divendres, setembre 26, 2008

Protons



Aquest 11 de setembre ha estat diferent. La gent no parlava de finançament, no, no. Ni de reivindicar drets nacionals, això ja està passat de moda. Aquest 11 de setembre tothom parlava del nou accelerador de partícules inaugurat al CERN de Ginebra (per cert, CERN=Centre Europeu de Recerca Nuclear). Joan Puigcercós protestava contra el déficit de protons que afecta Catalunya i Rodríguez Ibarra demanava solidaritat a Espanya en el repartiment de protons. Solbes anunciava un protón para todos i als balcons de tota Catalunya es veien protons penjats.

Doncs bé, aquesta cosa de la qual tothom en parla i ningú sap ben bé què és ja s'ha espatllat. Una obra que val la meitat del dèficit fiscal de Catalunya (que és molt... imagini's a Catalunya pagant cada any 2 acceleradors d'aquests als de Madrid) i feta per unes ments que suposo deuen ser unes llumbreres (10.000 físics) ha petat. I ara ja deuen estar trucant al lampista de torn, els hi cobraran 35 €/hora amb desplaçament apart; trigaran un munt de dies per arreglar-ho perquè la peça ha d'arribar d'Alemanya (no entenc perquè sempre que s'espatlla algo a casa ha d'arribar una peça d'Alemanya), i segurament no ho tenen cobert per l'assegurança (ja se sap, la llei de Murphy de les assegurances: ho cobreixen tot excepte el que es trenca).

Com a servei públic que vol ser aquest bloc li explico que el LHC, tal com es diu aquest aparato, no és un accelerador de protons. És un accelerador d'hadrons (¿lo qualo?), sí, sí, hadrons. Els hadrons estan formats per barions i mesons. Sí que és cert que els barions són els protons i els neutrons, però els mesons ja són altres coses que ben bé no sé ni jo. Així que això d'hadró és un terme més genèric que el de protó. I a part de tot això, no es pensi que pel món només trobem protons, electrons i neutrons... hi ha força més porqueria: muons, tauons, fotons, gravitons, neutrins, quarks, gluons, bossons... (ja ho saben això els ecologistes?)

I per què serveix fotre hadronets d'aquests a gran velocitat? Segurament per res. Però per provar tampoc perdem res, no? La ciència tota la vida ha funcionat amb la llei de l'assaig-error, ja se sap, una cosa és certa fins que arriba un altre i diu el contrari. Que li preguntin a Einstein, que va tirar per terra segles d'història de la física....

I si no heu entès res, no passa res tampoc, segurament dormireu igual de tranquils. Mireu aquest vídeo que és força més entretingut que llegir-me a mi:


dilluns, setembre 22, 2008

Walker Llena Rangers

Uuuuuuuuui!!! Quina por!!! Miri que estem tots (i totes) més acollonits que Rosa Diez en una assemblea d'Òmnium Cultural. El conseller Joaquin Llena s'ha tornat un justicier i ha afirmat, després que ERC trenqués el pacte de govern a l'ajuntament de Mollerussa que "Això no quedarà així". Venjança! Sang! Què fara el Llena ara? Fer que els socialistes facin els que els hi doni la gana? Va home (i dona)! Si ja ho fan ara! Als dels PSZ se'ls en refot si governen en majoria, minoria, coalició, o a la comunitat de veïns. A qualsevol govern actuen de la mateixa manera. Allò tan democràtic del aquí mando yo y punto.

Ja fa gràcia que el pitjor conseller d'agricultura de la història de la Terra (i per extensió del Sistema Solar) vagi reclamant justícia a la seva mida. Sobretot ell que sent alcalde d'Alt Àneu té centenars de milers de delictes urbanístics acumulats i que entre els seus hobbies figurava el de quedar-se terres de pastura que havien de sortir a subhasta per vagi-vostè-a-saber quin ús fer-li. Sen-sa-ci-o-nal aquest individu.

Si l'Ignasi Serret i els altres 2 regidors van decidir abandonar l'equip de govern segur que tenien un bon motiu, però segur-segur. Conec de fa temps l'Ignasi (director d'IES) i tenia unes ganes enormes de ser regidor d'educació. Si ho ha hagut de deixar és perquè algun pesecero li ha fet la vida impossible.

Això mateix també passa en un poblet del Segrià on fan un aeroport, el nom del qual prefereixo mantenir en l'anonimat. Diguem que l'equip de govern està format per 4 regidors del PSC i 4 d'ERC. Per començar el PSC amb el seu tarannà democràtic no va acceptar l'alcaldia compartida (ui! no! nosaltres vam guanyar per un ampli marge de milions de vots van dir més o menys). Després van obligar a ERC a fer àrees compartides. És clar, no fos cas que aquests palanganeros d'Esquerra tinguin bones idees. A més han estat capaços de posar a cultura un incompetent que és capaç de fer més faltes d'ortografia en una línia que un nen d'infantil. I a més han impedit al grup d'ERC dur a terme el seu programa d'urbanisme. Totes les promeses que va fer el PSC abans de les eleccions sobre les reformes del POUM han desaparegut i ara les està buscant Iker Jiménez i l'equip de Milenio Cuatro. I què es limiten a fer aquests dels PSZ? A obeir ordres del més enllà... i qui és el més enllà? Zaragoza, Iceta, Farran, Montilla... ui! aquests sí que fan por, no?

dimecres, setembre 17, 2008

Adéu siau i no cal que torni.


Miri que per un dia seré educat amb els bisbes (i les bisbes?). Així que, monsenyor Xavier Salinas, passi-ho bé, que tingui un bon viatge i bon vent i barca nova. I que no cal que torni, no es molesti, si s'ha deixat algo per aquí ja li enviarem per SEUR. Que potser si torna s'endurà la Seu Vella a Candasnos o el Castell de Gardeny a Bujaraloz.

Jo, és que a tota aquesta colla de capellans no els acabo d'entendre. Deu ser això del contacte amb Déu (o amb Buda, Javhè, Odín o Brahmaputa per ser políticament correctes). És la teoria aquesta del fes el que jo dic però no el que jo faig.

Quan el Vaticà (o qui sigui) va fer escampar la boira al bisbe Ciuraneta i ens va col·locar aquest farsant del Salinas, el primer que va córrer a anunciar-nos fou que ell apostaria pel nihil innoventur (que no canviï res). Segons ell, no havia de modificar tot el que havia aconseguit monsenyor Ciuraneta en espera que vingués un bisbe de veritat. Però mira per on que el senyor bisbe ens va sortir embustero, va fulminar tota l'estratègia de defensa de l'art sacre, va fotre fora l'equip jurídic i se'n va anar a Barbastre a firmar l'acord (potser amb un excés de Somontano) amb el bisbe de Barbastro. Jo que vaig estudiar en col·legi de capellans (hermanos millor dit) em van ensenyar que dir mentides és un pecat. I vostè què és sr Salinas? Mentider és la paraula que millor el defineix.

I pel que sembla, el bisbe que ens haurem d'empassar ara (com si fos indispensable un bisbe, crec que podríem passar sense també, no?), aquest tal Piris (que diria l'Arzalluz), va pel mateix camí. Fa uns dies va dir que "escoltaria totes les parts i actuaria amb objectivitat". Doncs ara ja diu que "cal fer cas a la Santa Seu en el litigi de l'art sacre". És que estan tots fets amb el mateix motllo. Que vagin a prendre per allà on es posen els supositoris.

dimecres, setembre 10, 2008

De Bonet ben poc


Dilluns dia 8 de setembre. 8:30 del matí. Dins del meu cotxe (sí, poc sostenible, però els autobusos de Lleida tenen menys freqüència de pas que un cotxe de línia de Lesotho) em disposo a anar al meu lloc de treball. A la ràdio, de sintonia predeterminada el 100.7 de Catalunya Ràdio (per fer el moment més realista, demano a l'amic lector (i lectora) empri 10 minuts en llegir cadascuna de les frases, d'aquesta manera podrà comprovar el ritme frenètic de la locutora):

-Hola bon dia, sóc Neus Bonet, la nova presentadora amb no-crosta no-nacionalista. Jo era la cap de programes de Catalunya Ràdio i com jo me lo guis, i jo me lo com ara he fulminat el crosta-Bassas i m'he posat jo a mi mateixa. També he finiquitat al crosta-Llucià Ferrer i he posat 3 amigues meves igual d'entretingudes a la tarda. Saludem al nou col·laborador amb no-crosta del programa Joan Barril.

(Ara, quan parli Joan Barril trigui a llegir uns 15 minuts per frase)
-Hola, sóc Joan Barril i gairebé ja surto a totes hores en aquesta emissora. Les mames (i papes) de Catalunya graven els meus programes i els posen a les habitacions dels nens per fer-los dormir. Sóc més avorrit que Leonard Cohen i Albert Pla cantant en un funeral.

-Moltes gràcies, col·laborador no-crosta Joan Barril. I saludem el nostre primer convidat al programa sense crosta. El gran, insigne i il·lustre José Montilla de la tampoc crosta. Bon dia senyor Montilla.

(Quan parla el Montilla inverteixi uns 20 minutets per cada paraula)

- Eeeeeeeeeeh, mmmmmmmmmm, bon dia.
- Que bonic que és senyor Montilla. Moltes gràcies primer de tot per col·locar-me aquí després de passar el Wipp-Express i treure la crosta que havia. Des de que feia L'Aparador no havia fet res de tan avorrit. Fins i tot vaig eliminar els programes de sardanes de Catalunya Cultura perquè no fossin més avorrits que jo.
- Eeeeeeeeeeh, mmmmmmmmmmmm, de res.
- Senyor Montilla, vostè és un encant i és formidable. Que mudat que va. El PSC-PZOE ja controla tota la Corpo descrostitzada, i això que vostès en el seu dia van votar al Parlament en contra de la creació de Tv3 i dels Mossos d'Esquadra.
- Mmmmmmmm, eeeeeeeeeh, sí. Gràcies a Catalunya Tele Taxi Ràdio per la seva entrevista.
- Excel·lentíssim i il·lustríssim senyor Montilla. Ja sap que això és casa seva i pot fer el que vulgui. Com ja porta fent... Ara passem a la tertúlia amb nous convidats que tots pensen el mateix i tots estaran d'acord perquè són descrostats. Saludem al més independentista que tenim avui entre nosaltres, el senyor Paco Maruhenda, director de La Razón a Catalunya.

I així va ser com vaig canviar a RAC1 deixant Catalunya Ràdio (la ex-ràdio nacional de Catalunya i nova ràdio regional de Catalunya).