dilluns, de juliol 27, 2009

Mercè Rivadulla plega


Avui farem aquella cosa tan típica de dir allò de "Tinc dos notícies, una de bona i una de dolenta. Quina voleu que us expliqui primer?". I segurament hauran dit "la dolentaaaaaaaaaa, la dolentaaaaaaaa", més que res perquè sempre es diu primer la dolenta. Jo ho faré al revés. Perquè em dona la gana fer-ho així, no busqui cap explicació raonada al fet que vulgui dir primer la bona i després la dolenta.

La notícia bona és que Mercè Rivadulla, regidora d'ICV a la Paeria plega. Que sí, que sí, ha llegit bé. Entenc que tanta alegria junta en tan poc temps no pot ser bo, però que digui el Saura que no es presentarà més i que la Rivadulla deixa la seva cadira de l'ajuntament de Lleida és un fet històric en la política catalana.

Ara bé, deixi'm ser més malparit que un endocrinòleg (són les persones amb menys sentiment que he vist a la terra, el meu té un posat com si fos una escombra). Estem molt contents (i contentes) perquè aquests dos mamífers de la política catalana pleguen, però s'han parat a pensar qui pot ocupar els seus respectius llocs? Pensi que també seran d'ICV... a què li ha passat l'alegria de cop? Ramon Camats, el nou regidor de la Paeria ens pot convertir l'A-2 en carril-bici, eh?

Ara, la sra Rivadulla ja es pot dedicar a les tasques de casa. Sí, a la casa que tenen a la urbanització de Vil·la Montcada, als afores de Lleida. En aquella zona el metre quadrat edificat deu costar 89721598512597821639 milions d'euros (euro amunt o avall). Però segurament, mentres ella ha estat treballant perquè les tomates tinguin gust de tomates, haurà cedit la seva senzilla llar a membres del col·lectiu Okupa, o a joves defensors de Palestina o simplement a milers de temporers sense sostre que ens envia cada estiu molt amablement (i sense demanar-los-hi) la Junta d'Andalusia. Ara es podrà dedicar a la vida de parella amb el sr Francesc Pané, que curiosament és diputat al Parlament per... ICV! Us sona aquesta història? Deu ser dins dels estatuts d'ICV. Un article que digui "qualsevol membre d'una parella de fet (als estatuts d'ICV no deu posar matrimoni ni família, no és prou progre) ha d'obligar a l'altra a tenir un càrrec". Més o menys.

Però, políticament, que ens deixa la sra Rivadulla? No comento l'herència que ens deixa Xoan Saura perquè podria abocar milers de lectors (i lectores) al suïcidi. Durant dos legislatures va ser diputada a Madrid (per la circumscripció de Barcelona esclar, a Lleida només es voten ells) i va aconseguir una de les lleis que més ens ha canviat la vida a tota la humanitat (i als marcians també), que és la llei que possibilita el canvi d'ordre dels cognoms dels fills (i filles). Quin gran avenç per la societat! També va ser feina seua la "Declaració d'Interès General del Segarra-Garrigues" (quan no devia haver mixons encara), la "Llei sobre els drets de les persones immigrades" o la "Llei de despenalització de la Insubmissió".

Des de la Paeria i gestionant (no podia ser cap altra) la Regidoria de Medi Ambient va potenciar la creació de parcs, la transformació de la Mitjana, la creació del Parc de Rufea, el Parc de la Serra Llarga... molt bonic tot això. Si a aquests (i aquestes) d'inicitiva els deixem pintar de verd tot el que volen, doncs no molesten i encara van fent. El problema és quan volen anar més enllà del verd... La mesquita? Per què se li va posar entre cella i cella que s'havia de construir una mesquita en terrenys municipals? I per què tant defensar la plaça Cervantes quan necessitava una profunda remodelació? I tant d'interès pels animals de companyia... a què es deu? I els cotxes? Si fos per vostè pagaríem 8973 euros diaris d'impost de circulació! Segons la sra Rivadulla els cotxes "ocupen espai". I vostè que no ocupa espai? Què potser és antimatèria? Té densitat zero? Està formada per fotons? Si fos per vostè peatonalitzaria l'A-2 i tot!

Només espero que el Ramon Camats, amb el qual he pogut conversar vàries vegades ens deixi en pau als conductors que no tenim cap més remei que agafar el cotxe cada dia per anar a treballar! Però la veritat és que no me'n fio... el Camats va a tot arreu en bicicleta... ja la tornem a tenir liada. Cagonrecony!