dijous, d’agost 14, 2008

Fora del mapa


Fa molt i molt temps, una petita ciutat de l'extrarradi (digui extrarradi, digui territori, digui comarques o digui fora àrea metropolitana) anomenada Lleida era l'única capital que tenia un club de futbol en categoria professional. Oh! Que bonic! El Lleida copava les tardes dels dissabtes de TV3 "la seva o d'algú altre". A Girona veien jugar el Cassà, o es conformaven en ser del Figueres o del Palamós. A Tarragona, el Nàstic s'enfrentava amb el Balaguer i el Tàrrega.
En aquells temps els esports futbolístics eren Barça, Barça, més Barça, molt més Barça i després Espanyol i Lleida, poc però ho eren. Aquest club era un club consolidat a la Segona Divisió A havent passant per la Primera Divisió.

Però no tot podia ser tan bonic. En aquesta ciutat on eren feliços amb el seu equipet de futbol va arribar Tatxo Benet, Xavier Massana, Antoni Gausí, Miquel Pons, Jaume Llauradó, Josep Lluís González disfressats de llops (i llobes) molt i molt dolents i entre tots, alguns més i altres menys, van fer nyam-nyam-nyam i van esborrar Lleida del mapa futbolístic. Va quedar més esborrat que els mails que envia Antoni Castells a Pedro Solbes.

A més, aquells petitets clubets que es pancien per 2aB o 3a ara estan a Segona A. La pena del Lleida encara és més gran. El Tarragona estava a 2aA amb Óscar Rubio, Raul Vates i Felip Ortiz. El Girona ha pujat amb una davantera formada per Arnal i Manolo Lanzarote i amb Raul Agné d'entrenador. El Huesca amb Antonio Calderón d'entrenador, Ismael MAriani de 2n entrenador, Eduardo i Miguel Martínez a la porteria, Txetxu Dorado a la defensa i Rodri i Camacho al migcamp. Si a més li sumem que el Saragossa enguany també està a 2a A... més o menys tenim el futbol com l'AVE. Que de passar sí que passa per Lleida, però no para.

Avui l'equip que havia estat gran ha debutat al Camp d'Esports guanyant 1-0 al Nàstic. Amb una plantilla formada per 14 jugadors lleidatans. Ho podrem fer millor o pitjor, però els jugadors posen ilusió. La presentació enguany de jugadors com Xavier Gabernet, Iban Parra, Jaume Campabadal, Ermengol Grau o Gerson Bosch no pot comparar-se amb les de Víctor Marco, Dupi, Esparza, Borja o Pablo Díaz. Escolti'm (o llegeixi'm), potser no serem un gran equip de futbol enguany, però el que sí que és segur és que aquest equip realment ens representa... i no com altres que fa anys que ho intenten i no poden.

Visca el Lleida!

5 comentaris:

Visitant ha dit...

Molta sort i molts èxits per al Lleida. Endavant amb el Lleida!

Miki ha dit...

Home , llaurado va ser xungo per el lleida, pero sincerament crec que el tatxo benet, ha fet prou be i ha aguantat moly, sino ves a saber on coi estaria el Lleida pero ja et dic que no estaria ni a segona B.

A veure que tal aquest any!

Babunski ha dit...

Sí, sí, el Tatxo s'ha dedicat a posar quartos a tort i a dret. però és veritat que els seus projectes esportius han fracassat estrepitosament.

Albert ha dit...

Desgràciadament s'haurà de fer una neteja de per vida a la unió, per començar desde sota i tornar a ser el que erem.
Encara remenen els de sempre i el lleida és un lastre economic per les empreses lleidenates que col-laboren o hem col-laborat.....

Murphy ha dit...

A veure si, per fi, l'any vinent es pot veure un "trident" català a segona divisió A (o lliga "Adelante"... es podia caure més biax triant un nom?): Girona, Tarragona i Lleida!