divendres, de maig 28, 2010

Reflexions ràpides (sense burka, això sí)


Com no tinc gaire temps perquè estic pendent de si surt el meu nom al sumari del cas Pretòria (com el d'altres set milions d'habitants de Catalunya) faré unes reflexions ràpides, però sense passar-me dels 80 km/h:

1) Està molt bé que lo paé en cap hagi tingut la iniciativa de prohibir el burka (o la burka, ho he vist escrit de les dos maneres) als espais públics de Lleida. Això hauria de portar un efecte dominó en altres iniciatives prohibitòries a Lleida ciutat. Pel bé del ciutadà, sr Ros, li puc donar unes quantes idees. Es pot prohibir la presència de regidors d'Iniciativa als ajuntaments, la presència de futurs presidents del Barça a les nostres terres prometent convenis de col·laboració amb els nostres clubs a l'estil Zapatero, pot prohibir també els vigilants de zones blaves sense ni títol de l'ESO (potser no en quedaria cap) o sindicalistes que juguen amb el futur del jovent declarant una vaga el dia que han de fer la Selectivitat (una vaga que al govern li anirà de fàbula perquè s'estalviarà unes quantes nòmines que potser serviran per subvencionar aquests sindicats).

2) Ja sabem que l'Aplec del Caragol és més que un Aplec i que ens permet als lleidatans sortir per TV3 sense haver de parlar de purins, de peres llimoneres ni del preu del tossino. Els personatges (i les personatges) que gaudim de l'aplec ens veiem afectats per substàncies sòlides i líquides que ingerim contínuament i que afecten els òrgans digestius i potser també cerebèlics. Potser això li va passar a la vicepresidenta del Congreso i diputada des de fa més de 20 anys Tere Cunillera. En ple Aplec afirma que "El senyor Mas demà tornarà a fer de Pulgarcito, s'amagarà a la panxa del bou, on no neva ni plou". Ho va intentar, però això de la cultura popular no és el seu fort es veu. Dos errades en una sola frase, el que s'amaga és el Patufet i no el Pulgarcito. I quan s'amaga ho fa sota una col i no a la panxa del bou. El Pulgarcito no es va amagar enlloc. Al protagonista de la versió espanyola del conte popular català En Patufet li diuen Garbancito, no Pulgarcito. També li podrien haver dit Pitufito, però van triar Garbancito i així ha quedat. Deu ser cosa d'estar 20 anys entre la lengua del Congreso.

3) Aquesta setmana ens ha deixat MArtin Gardner als 95 anys. Segurament no sabrà qui és, però per això existeix aquest bloc, per fer de servei públic del coneixement. Gardner ha estat un dels més grans divulgadors de les matemàtiques del s.XX, sobretot en referència a la matemàtica recreativa i a la desmitificació de certs fraus científics. Són famosos els seus flexàgons. La casualitat ha fet que en la meua tauleta de nit figuri justament aquests dies el seu llibre "Viajes por el tiempo y otras perplejidades matemáticas" (RBA), tercer o quart que em llegeixo d'aquest autor. Segurament estarà encantat d'haer viscut 1147 mesos, que és producte de dos primers consecutius: 31 i 37.
"No és possible que existeixin números sense cap mena d'interès, doncs, d'haver-los, el primer d' ells ja seria interessant a causa d'aquesta manca d'interès" (Martin Gardner)

5 comentaris:

Jordi ha dit...

Sempre sorprenent-nos amb les matemàtiques. I mira que no m'agraden, però veient aquestes curiositats, m'entra bon humor.

kweilan ha dit...

Molt interessant la frase darrera del post. M'ha agradat!

Albert B. i R. ha dit...

Aquesta Teresa Cunillera és el personatge polític més llepaculs, egoista i penós de la política mundial. La seva submissió arriba a uns nivells de rècord.
Sobre l'Aplec del Cargol, entre la visita del Rajoy i haver de suportar tota la patuleia política... no us deixen celebrar la festa tranquils!

Escudé ha dit...

Acabo de fer un flexàgon seguint els pasos del video que has deixat i és acollonant! No sabie pas que existie aixo!

Babunski ha dit...

Res home, me n'alegro, ara ja sé que el bloc almenys un cop ha estat útil.