Barcelonins, us cedim a Sant Jaume per uns dies

Sen-sa-ci-o-nal!! Això no ho havíem vist mai en la vida! Un pobre lleidatà de comarques (la manera fina de dir que sóc de poble) oferint ajuda als supermegahipercosmopolites de la capital. Osti tu! Es veu que s'han quedat sense llum centenars de milers de milions de persones allà a la Diagonal i surten a la tele i tot! Només perquè s'han quedat sense llum! Ca fort!

Sant Jaume va passar per Lleida (ja fa uns dies) camí de Galícia. De fet, a qualsevol poble del món on aneu us diran que per aquell poble també va passar Sant Jaume. Déu n'hi do la volta que va donar el col·lega per arribar a Galícia. Ni Willy Fogg!

Quan va passar per Lleida, concretament davant del Peu del Romeu (prop del Zara i del Woman Secret pels que toqueu altres temes culturals) era fosc i el pobre home es va clavar una punxa. Com que no hi veia no es podia treure la punxa, que suposo li devia fer mal. Aleshores van baixar uns angelets del cel amb un fanalet i li van fer llum per poder-se treure la punxa i continuar caminant. Cada any, la vigília de Sant Jaume, a Lleida i a Balaguer (que devien tenir la seva punxa suposo) conserven la tradició de la professó dels fanalets de Sant Jaume en record d'aquest esdeveniment. Només durant l'ocupació francesa, el 1810, el governador Henriot va prohibir la professó.

Doncs bé, aquesta tradició la podem exportar a Barcelona avui, no? Enfilem l'A-2 cap a Martorell i els hi fotem la lluminària a aquella pobra gent... és que... i sort que són la gran capital!

P.D: Si algú espera un post sobre la negativa del Barça a jugar les semifinals de la Copa Catalunya aviso que no ho faré. No hi ha prous insults en el vocabulari català per descriure la filosofia d'aquell... diguem-ne club que desprèn una onada de catalanisme que ni el tsunami d'Indonèsia.

Immersió a les aules

Aquests socialistes ja l'han tornat a liar. Ara el Departament d'Educació (amb lo bé que estava amb ERC) amb un dels Maragall al capdavant ha fotut el crit al cel perquè un dels socis de Govern (aquests d'ERC de tant en tant diuen alguna cosa coherent) ha proposat que el professorat de secundària empri exclusivament el català mentres es trobi a l'institut. Osti tu! Que fort! Parlar en català a Catalunya! On s'és vist això! Ambaparà!

La primera resposta del socialista Maragall ha estat considerar la iniciativa "d'error" perquè "la imposició és el pitjor que se li pot fer al català". És a dir, que mentres que a una gran part del món (i de l'univers potser) s'imposa la llengua del lloc on es neix d'una manera natural, sense que ningú (ni ninguna) s'ho planteji, a Catalunya ens costa fer entendre que si a Grècia parlen grec i a Itàlia parlen italià, aquí el més normal del món seria parlar català.

El problema que tenim ara mateix els catalans és que tenim uns governants acollonits per perdre els vots d'aquells que viuen aquí de la mateixa forma que viurien a Logroño, Albacete o Badajoz. I l'estupidesa política va més enllà si tenim en compte que aquest Estatut que només agrada als socialistes (i als d'iniciativa, és el mateix) diu que el català s'ha d'utilitzar com "a llengua vehicular i d'aprenentatge a l'ensenyament". És a dir, que amb la llei a la mà els professors han de parlar exclusivament en català mentres es trobin al seu lloc de treball, sigui fent classe, esmorzant, al pati o jugant a futbol.

I que cony, els docents dels col·legis cobren per parlar català encara que el crio de torn se'ls dirigeixi en castellà, àrab o servo-croat. I si no els hi agrada, que canviïn de feina, que n'hi ha molt per triar. Al sector de la construcció, per exemple, ningú els obligarà a parlar en català.