sentir algú parlant català són molt inferiors a les de sentir algú parlant espanyol. I quan, finalment, la sort i la perseverança et permeten escoltar una conversa en català et quedes garratibat de veure fins a quin punt el català que es parla està impregnat d'espanyol. Ni un ni dos, molts cops he sentit aquests dies gent que parlaven del que farien o deixarien de fer aquesta nit, la Nit de Nadal, la qual curiosament anomenen Nitbona, en un calc de l'espanyol que posa la pell de gallina.

I, encara no recuperat de tanta Nitbona, segueixes parant l'orella i segueixen parlant d'aquestes festes i t'adones que molta gent es refereix a les festes com a Nadals, un plural absurd que no saps ben bé d'on ve fins que recordes que els espanyols tenen l'estrany costum de considerar que aquests dies són les Navidades.

I si no et saps avenir d'aquest plural, després resulta que amb l'orella encara parada descobreixes un singular que també et sorprèn. D'allò que tota la vida n'havíem dit torrons (o tarrons en lleidatà) cada cop hi ha més gent que en diu torró. I la raó, naturalment, és que els espanyols ho diuen així, en singular.

I quan ja no vols parar més l'orella i vols anar cap a casa a celebrar la Nit de Nadal i menjar els torrons que cagarà el tronc, encara tens temps d'adonar-te que de l'endemà del dia de Nadal en diuen Sanesteve com si la t de Sant hagués desaparegut. I, és clar, la cosa és que en espanyol es pronuncia d'aquesta manera. I penses que realment has tingut molta sort de poder parar l'orella i de sentir algú que encara parla en català i que no t'amargaràs pas les festes perquè la gent digui Nitbona, Nadals, torró i Sanesteve, que pitjor serà en el futur quan només sentiràs Nochebuena, Navidades i turrón i quan Sant Esteve ja no el celebrarà ningú.

dimarts, de desembre 12, 2006

Quina pena que em fan! Pobra gent!


Avui, senyors (i senyores) lectors (i lectores) m'he passat tot el dia desitjant trobar-me un d'aquells romanesosalbanokosovarslituans que venen paquets de kleenex pels semàfors. No havia manera de parar de plorar i plorar i vinga a plorar. Els senyors de Murcia haguessin regat centenars de milions de camps de golfs amb les meves llàgrimes.

I què ha passat perquè un humil servidor pateixi aquest atac de pena tan gran? Una notícia publicada avui a la premsa afirmava que "Les estacions d'esquí han deixat de guanyar 10 milions d'euros per culpa de la falta de neu". Aiiiiiiiiiiii! Quina peneta cada cop que hi penso... buaaaaa! No puc reprimir-me... buaaaaaaa...

Cada cop que penso amb els senyors propietaris de les estacions d'esquí... pobra gent! Quants diners que no han pogut guanyar... i ara sense aquests diners no podran comprar terrenys per fer pistes i baixadors per a pijos... buaaaaa! Ni podran fer malbé la muntanya edificant hotels perquè famílies amb penúries econòmiques hi puguin anar a passar el cap de setmana... buaaaa... no podran comprar tinents d'alcalde d'urbanisme per requalificar terrenys i poder embrutar el paisatge contruint milers de milions de xalets de postal suïssa a la Vall Fosca o a Baquèira i així fer malbé el poc Pirineu que ens queda a a Lleida.. buaaaaaaaa! Això és més trist que un funeral amb Leonard Cohen i Jose Montilla...

Aquest pont estava mig país pendent de si nevava o no. Semblava com si el món s'hagués d'acabar. Oh! Què farem pel pont de la Puríssima si no podem esquiar? Els pixapins són una forma de vida intel·ligent o només són una forma de vida? Saben que es poden fer més coses a l'hivern, a part de baixar muntanyes lliscants embotits dins d'unes granotes fosforescents?

dilluns, de desembre 11, 2006

És un de sol que es mou molt


Cues als centres comercials de senyors consumidors (i senyores consumidores) frisosos de laminar la targeta de crèdit i de senyores periodistes (i senyors periodistos) frisosos d'explicar les cues de consumidors frisosos als centres comercials. Cues per anar a les fires de Nadal. Cues per anar als centres de les ciutats. Cues per anar a la Fira de l'Avet d'Espinelves i per anar a la Fira Medieval de Vic, tantes cues que alguns van haver d'aparcar el cotxe a Arenys i a Tortosa, respectivament. Cues a les estacions d'esquí (poques) obertes, tantes que a una pobre pista de debutants, una de les poques oberta als Pirineus, l'han vist a Austràlia amb el mocador de fer farcells i dient:
-Jo me'n vaig, això no hi ha qui ho suporti.
Cues als restaurants de carretera, tantes que avui seurà a taula aquella família que dijous a les tres de la tarda va dir:
-Ah, doncs si només n'hi ha per una hora, apunti'ns a la llista d'espera.
Cues als quioscos demanant el CD de La Marató de TV3.
-He anat ja a 300 quioscos i no he trobat el ditxós CD. O me'n dona un ara mateix o truco un amic meu que té una banda d'albanokosovars...
Ple a vessar a les cases de turisme rural. Setanta mil persones al partit del Barça de futbol i nou mil al de l'equip d'handbol. Onze mil persones al CosmoCaixa de BCN per veure com s'enlairava l'Ariane 5. Cues als taulells de facturació dels aeroports i overbooking de catalans a Nova York. Cues per comprar la nova consola de Nintendo. Cues del poloni 210 per aparèixer a tots els indrets possibles... però aquest ja és una altre tema. I finalment, per desfogar-se a gust, afegeixi aquí vostè la seva pròpia cua o embús.
I la gent diu que no té un euro. I les botigues, i els hotels, i els restaurants diuen que no fan calaix. Bé, només hi ha una explicació: tot això ho causa un del sol (o una de sola) que es mou molt... i no gasta, esclar.