diumenge, de març 25, 2007

Costers del Segre


Si hi ha una paraula que em rebenta d'aquesta forma de vida (intel·ligent?) que es creuen que són els barcelonautes és cosmopolita. Qualsevol cosa que diuen o fan és perquè és més cosmopolita que una altra cosa. Si parlen español és perquè queda més cosmopolita (he tingut la mala sort d'estar 4 dies a Barcelona i només he pogut parlar català en un bar, i suposo que devia ser perquè els amos eren de Lleida). Trobo imbècil els que se'n van de viatge a Nova York perquè queda cosmopilta i no saben ni on està la Vall de Núria o el Pelagalls. I una de les manies més grosses que tenen aquests santlleis de cosmopolites és demanar sempre un Rioja o un Ribera del Duero perquè queda més snob. Puaj! Això només demostra la seva ignorància enm el tema vinícola.

A Catalunya tenim un munt de denominacions d'origen millos que el Rioja. Les arxiconegudes Penedès, Terra Alta i Priorat (que per molt conegudes que siguin no vol dir que siguin les més bones). Altres amb grans vins com Conca de Barberà, Montsant (que cada cop em sorprèn més amb blancs) i Alella. I altres com Catalunya, Tarragona, Pla de Bages o Empordà.

Però que cony! La millor sense dubte és la de Costers del Segre. No entenc com amb la de vins reconeguts internacionalment que tenim (Castell del Remei, Cérvoles) ens deixem entavenar per vulgars Riojas només pel fet de ser Rioja. La D.O. Costers del Segre està constituïda per sis subzones: Artesa de Segre, Vall del Riu Corb, Les Garrigues, Pallars Jussà, Raïmat i Segrià, totes elles amb característiques diferents pel que fa al sòl i al clima.

De la zona de Raïmat, la més petita en extensió però potser la més coneguda, cal destacar els seus vins blancs i el cava. Especialment recomanable el seu Chardonnay (100%).

De la subzona d'Artesa destaquem el de Baldomar i el vi ecològic de Seró. Per clima i terreny només es fan Macabeu, Monastrell i Cabernet Saubignon. Però sense dubte els millors són els de les bodegues del Castell del Remei i el d'Algerri. El Gotim Bru del Castell del Remei és imprescindible en qualsevol taula, si en un restaurant no el tenen a la carta ja no val la pena demanar vi perquè demostra que no en tenen ni punyetera idea.

Les terres seques i àrides de les Garrigues i la conca del Corb donen alguns dels vins més cotitzats. El Bru de Verdú del celler Cercavins, el de Vallbona de les Monges o l'excel·lent (i un dels millors del món) Cérvoles fet amb ull de llebre i cavernet sauvignon. També hi ha un blanc fet de macabeu i chardonnay al 50% força recomanable.

La zona del Pallars Jussà és la més alta de Catalunya on es conrea vi i destaquem el de Castell de Mur. I de la zona del Sergrià cal destacar el de la partida de Torres de Sanui.

Au! Fotem-li al vi de Lleida, que si hem d'esperar que ens el defensi el Montilla ho portem clar!

2 comentaris:

croatcatala ha dit...

M'alegra saber que no sóc cosmopolita. Adoro els vins catalans (tot i que tenim els francesos ben a prop). Per cert, jo parlo en català a diari amb tota mena de gent, i visc a Barcelona i treballo a "l'Ojpitalé de Yobregá". No serà que et passes massa ràpid al castellà?

PS: Què odies més, "cosmopolita", "sostenible" o "multicultural"?

Anònim ha dit...

Home, tu ets una exepció en el món barceloní. Un home que parla català a Barcelona avui en dia és una rara avis.

Respecte a la paraula que em fa més ràbia no sé si dir-te si és "multiculturalitat" o "sostenibilitat"... tot i que "ecosocialista" és l'òstia de rara també. Aquests iniciativos es deuen passar 4 anys inventant paraules pels seus programes electorals. Com que tampoc foten res al Govern, que ja tenen als socialistes.