divendres, de juliol 13, 2007

Immersió a les aules


Aquests socialistes ja l'han tornat a liar. Ara el Departament d'Educació (amb lo bé que estava amb ERC) amb un dels Maragall al capdavant ha fotut el crit al cel perquè un dels socis de Govern (aquests d'ERC de tant en tant diuen alguna cosa coherent) ha proposat que el professorat de secundària empri exclusivament el català mentres es trobi a l'institut. Osti tu! Que fort! Parlar en català a Catalunya! On s'és vist això! Ambaparà!

La primera resposta del socialista Maragall ha estat considerar la iniciativa "d'error" perquè "la imposició és el pitjor que se li pot fer al català". És a dir, que mentres que a una gran part del món (i de l'univers potser) s'imposa la llengua del lloc on es neix d'una manera natural, sense que ningú (ni ninguna) s'ho planteji, a Catalunya ens costa fer entendre que si a Grècia parlen grec i a Itàlia parlen italià, aquí el més normal del món seria parlar català.

El problema que tenim ara mateix els catalans és que tenim uns governants acollonits per perdre els vots d'aquells que viuen aquí de la mateixa forma que viurien a Logroño, Albacete o Badajoz. I l'estupidesa política va més enllà si tenim en compte que aquest Estatut que només agrada als socialistes (i als d'iniciativa, és el mateix) diu que el català s'ha d'utilitzar com "a llengua vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyament". És a dir, que amb la llei a la mà els professors han de parlar exclusivament en català mentres es trobin al seu lloc de treball, sigui fent classe, esmorzant, al pati o jugant a futbol.

I que cony, els docents dels col·legis cobren per parlar català encara que el crio de torn se'ls dirigeixi en castellà, àrab o servo-croat. I si no els hi agrada, que canviïn de feina, que n'hi ha molt per triar. Al sector de la construcció, per exemple, ningú els obligarà a parlar en català.