dissabte, de setembre 12, 2009

Quinquis, ignorants i maleducats.

Miri que segons diuen, a Catalunya som set milions i mig d'habitants. Miri que entre tanta gent costaria poc trobar gent amb un mica de cultura, sentiment i patriotisme cultural. Entre set milions i mig de catalans (i catalanes) hi deu haver algú que tingui, si més no, el títol de l'ESO.

Bé, suposem que sí. No crec que ningú posi en dubte les capacitats intel·lectuals de Miquel Calçada, d'Elisenda Paluzie, de Joan Carretero, Màrius Serra, Agustí Bassols, Anna Sahun, Joel Joan, Víctor Alexandre, Salvador Cardús, Vicent Sanchís, Héctor López Bofill... fins i tot goso a posar Joan Laporta entre tots aquest noms. Solvència contrastada, no? Tots ells molt boniquets encapçalant una manifestació independentista (o sobiranista o nacionalista com vulgui dir-li) amb 50.000 persones darrere (o 15.000 segons la GUàrdia Urbana o 200 segons Ciutadans o -3 segons l'advocat de l'Estat o de la Falange).

Doncs si en tot això hi estem d'acord... per què nassos aquesta diada que pot ser la de l'any 1 aI (abans de la independència) passarà a la història per uns sindicalistes ignorants i uns pollosos iniciativos maleducats?

1) És una urgència educativa que algú es dediqui a donar unes petites classes d'història a tots aquests sindicalistes que ahir van dedicar la Xiulada Nacional de Catalunya al pobre Rafael de Casanova (Casanoves per molts periodistes). Què no saben què es va a fer allà? Que no saben res més que pronunciar la paraula huelga i trencar aparadors de la Nissan? Què és això de cridar menos banderas en un acte d'homenatge a la nació catalana? I no s'extranyi que escrigui en castellà aquestes intel·lectuals manifestacions dels sindicats... ja sap, la dictadura lingüística de Catalunya... o no?

2) I si no hi ha prou ZEPA per a mixons, en podrien crear unes de noves per a mamífers salvatges que actuen en un ecosistema anomenat Generalitat. Un ródex té més consciència nacional i educació que un dirigent d'Iniciativa. I potser fins i tot més coeficient intel·lectual. Com poden anar de pacifistes uns que es diuen comunistes? Quin pacifisme és aquest de xiular una cantant convidada per la Generalitat, que va venir gratuïtament i que va fer tot el discurs íntegre en català? (Cosa que líders sindicals que porten 30 anys a casa nostra són incapaços de pronunciar un Hola en català) Però quin nivell d'educació representen aquests que boicotegen des de dins del Govern una artista que ells mateixos conviden?

I a tots aquests sumi-hi Joan Rangel (virrei que va comparar el referèndum d'Arenys amb un ball de bastons), Pepe Montilla (virrei també, que diu que el referéndum és donar vots a la dreta espanyola????), l'advocat de l'Estat (de l'estat de baix s'entèn), la Falange, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Ciutadans... Quinquis, quillos... i així ens va. Si tot això ha sortit de les nostres escoles no m'extranya que estiguem a la cua mundial de l'educació i l'ensenyament.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Capacitats intel·lectuals de Carretero, i Joel Joan?. Home per favor!!!! una mica de respecte

Anònim ha dit...

Em deixava a Miquel Calçada. Deu meu Senyor....Mentre siguin de la corda.....avant.

bacus ha dit...

doncs quin tipus de sindicats vols o senzillament no en vols cap?

pq entre els grocs que són mesells amb el poder que els hi paga la nomina i aquesta que xiulen al govern botifler en ple amb quin et quedes?

Babunski ha dit...

Anònim: les capacitats intel·lectuals de Joan CArretero i de Miquel Calçada no les podem posar en dubte. Amb el Jo an Carretero hi he conversat vàries vegades i l'he sentit en conferències unes quantes més i no en pots dubtar. Del Miquel Calçada crec que ja està tot dit. Un comunicador que ja no en queda cap com ell. Del JOel JOan, home, veus aquí si que em puc enganxar els dits, però com a cap visible de Sobirania i Progrès suposo que alguna qualitat deu tenir, no?

Bacus: el paper que tenen els sindicats avui en dia és ridícul. Només es basen en alliberats que no foten res i cobrant de les nostres quotes de la nòmina. Els sindicats cal replantejar-los. Ens cal una LAB catalana. CCOO i UGT estan a disposició del PSOE només i no s'eimpliquen gens en el fet nacional. Només esperen que tanquin empreses per embutxacar-se una bona propina a espatlles de la pobra gent que es queda sense feina.

Ferran ha dit...

L'acte de les flors al monument de Casanova, per la Diada, caldria treure'l de l'agenda; només serveix perquè quatre exaltats cridin contra els uns o contra els altres. Un espectacle poc edificant, que cada any em recorda que vivim en un país ple d'acomplexats.

Molt millor un acte ben digne a la Ciutadella (en la línia d'aquest any o l'any passat), i la resta fora.

Salut.

kweilan ha dit...

A mi tampoc em sembla bé que es xiuli l'Himne Nacional de Catalunya. Els sindicats han de reivindicar lo seu però no crec que el moment de l'ofrena sigui el més adequat.

Babunski ha dit...

Ferran i Kweilan: segurament serà el primer cop que ho faci però discrepo enormement del vostre comentari. Per què hem de deixar de fer la tradicional i simbòlica ofrena floral? Per culpa dels energúmens que xiulen? No pas! Ja està bé de renunciar, acotar el cap i callar sempre. Si uns xiulen nosaltres posem els Segadors a 200 decibels i broma acabada. Només faltaria que no ens deixessin ni celebrar les nostres tradicions! Encara que l'ofrena floral dati de 1980. És igual.

Babunski ha dit...

Ups, Kweilan, m'he colat. Havia interpretat malament el teu comentari. Pensava que deies que l'ofrena floral no era encertada... ara m'ho he tornat a llegir. Els sindicats han de saber el que cal fer en cada moment i aquest 11 de setembre (com el 95% dels cops) no han estat a l'alçada del que representen. Et dono la raó.

Albert ha dit...

Aquesta ofrena a aques moianés il-lustre,(Moià poble natal de Rafael de Casanova) s'hauria de tenir molta més cura com es fà, trobo lamentable els colectius que s'aplegen per xiular i fer manifestacions que no toquem en un dia que no toca.

XeXu ha dit...

Sembla que les coses importants deixen de ser importants per donar lloc a les contraries. Sempre he vist sidicalistes manifestant-se aquest dia, i no ho he entès. I pensa que, molts anys he vist ofrenes que no eren les de Barcelona, per tant, més modestes, i per tant, quatre barbuts patètics reclamant ves a saber què, coses diferents cada any, però sempre hi eren. Nosaltres ens en rèiem.

_NuNs_ ha dit...

Com s'ha dit per aquí dalt, crec que no era el lloc ni el moment adequat per a les manifestacions dels sindicats, no crec que hi tingués res a veure

Oscar ha dit...

Amic Babunski: tens tota la raó en tot el que dius.

Dani R. ha dit...

Si demà es morís, posem per cas, Jordi Pujol o Pasqual Maragall a cap sindicalista ni cap maulet se li ocorreria aprofitar la concentració del funeral per cridar proclames contra ningú. Per respecte al moment a l'acte i a la persona.

Tots aquells que criden o xiulen l'11-S no senten aquest respecte ni pel moment, ni per l'acte ni per la persona que s'homenatja a l'ofrena floral.

Ferran ha dit...

Entenc el teu raonament, Babunski, però... no ho sé, no estic gaire segur que l'ofrena floral tingui massa sentit. O potser sí que en té, i em deixo endur pel mal cos que provoquen els xiulets constants...

Anònim ha dit...

Fins quan els que voleu la independència deixareu de ser tant egoístes? (sabeu realment el que voleu?) el vostre "poble" és Catalunya? el meu només té 2.000 habitants. La vostra "patria" és Catalunya? la meva és el què més aprop tinc i el què més estimo: la família. Feu-me un favor, aneu al psiquiatre i deixeu als catalans tranquils!