dimecres, d’agost 15, 2007

Lo Xiri


ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007


Un suïcidi no és mai una victòria, tot i que la filosofia el legitima si és per les idees. La veritat és que no sé si la millor manera de no ser espanyol és aquesta, suicidar-se i aleshores no ser res. Suposo que a la majoria de catalans (que no vol dir habitants de Catalunya) ens espanta més la nostra pròpia mort que la del nostre poble. Ens quedarem aquí sent esclaus mentres la nació opresora continuarà sent rica i plena gràcies a nosaltres.

De Xirinachs valdrà el que va lluitar en vida, no en la mort. De la nostra nació potser haurem de dir el mateix.