dimecres, de juliol 01, 2009

Centaures de Barcelona

El centaure és un animal mitològic. Es caracteritzen pel seu físic, meitat home i meitat cavall. Els seus costums són salvatges i primitius, s'alimenten de carn crua i utilitzen pals i pedres com a eines de caça. Vivien als boscos de la Élide, Arcadia i Tessàlia. No tenien gaire bona fama en temps de l'Olimp, sobretot si anaven una mica passats de gatera. Es veu que quan van ser convidats al casament del rei dels làpites, tot just arribar ja van provar de violar la núvia i les convidades. Una cosa que avui potser estaria una mica mal vista. Tot i que en excès d'alcohol potser més d'un ho deu pensar de fer.

Ara ja és possible reviure aquests éssers mitològics sense necessitat de la màquina del temps. Només cal adaptar-los a la realitat. L'altre dia vaig patir la desgràcia d'haver de fer un viatge a Barcelona (sí, ha llegit desgràcia, per mi anar a Barcelona vol dir cues, trànsit horrorós, taxistes suïcides, multes de zones verdes, grogues, liles...) i vaig descobrir la presència d'uns nous éssers, meitat humà i meitat bicicleta. El seu comportament, igual que passava amb els centaures grecs, no és gaire refinat i poden adoptar costums humanes o costums bicicletistes.

Quan van per la calçada (els nous centaures tenen uns camins adaptats per ells amb el curiós nom de carril-bici, però a causa del seu comportament salvatge i rudimentari en fan cas omís) adopten forma de vehicle, de manera que circulen al davant, al costat, al darrere o per sobre dels cotxes i les motos (si pot ser tocant retrovisors). Però, un cop arriben a un pas de zebra, ja es converteixen en vianants. Així, no s'han d'aturar com els vulgars cotxes i les vulgars motos. Els ciclistes, quan són al pas de zebra, es col·loquen al costat dels altres éssers bípedes (els vulgars vianants) i travessen amb ells de manera que els vianants entorpeixen el pas de les nostres criatures mitològiques.

En alguns casos, els centaures en funció de vianant circulen per carrers tipus Avinyó, Boqueria o Boters increpant l'humil bípede que mira llibreries antigues. El centaure utilitza un so anomenat timbre amb una onomatopeia semblant a tlin, tlin que usa per espantar l'humà que circula pel seu camí corresponent i que molesta el pas del furiós neocentaure.

Voldria posar en alerta la humanitat d'aquesta espécie salvatge que s'ha extès des de fa un temps per tot Barcelona. Sisplau, autoritats lleidatanes, ara més que mai necessitem una frontera a la Panadella o a Martorell si molt m'apureu per impedir que el bici-centaure es converteixi en una plaga tipus mosquit-tigre o musclo-zebra. Delirant isti Romani que diria Astèrix. Canviï Romani per Barcilonensi (o com es digui) i ja té una nova frase feta. Però no digui que l'he dita jo, ho diu l'Astèrix també.