dijous, desembre 31, 2009

2009: any de lladres (millet) o de ganduls (TC)?


Any de sigles: T1, U2, FROB, Pla E, ERO, AH1N1, CR9, TC, LEC, 13-D, 13-S, PDD, LOFCA, ILP. I noms, per dolent Bartu, Macià Alavedra, Lluís Prenafeta, Luigi, Félix Millet, el Montull i el consogre, l'advocat de la Falange, Paco Camps i el seu sastre, Costa, Gurtel, el Bigotes, el Albondiguillas, el fills de Centelles, Patxi López. O per bé: Carles Móra, Stieg Larsson, el Celler de can Roca, Alfons López Tena, Anna Arqué, Uriel Bertran, Joan Carretero. O no sé: Aminatu Haidar.

Finançament. Traspàs de rodalies. Estatut, estatutet, carpaccio d'estatutet. Principi d'ordinalitat.  L'editorial conjunt. Impost de successions. Reagrupament. Arenys de Munt. Manifestacions de la Falange. Segrest de l'Alakrana. Segrest a Mauritània. Els bombers d'Horta de Sant Joan.  Els blocs del Seminari. 420 €. Les xiulades l'11-S. Boicot a Noa. Les filles gòtiques de Zapatero. La Corazonada de Rio. La Fira de Sant Miquel sense tractors. Les dones de Tiger Woods. Casal Rock. Curses de braus, sí o no? Tamifú. El nas de Belén Esteban. E-books. Tonight, tonight, tonight...

En el món de la música ens han deixat a part de l'omnipresent Michael Jackson, Willy deVille, Antonio Vega, Mari Trini, Koko Taylor, Les Paul, José Ramón Ordóñez (cantant d'Stukas), Mary Travers (de Peter, Paul & Mary), Alicia de Larrocha, Mercedes Sosa, Luis Aguilé, Stephen Gately (cantant de Boyzone), Rudy Ventura.

L'espectacle es va posar de dol amb Pepe Rubianes, José Luis López Vázquez, Mercè Lleixà, Marilyn Chambers, Mary Carrillo, Joan Monleón, Farrah Fawcet, Valerio Lazarov, Patrick Swayze i Joe Forga.

I un any bastant horrible esportivament parlant. El Lleida en posició de descens a 3a, el Lleida Bàsquet ha de baixar per temes econòmics, el Llista d'hoquei passa de ser l'equip revelació de la Lliga passada a les penúries econòmiques aquesta temporada i el CECELL ha de renunciar a pujar de categoria per falta de solvència econòmica. Només el Borges Grup Vall, o l'Associació Lleidata d'Hanbol i el Benavent deixen el pavelló esportiu lleidatà amb honor. Més medalles de Saul Craviotto, García Bragado i Marc Márquez. A això li sumem les baixes lamentades de Dani Jarque (21), Bobby Robson, Martínez Sosa, Alonso Larios, Robert Enke, Frank Vanderbroucke, De Nigris i el tiki-taka d'Andrés Montes. I per acabar, Cruyff seleccionador català i Maradona diu "que la sigan chupando".

I a més hem dit adéu a Mario Benedetti, Corín Tellado, Corazón Aquino, Pepita Raimundi, Mavi Dolç, Joaquín Ruiz-Jiménez, Isidor Cónsul, la iaia Ramona de cal Jaumet, el meu perruquer Lluís, l'empresari assassinat Santiago Mir, Mikel Atxaga, Baltasar Porcel, Julia García-Valdecasas (adéu i no tornis!), Vicent Ferrer, Sabino Fernández Campos, Manuel Prado y Colón de Carvajal, Mariló Casals, Feliu Matamala, Romà Sol, Joan Martí Alanis, Albert Dou, Jordi Sabater-Pi, Claude Levy-Strauss, Raul Alfonsín, Armand Bassi, Antoni Farrés i Jordi Solé Tura.

Amb aquest panorama... el 2010 pot ser pitjor? Que tingueu una bona entrada d'any!


dimecres, desembre 23, 2009

Slade - Merry Xmas everybody

Ja sap (i si no ho sap ho aprèn ara) que des d'aquest bloc es feliciten les festes amb una postal musical a base de videoclip. Aquest ja és el tercer Nadal que aquest bloc està actiu i l'autor ha escollit enguany la cançó "Merry Xmas everybody" dels Slade.

Els Slade no són els Beatles que diguem, tot i que els van anomenar en el seu temps els new Beatles. Més aviat són uns grans desconeguts pel públic que van tenir el seu moment de glòria a la dècada dels 70. Els Slade foren un quartet amb una pinta de melenuts (van començar amb el cabell rapat) bastant cutre amb un tal Noddy Holder com a líder de la banda. Tot i que al principi els va costar entrar a les llistes, un cop ho van poder fer ho van fer amb força èxit a Europa (als Estats Units no es van menjar ni un tortell (rosco?)). Us sonaran sobretot les cançons "Coz I luv you", "Take me bak'ome", "Mama weer all crazee now", "Skweeze me pleeze me" o la molt més coneguda (i molt bona cançó) "Cum on feel the noise" versionada meravellosament pels Quiet Riot i pels grans Oasis durant la década dels 90. Diuen dels Slade, que va ser una banda influent per l'origen del punk... però jo no em veig els Sex Pistols escoltant cançons monyes d'aquestos.

La cançó d'avui, "Merry Xmas everybody" (1973) és un èxit continu ja que cada any que la reediten entra al Top Ten de les llistes angleses (es veu que viuen de rendes amb aquesta nadala, tal i com ho deu fer el mític Raphael amb el Tamborilero).

Disfrutin de la cançó i Bones Festes a everybody!


divendres, desembre 18, 2009

Atac sobtat de sostenibilitat

Miri, després de veure el paper fo-na-men-tal que han tingut aquests homes (i dones, i animals i coses) d'Iniciativa en la negociació de l'Impost de Successions (un gran paper el seu) m'han agafat unes ganes irreversibles de convertir-me en un personatge amb grans dosis de sostenibilitat. Vull lluir sostenibilitat per tots cantons durant aquestes festes del solstici d'hivern (noooo! no puc dir de Nadal perquè se'm podria enfadar el col·lectiu no catòlic i cal ser un sostenible multicultural).

A casa enguany he posat un tronc i una tronca (per allò de la paritat, sap?). A la tronca no la picaré ja que podria denunciar-me amb la llei de violència de gènere a la mà. El tronc el faré cagar però sempre abans parlant i dialogant amb ell de forma tolerada. Per evitar que el pobre tronc pateixi, el bastó biodegradable que hauré comprat en un botiga de Comerç Just sense que em donin ni bossa ni paper per embolicar-lo el folraré d'escuma de matalàs reciclat. Mentres celebrem la cerimònia de la cagada del tronc, tant el tronc com la tronca tindran a la seva disposició un GPS i un telèfon mòbil en posar-se en contacte amb Sanitat Respon o el 012 per si consideren que el tracte donat és vexatori. Observadors d'Amnistia Internacional faran un informe sobre el tracte al tronc de Nadal.

Al pessebre, a part del rei negre (que ja no li diré negre sinó que serà anomenat rei de pell fosca) hi haurà un rei asiàtic, un homosexual, un bisexual i un transexual. Evidentment hi haurà reines magues també amb una pancarta sobre l'avortament lliure. Per tal de no patir amb els sentiments dels pobres camells (i camelles) seran els reis mags (i reines magues) qui portaran els camells a sobre, això sí, sense superar els 80 km/h. L'establia serà una casa okupada per una família progre i monoparental amb el nen Jesús i la nena Jesusa. Els pastorets (i pastoretes) estaran manifestant-se a favor dels drets d'autor (i autora) de la SGAE i acompanyats de pósters d'Aminatu Haider. La presència de figuretes serà paritària i la caganera podrà exhibir el seu cul a partir dels 16 anys sense permís patern (ni matern). La durada estipulada del pessebre ha de ser des de Halloween fins a Carnaval, per tal de no fer-la coincidir amb la Setmana Blanca del febrer.

I el dinar de Nadal serà a base de kus-kus, falafel i shuarma. Tots els productes seran ecològics i no transgènics com les tomates amb gust de tomates. I a l'hora de la sobretaula una mica de marihuana legalitzada mentres tots els convidats (i convidades) cantem "fum, fum, fum" en diferents idiomes de diferents continents.

I tot això amb la calefacció apagada per no augmentar la temperatura mitjana del planeta i no contribuir amb l'escalfament global. Miri que fins i tot podríem obrir els aires condicionats.

diumenge, desembre 13, 2009

Seguiment en directe dels resultats de les consultes del 13-D


Aquest cop si. Aquest cop el bloc es un servei public amb totes les de la llei (sense advocats falangistes, esclar!). Per fi una utilitat al bloc. Gracies al panell que teniu  a la part dreta del text que esteu llegint i gracies al company Jordi Murgo de Benavent, podreu seguir en directe (amb una actualitzacio de cada 5 minuts) els escrutinis i les dades de la marato de referendums dels 13-D.

Aquests referendums que els partidaris (i partidaries) del no encara no han soltat ni un sol argument a favor del no... aquests que diuen "En països com el Canadà, les consultes sobre l'autodeterminació es fan amb totes les garanties democràtiques. En canvi aquí, n'hi ha prou amb una capsa de cartró..." (en castella ho diuen, esclar). Ja veu quin argument mes sensacional, no? Com volen que els fem amb urnes de veritat si els espanyols no ens deixen fer-ho? Ens neguen la possibilitat de fer consultes serioses i es dediquen a ridiculitzar les que fem perque no son serioses. A aquests espanyols no hi ha qui els entengui.

I una altra cosa... l'any 1714 algu ens va fer un referendum per si voliem ser espanyols? M'encanta la democracia espanyola (s'ha donat compte que acabo de fer un oximoron, no?)

Au! Gaudeixi del dia, i si pot anar a votar faci-ho. Jo hi anire a l'abril.

P.D: Perdoneu que no hagi posat cap accent, pero tinc un error al teclat qu eno me'ls deixa posar... a veure si sera alguna maniobra del Garzon...

dimecres, desembre 02, 2009

David Bowie - Space oddity

Sí, cregui'm. Encara queda alguna cosa bona en aquest món que no ha estat robada per Félix Millet, ni adulterada per allò que en diuen canvi climàtic, ni segrestada en un país africà. M'he tornat boig d'emoció (si és que hom pot tornar-se boig a partir d'una emoció) quan he escoltat la reedició commemorativa del 40 aniversari de l'Space Oddity de David Bowie. He disfrutat més que Sergio Ramos a la botiga Versace. Quina meravella! Quina obra d'art!

David Bowie va ser (i remarco va ser) el geni més gran de la música. El seu 2n millor disc (el primer, i que ningú gosi a discutir-m'ho va ser el Let's Dance (1983), que hauria de ser escoltat a les escoles) és un homenatge a l'Univers. Bowie es posa a la pell d'un astronauta que se'n va sol a la Lluna per acomplir una missió que sap que està perdent per sempre. La BBC, conscient d'aquella meravella musical no va dubtar en posar-la com a banda sonora d'un dels principals esdeveniments del s.XX: l'arribada de l'home a la Lluna.

Hi ha parts de la lletra de la cançó que s'han convertit en clàssics de la música: “planet Earth is blue, and there’s nothing I can do”, el repetitiu “This is Grand Control to Major Tom” o el dramàtic comiat de l’astronauta a la seva esposa “Tell my wife I love her very much she knows”.

A part, per promocionar la cançó a Europa, les ments brillants dels directius d'RCA no se'ls va acudir una cosa més estrafolària que traduir la cançó a l'italià amb el títol de "Ragazzo solo, ragazza sola". Uf!!! I a les espanyes, es van atrevir a versionar-la los Hermanos CAlatrava amb la qual cosa podríem estar parlant de la pitjor versió de la història de la música. Per sort, el ragazzo solo ara és només una peça de col·leccionisme publicat com a bonus-track del segon CD de la reedició. I per més sort encara, la versió dels Calatrava no hi consta dins del CD.

Què hauria estat d'aquesta cançó si hagués estat grabada pels Beatles, Rolling Stones o U2? Estaria tan oblidada?

Ah! I una última cosa... si vostè recorda a David Bowie pel seu pas pels Tin Machine (amb unes portades horribles!) o per les seves intervencions a pelis com Dentro del Laberinto, tregui-s'ho del cap, no ho recordi això... com si no hagués passat, d'acord?