Adéu a l'Onso

El Lluís Pere Alonso, el sagaç regidor de la Guàrdia Urbana deixa l'Ajuntament. 5è Tinent d'Alcalde. Membre de la Junta de Govern Local. Responsable de l'àmbit de Serveis Generals. Regidor de Seguretat Ciutadana i Via Pública. Regidor de Règim Interior. Portaveu del Grup Municipal del PSC. Regidor de la zona de Balàfia. Després de 24 anys dins de la Paeria per fi deixarem de llegir les seves absurdes declaracions, les seves patètiques cartes al diari i ens lliurarem potser del paer més fastigosament xulesc que mai no ha tingut la nostra Casa de la Vila.

Vas entrar de la mà de l'inefable Antònio Siurana i has aguantat. Has aguantat molt. Juntament amb l'insonora Maria Burgués. Has arribat a guanyar el Premi Nacional de Gestió de Serveis d'Emergència, suposo perquè no devia haver cap altre concursant. La teva època més lluïda va ser quan vas haver d'enfrontar-te contra l'hostil i potent Xavier Sàez quan estava a l'oposició, totes les preguntes anaven dirigides cap a tu i que com un tenista et dedicaves a desviar-les i a descriure qualsevol intervenció en contra teua com a demagògica. La teva capacitat de vocabulari en els plens ha estat entre quasi nul·la i nul·la.

Com a regidor dedicat a lluitar de forma semblant a com ho faria John Wayne a l'oest, només has aconseguit crear una Guàrdia Urbana allunyada dels ciutadans (dels de debò, no dels del Boadella). Una Guàrdia Urbana cobard, maleducada, inculta i prepotent. I l'altre afer que has fet amb tot honor i tota glòria ha estat pintar tot Lleida de color blau; suposo que ho vas fer per amor als colors de l'equip de futbol de la ciutat i no pas com a simple ànim recaptatori.

I ara l'alcalde diu que te'n vas, o te'n fa anar. I te'n vas a presidir no sé quin cony de Consorci que s'han inventat per recol·locar-te. Només espero dues coses d'aquest Consorci... la primera és que no pugui prendre decisions sobre la nostra ciutat; i la segona que no et dexin escriure cartes al diari.

Adéu Al-Onso... bon vent i barca nova. I no cal que tornis a l'Ajuntament. I abans que m'ho diguis tu, ja t'aviso jo: ni sóc de CIU ni em manipula cap partit.

Jo no he vist el gol de Messi

Sí, sí, sí... li puc jurar que no menteixo. No he vist el gol d'aquest individu que li diuen Leo Messi. Ni l'he vist ni tinc intenció de veure'l. Crec que això pot ser digne de meréixer alguna Creu de Sant Jordi o Premi Nobel de la Pau, no? Segurament algun senyor de Lesotho i jo som els únics del món que no l'hem vist. Ei! Escolti! I content, eh? No es vagi a pensar que estic més desmotivat que el dietista de Ronaldinho.

La veritat és que... per què me'l cal veure si ja me'l sé de memòria? En un sol matí en aquella emissora que li diuen Catalunya Ràdio (la ràdio nacional de Barcelona... ai! vull dir de Catalunya) vaig sentir la locució del gol de Messi aproximadament tres-cents mil milions de vegades (amb un marge d'error d'una amunt o avall). El podria reproduir segon a segon amb imatges fetes amb el Paint del Windows.

És que aquesta culerada és la cosa més hipòcrita que s'ha inventat al món. Em fan gràcia perquè ara han publicat un llibre enfotent-se de la premsa esportiva madrilenya i de les seves exageracions superlatives. Un llibre titulat "Tips de merengue" de Félix Fernández i Óscar Giró i que no us recomano per aquest Sant Jordi. Però si els mitjans de comunicació del Barça són molt pitjors! Ens volen inculcar l'equip aquest suís on no hi ha ni déu que parli català com el referent de l'esport, la cultura, la política, l'economia i la gastronomia catalana. I l'únic que aconsegueixen és tenir un servei de premsa digne del més estil goebbelià.

I els que a Catalunya cometem el pecat de no ser del Barça? Què hauríem d'escriure sobre aquests periodistes fanàtics que ens invaeixen? Una enciclopèdia amb les barbaritats de Lluís Canut, Pere Escobar o Jordi Basté? No hi hauria prou megues a la xarxa per poder-ho fer!

Il·legalitzem Unió Democràtica?

"Buenas noches Euskal Herria, somos los Batasunnis, tenemos muchas siglas!". És la cançó que canten uns ninots a ETB-2 i que canten sense parar tots els nens bascos després de fotre's farts de pintxos i abans d'anar a dormir.

Aquesta broma que té tan entretinguts Batasuna, el govern espanyol, el PP i els jutges de l'Audiència Nacional de Madrid s'assembla molt a un joc de sobretaula i, aparentment, està molt de moda. Juguem-hi, juguem-hi. Per exemple, la Fiscalia General de l'Estat demana que s'il·legalitzi el partit anomenat Abertzale Sozialisten Batasuna (ASB) no perquè els seus promotors hagin comès algun delicte, sinó perquè conté la paraula Batasuna. Amb aquesta condició, el fiscal de l'Estat només pot tenir la intenció de fer més emocionant el reglament perquè, en llengua basca, batasuna vol dir unitat, que és un dels conceptes més utilitzats a l'hora de batejar un partit polític a qualsevol indret del món. I, de moment, el món inclou Euskadi. (I si resultaria que el volen il·legalitzar perquè sona a Acebes?.. pronuncieu, pronuncieu ASB ràpid)

Molt bé, doncs juguem a "ni sí, ni no, ni blanc, ni negre, ni bata, ni suna", el joc del moment. D'entrada, hi ha un diputat socialista en perill molt seriós. Es tracta de Paco Boya, d'Unitat (has perdut! has perdut!) d'Aran, la marca del PSC a la vall del mateix nom (Aran, a sobre, significa vall en èuscar, senyor fiscal). A Catalunya, a més, també hi ha llistes municipals per il·legalitzar: una cinquantena de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP), a les quals s'han d'afegir els derivats del terme que (la Fiscalia no és mama el dit!) no enganyen ningú, com les d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i les d'ICV, que tothom sap que estan plenes d'antics militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Els sindicats també s'han d'il·legalitzar, començant per la Unió de Pagesos (UP), la Unió General de Treballadors (UGT) i la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)... o potser l'objectiu és eliminar la nostra Unió Esportiva Lleida.

En fi, jo no voldria donar massa idees, però em sembla que també tindrem un problema amb la Unió Europea.

Un país a mida

Aquests socialistes estan que no trinen amb les obres que han de fer per allà a les barcelones. Ara volen reviscolar allò tan rimbombant de l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, als dels PZC-PZOE (llegiu pececé-pezoe) no els va agradar gens que el Pujol se la carregués.
Aquest era un invent que als del PZC els funcionava de meravella. Imegineu-vos que contents estaven els Corbachos, Montillas, Icetas i Bustos amb el seu Baix Llobregat, el Can Zam, Santa Coloma, Casteldefé, Jospitalé, Cornejà de Xobregat.... A més, ja se sap, això de les comarques de més enllà als socialistes sempre els hi ha anat massa gran.

A comarques (la manera fina de dir que és ser de poble) hi sol viure gent molt estranya que parla el català i que majoritàriament voten aquells partits anomenats Esquerra i Convergència. Fuig, fuig! Ambaparà! És més bonic tenir una bonica àrea metropolitana amb serveis guais per a gent superguai, trens que arriben a l'hora, carreteres ben asfaltades i un aeroport tope cosmopolita.

Ja fa temps que els sociates van abandonar les comarques a l'enemic -és a dir a CIU- senzillament perquè no sabien què fer-hi ni què fer-ne. Les comarques estan molt bé per tenir-hi la segona residència per anar-hi de finde, per menjar pa torrat i llonganissa feta com Déu mana, per parar a comprar aquell pa que és tan bo fet en forn de llenya i per parar els cotxes a les cunetes per collir timó o fenoll... i para de contar.

El rovell de l'ou és Barcelona i rodalies home! (i dona!). Allí pots agafar un supertaxiguai i anar al teiatru o al cinema cada dia, o a rastaurants exòtics i a llocs molt cusmupulitas. Allà la gent és molt uberta, muderna, multicultural i sustenibla. I tothom parla en castellà, un idioma que els socialistes entenen molt bé. No com el que trobem de Martorell enllà que sembla més el llunyà oest o el poblat d'Astèrix i Obèlix.

En definitiva, que els progres i pijos del nostre país (entenent país com Catalunya, perquè tal com estem cal especificar) diuen que en això de l'àrea metropolitana cal invertir carretades de quartos perquè els metropolitans es sentin a gust i a comarques que vagin votant CIU i Esquerra que ja s'ho faran. Tot plegat, no hi viu ningú.