
Una de les sensacions gastronòmiques més doloroses que tenim en el nostre país (quan parlo de país em refereixo a Catalunya, ho dic per despitats o despistades) és el fet de demanar un vi de la casa quan es va a dinar o sopar a algun restaurant. Ja sigui el Bar-Bodega Casa Pepe o sigui la Marisqueria Carballeira.
Si es comet el pecat de demanar un vi de la casa t'endús una sensació comparable a la d'una patada als ous. Et foten normalment un Rioja que te'l venen com a Criança i es queden tan amples. Els catalans no som uns perfectes inútils, sempre podem servir com a exemple del que molt bé s'anomena autoodi. Tenim els millors vins del món i als bars ens donen riojes fastigosos perquè muden més (en català cosmopolita diríem que és més snob).
He tingut la sort de poder gaudir uns dies pel Sobrarbe i la Ribagorça aragonesa i he comprovat com la cultura del vi i l'estima a la terra allà la tenen més arrelada.
Divendres, dinar a Barbastro (poble eclesiàsticament enemic però gastronòmicament amic). Un fabulós dinar a la Frutería del Vero, una bodega del s.XVII amb grans embotits, foie i guisats. L'atenció el client i el tracte dels millors que he pogut comprovar. De postres no pot faltar la foundie de fruites i l'assortit de formatges. Doncs bé, el vi de la casa que ens van servir fou un Cavernet Sauvignon 2002 del Viñas del Vero. Un vi molt més que correcte i de la terra, evidentment amb D.O. Somontano.
Els sopars al restaurant Marboré de l'Hotel Barceló Monasterio de Boltaña. Uns plats exquisits amb una originalitat absoluta i per acompanyar-los un Montesierra Crianza 2003, evidentment de la terra i D.O. Somontano.
Dissabte un dinar al Bodegón de Mallacán, el millor restaurant d'Aínsa. El dinar en un portxo de la fabulosa Plaça Major d'aquesta vil·la medieval amb uns bons acompanyaments de ceps (ara ja comença la temporada) en la majoria de plats i assaborint les fabuloses anques de granota. El vi de la casa també un Montesierra Crianza.
I per acabar anem fins a Benasque, a la vall de Benàs. Anem a dinar a l'Hotel Círia perquè el nostre restaurant de referència, el Casa Tous de Linsoles estava ple. Demano una cassola de mongetes seques (judiones) amb orella i després un xuletó a la llosa. Evidentment la carn del Pirineu i les raccions dignes de restaurant de muntanya. El vi de la casa un Cabernet Sauvignon-Merlot 2003 del Viñas del Vero.
Tant problema tenim els catalans per oferir els nostres vins? Perquè no oferim un Raïmat, un Sanui o un Seró? Ja no dic un Cérvoles, ni un ODA, ni un Monestir del Tallat... però cony... que amb els Riojas que ens donen pels bars he d'acabar demanant sempre grasiosa!!