dilluns, de juny 16, 2008

La xiulada a l'Iceta


Ja sabem que una de les especialitats dels periodistes catalans és publicar notícies-bomba pel que fa referència a ERC i el PP. Mentres que PSC i CIU són ben vistos per tots els diaris en general sense fer-los-hi massa sang (sobretot La Vanguardia i el Periódico), els altres 2 són els pupes de la premsa catalana. Només El Punt deixa una mica bé ERC, i el PP ja té la seva premsa amiga a Madrit que és on ha de ser (seria preocupant que el PP tingués amics a Catalunya). Sembla que la relació amor-odi entre esquerrans i periodistes només és comparable a la de Ferran Adrià i Santi Santamaria. Els d'ICV deuen tenir la revista Cáñamo suposo (o Jara y Sedal) de referència.

Un cas recent és la significació que han donat els diferents mitjans a la xiulada que va rebre Miquel Iceta al Congrès d'Esquerra. Es veu que va ser una xiulada de 2 dies seguits amb prórroga i penalts inclosos i amb un nivell de decibels que la OMS penalitzaria. Tot Catalunya ha estat el cap de setmana amb les orelles tapades d'aquesta escridassada. Ambaparà!

I jo que estava allà al mig de tot el merder... em pregunto... i què és el que havíem de fer al sr Iceta després de titllar-nos d'"immadurs i poc responsables"? Aplaudir-lo? Entrar-lo bajo palio? Fer-li un massatge tailandés? Oferir-li unes senyoretes (o senyorets) d'aquelles que ja no fumen (perquè són sostenibles)? Aquest senyor és el representant d'un partit d'obediència española que és el principal mal del partit que estava realitzant el Congrés en aquell moment. Els 2500 militants allà presents van ovacionar Miquel Iceta amb una sonora pita. I què vol que li digui... xiular és un símbol de protesta o desacord prou democràtic crec jo. És una manera prou tolerant d'expressar un desacord envers quelcom. Pitjor hagués estat que li haguéssim tirat ous o matxembrats, no? El xiulet és un acte de llibertat d'expressió (sempre i quan no s'impedeixi la paraula, que no era el cas). Mira tu, si no vols pols no vagis a l'era.

Per què no es parla de les grans ovacions que es van endur els representants del Bloque Nacionalista Galego, o d'Eusko Alkartasuna, o del Frente Polisario? I si m'apuren, un dels moments més frikis de la jornada... el representant de la Chunta Aragonesista acabant la intervenció amb un Visca Catalunya Lliure! Ai, si ho senten els de Barbastro-Monsó...

10 comentaris:

10r ha dit...

Ben fet. Jo també hagués xiulat

Babunski ha dit...

Últimament em dónes la raó massa cops... tinc motius per començar a preocupar-me?

Oscar 7m76 ha dit...

No he estat en el congrés de cap partit, però suposo que deu ser bastant normal xiular als representants polítics rivals, no?

Oscar 7m76 ha dit...

Per cert Babunski, suposo que ens coneixem, oi? Et dius F., oi?

Anònim ha dit...

Una cosa és la importància que li han donat els mitjans i l'altra és el fet en sí.
És de pèssima educació convidar algú (Iceta era convidat per ERC) i després xiular-lo. Allà no tocava.
D'altra banda, la direcció només parla de l'encert de pactar amb el PSC (representat per Iceta), i la gent el xiula?.
Com a militant present al Congrés vaig sentir llàstima per la immaduresa que van demostrar els xiuladors de l'Iceta, probablement aplaudidors dels partidaris de pactar amb l'Iceta.

Babunski ha dit...

De fet, jo allà present vaig mostrar total indiferència davant la seva presència. No vaig xiular prquè no creia que era el moment e fer-ho, però si altres ho van fer, doncs tenen tot el dret del món, sempre i quan no sigui per fer callar.
I l'altra cosa és... per què s'entesten en convidar gent dels altre spartits? Aquesta forma de voler "quedar bé" a fe de déu que no l'entenc. Ja me diràs que fot l'Iceta o el Madí al Congrés d'ERC.

kwei-lan ha dit...

Doncs a mi em sembla que si es convida a algú, s'hauria de respectar i si no, com dius tu, Babunski, seria millor no invitar militants d'altres partits.

10r ha dit...

La meva modesta opinió és que la xiulada era pel pacte amb el PSC i el senyor Iceta només va exercir un un paper de totem.
Babun, com vols que no et doni la raó ara que ets el militant més famós d'ERC ? Però no sé si t'adones que jo aplauria que xiulessis, si no ho vas fer ...

Albert ha dit...

Xiular , és una acte de desacord vers un acte/opnió, un fet que jo trobo malament em el cas del congrés, ja que amb la presència d'altres dirigents politics de formacions diferents, dona una importància al nostre acte, i demostra que som importants, que som decisius pel país, i no vaig trobar educada la pitada.

Anònim ha dit...

Si no l'hi volíeu perquè vau convidar-lo?