dilluns, d’abril 06, 2009

Els blocs del seminari


Primer volia demanar disculpes a tota la gent que en el meu primer dia de vacances s'ha indignat per aquest fet i m'ha saludat el matí amb la típica frase "Què? De vacances?". L'humil escriptor d'aquest bloc no té cap culpa que el seu conveni sigui quin és i voldria deixar clar als 3 veïns d'escala, al quiosquer, al senyor del banc, al barber i a altres elements saludables durant la jornada d'avui que: "sí, tinc vacances". Estalviïn-se la pregunta.

Aprofitant la jornada aquesta m'he decidit pujar el carrer Cavallers per comprovar el nou skyline famós aquest des de terra i no des de l'sky pròpiament dit. La primera sorpresa que m'he endut és que he pogut creuar el carrer Cavallers de punta a punta sense ser atracat, ni perseguit, ni drogat, ni violat (sí, ja sé que la majoria dels lectors i lectores que em coneixen deuen pensar que jo no sóc el prototipus de persona digna de ser violada, però tractant-se del carrer Cavallers permeti'm que hagués tingut en compte aquesta hipòtesis).

L'expedició tenia l'objectiu de veure la demolició dels blocs del Seminari. Bé, més que dels blocs, d'aquell horrorós i antiestètic gran mapa d'España (amb eñe) que hi havia al mig dels blocs i que feia més mal a la vista que Rosa Diez en una assemblea de les CUP. Evidentment no hi havia presència ni de blocs, ni de mapa, suposo que el motiu cal buscar-lo en la llei de la gravetat i que els blocs cauen quan es demoleixen, i en caure han tapat aquell gran mapa franquista que destil·lava més caspa que Alfredo Landa i Juanito Navarro junts.

Una de les preguntes que tothom (bé, tothom el que es diu tothom tampoc) es formulava aquests dies que els blocs del Seminari han estat de moda, ha estat el per què del nom, si per allà dalt no hi havia ni rastre de cap seminari. Com sempre dic que aquest bloc vol ser un servei públic li explicaré unes cosetes sobre el nom.

Evidentment que l'any 1950, quan es van construir els blocs de seminari per allà dalt no en quedava ni els sifons dels desaigües. Però fins l'any 1767 sí que hi havia hagut seminari en aquell solar, seminari i una església construïts pels Jesuïtes, que van estar-s'hi allà fins que Carles III els va fotre fora. En marxar els Jesuïtes, l'edifici es convertí en seu del Seminari Conciliar fins el 1895 quan es va construir la nova seu que actualment alberga el rectorat de la UdL. Quan el seminari deixà de fer la seva funció es va abandonar i es convertí en llar per a prostitutes redimides fins el 1939 que s'usà com a camp de reclusió de presoners de la Guerra Civil. A partir d'allà la història la saben.

Avui dia els seminaristes s'hostatgen a la recentment renovada Acadèmia Mariana, i les prostitutes s'hostatgen en locals que no cal que mencioni i que són popularment coneguts.

De res.

6 comentaris:

kweilan ha dit...

Els blocs del seminari eren horrorosos. Jo vaig sempre caminant i passo sovint pel carrer cavallers i la palma i no m'ha passat mai res :)

Montse ha dit...

uiii, fa poc vaig portar els meus alumnes de 6è al diocesa i vam passar a veure el mapa aquest moníssim del q parles pq laltre profe q acompanyava lexpedicio ho va demanar expressament pq deia que era, cito textualment, una meravella digna de veure's... (en fi, que hi ha gent que és al món pq hi ha d'haver de tot) :S

Babunski ha dit...

Kweilan, el carrer la Palma el puc considerar mitjanament normal fins les 9 del vespre per això. El carrer Cavallers em dóna molt mala sensació, tot i ser el carrer més carrincló de la nostra ciutat, et sents raro passant per allà.
I Montse, vigila amb les amistats, això no pot ser bo... un senyor que tingui l'afició de mirar mapes d'Espanya... uf!

Mireia ha dit...

Hola, no conec el carrer que esmentes perquè no sóc de Lleida, però t'he de dir que m'agrada la ironia que gastes en els posts!

Babunski ha dit...

Gràcies Mireia. La ironia és un recurs literari (si en puc dir literari, que jo no sóc un expert en això) que m'encanta. Una manera divertida de dir les coses i que crec que fa més amena la lectura de l'actualitat.

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es