dissabte, d’abril 25, 2009

Ni ràdio, ni crosta, ni Catalunya, ni res...


Hola bon dia. Miri, em presento, em dic Catalunya i jo abans era una ràdio. Una ràdio boniqueta que cada dia deia moltes coses i la gent m'escoltava. Vaig néixer el 1983 amb el Mikimoto (gran Pasta Gansa), amb el Jordi Tardà, amb el Josep Cuní i el Ramon Barnils. Un senyors que es deien PSC en aquell temps ja van votar en contra meva al Parlament, i això que no els havia fet res encara!

Tot i ser joveneta (26 anys) he vist passar al Joaquim Maria Puyal, al Santi Carreras, Àngel Casas, Antoni Arbonés, Carles Cuní, Sílvia Tarragona, Jordi Beltran, Joan Vinyoli, Pere Tàpies, Pilar Calvo, Rafel de Ribot, Gàspar Hernández, Sílvia Cóppulo, Xavier Grasset...

Però els meus millors moments van ser amb l'Antoni Bassas, el Toni Clapés, el Jordi Basté o el Josep Mª Solé i Sabaté. Vam estar molts anys juntets, i la cosa ens anava molt bé. M'escoltava tothom i jo era la Ràdio Nacional de Catalunya.

Un dia, però, el PSC aquell que ja havia estat en contra meu abans del meu naixement (que ja té trons la cosa) va guanyar la presidència de la Generalitat. Això que es diu PSC va tenir el suport d'un grup que feia veure que era independentista i que es deien ERC (es veu que ara es diuen Esquerra, han perdut sigles) i d'un altre grup que es diu ICV i que no se sap ben bé què són. Aquests senyors (i senyores) PSC em van posar a sobre meu un tal Joan Majó, una Montserrat Minobis i un Oleguer Sarsadenas (aquell que va tenir tant èxit amb allò del Fórum) a sobre per cuidar-me. Però no em volien, em maltractaven continuament. Em van dir que estava malalta perquè tenia una crosta (això ho va dir un tal Joan Ferran que devia ser metge). Em vaig quedar sense amics, va marxar el Clapés, el Solé i Sabaté, el Basté i el més dolorós va ser l'Antoni que tant bé em va tractar i em va deixar líder d'audiència.

Ara han vingut amb mi uns senyors i senyores que es diuen Neus Bonet i Joan Barril que fan adormir fins les cadires de l'estudi. A la tarde fan un programa amb tres senyores que es veu que no l'escolta ningú. Algunes ràdios amigues em diuen que tot això és perquè volen que la SER passi davant meu.

Però jo no entenc res. No sé què volien aquests senyors (i senyores) PSC. Han tingut tot el pressupost que han volgut per cuidar-me i m'han maltractat. Cap ràdio de Catalunya és tan rica com jo. I només per culpa d'aquella crosteta que jo no he vist encara. Com diu alguna amiga meva, això del PSC s'ha carregat la Ràdio Nacional de Catalunya, s'ha carregat la Generalitat i s'està carregant Catalunya. No els hi faig pena?

7 comentaris:

Ferran ha dit...

Em fot tanta ràbia que el PSOE s'estigui carregant el prestigi de Catalunya Ràdio, a cop de fer fora els professionals que els catalans volien escoltar! Algú va aconseguir alguna cosa semblant amb TV3, líder d'audiència a Catalunya durant anys i ara normalment per sota fins i tot de la casposa TVE1. Els socialistes catalans em resulten repugnants, que a més de ser cert, rima.

10r ha dit...

Molt malament ho ha de fer la Bonet aquesta perquè el Basté (que sempre l'he trobat molt fluix) li prenqui 150.000 oients.

10r ha dit...

Molt malament ho ha de fer la Bonet aquesta perquè el Basté (que sempre l'he trobat molt fluix) li prenqui 150.000 oients.

Babunski ha dit...

El Basté és moooooooooooolt dolent com a periodista. Imagina't com deu ser l'altra.

Kirtash ha dit...

Babunski m'ha agradat molt, és el reflex de la realitat explicat d'una manera agradable de llegir, sense anàlisis polítics profunds i enrevessats que tenen com a objectiu altres propòsits polítics i no permeten dir les coses clares.

t'has deixat però que E ( en altres temps ERC ) no només els-hi va donar el comandament, sinó que no està fent res per evitar tot això.

gràcies Babunski.

carina ha dit...

El que toquen ho espatllen, s'han carregat Catalunya Ràdio, l'ensenyament i suma i sigue... és una pena que aquests que anaven de progressistes un cop a la poltrona s'hagin tornat més fatxes que els fatxes que criticaven. Catalunya Ràdio fa pena, TV3, tret de Crakovia i alguna coseta més, també i l'educació és un desastre que no li veig punt de retorn... Arribats aquí no sé... escoltarem RAC 1 i esperarem que no hi hagi tripartit III. Salut i ànims

cerverí ha dit...

quin text mes bo!