dissabte, d’agost 09, 2008

Solskjaer: adéu i gràcies

Avui, benvolgut (i benvolguda) pantalloespectador parlarem de futbol, que és el que dóna comentaris i el que realment interessa la gent. Vostè sent algú del carrer parlar de crisi? De la calor? De la boda de Leticia Jiménez-Arnau y Martínez-Bordiu? Del pàrquing de pago de l'Arnau? De la tragèdia urbanística del camí de Montcada? Nooooooooooooo... si fins i tot quan fan eleccions en aquell club el nom del qual no poso fan un especial i tot a TV3 amb enquestes i repartiment d'escons!!!

L'altre dia em disposava a veure un partit de futbol estival amb les mateixes ganes que posaria Jaume Figueres presentant un especial sobre el Robobo de la Jojoya. Era el Manchester United-Espanyol que havia llegit al diari que el feien. Tot plegat tenia menys ganes de treballar que la neurona d'un intel·lectual espanyol. Doncs vinga, cap al sofà. El que no sabia és que el partit servia d'homenatge al gran Ole Gunnar Solskjaer, el Babyface Killer.

Un magnífic futbolista i magnífic noruec (mira, que tot el que ve de Noruega es veu que és bo) que després de més de 10 anys al ManU es retira crec que per les lesions de ginoll que havia patit últimament. L'any passat ja va jugar menys que Santi Ezquerro. Els red devils, com equip senyor (i senyora) que és (encara hem d'aprendre molt del futbol de la Premier) li van retre l'homenatge el dissabte passat jugant contra un equip senyor del futbol català com és l'Espanyol.

Sempre recordo el que deu ser el gol de la seva vida, el de la final de la Copa d'Europa contra el Bayer de Munich al Camp Nou. Sobretot quan va guanyar el ManU marcant al temps de descompte remuntant el 1-0. El recordaré per molts motius, un dels quals el comparteixo en secret amb el company croat català (i futur creador de catalans (i catalanes)).

Apart del reconeixement concret a Solskjaer, el que ens deixa, un cop més, el partit, és la sensibilitat especial dels britànics per aquests actes. No són només les aficions, va en la cultura de jugadors, entrenadors i dirigents.

Sí, sí,,, ja ho sé. Thuram també s'ha retirat enguany i també sé que durant molts anys potser va ser el millor defensa del món i que té el récord de partits jugats amb la selecció francesa... però amic (i amiga) lector (i lectora), ja sap per què no puc parlar de Thuram, no?

Gaudim de Solskjaer:


3 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Y para cuándo un homenaje a Salva Ballesta?

Babunski ha dit...

Home (o dona), faci'l quan vós vulgui però no seré pas jo qui l'organitzi. El que si que puc fer és donar-li alguns consells:
1) Truqui intel·lectuals d'aquells de la neurona pancida i que portin unes quantes banderes españññoles gallinàcees.
2) Concentri's en algun lloc emblemàtic tipus plaza de Oriente i cridin uns quants Puta Cataluña.
3) Ataquin algunes seus d'ERC.
4) Proliferin alguns insults contra Carod-Rovira, Ibarretxe, Oleguer Presas i Joel JOan.

I d'aquesta manera ja tindran l'homenatge a Salva Ballesta. De fet és el mateix que vau fer quan la roja va guanyar l'Eurocopa, no?

croatcatala ha dit...

Del partit d'homenatge, em quedo amb una pancarta: "Cristiano who? Ole, a True Legend".

Per cert, els d'Hisenda ja poden saber el tema de la final, que ja ha prescrit.