dilluns, de juliol 26, 2010

Estació de Servei el Bruc, S.A.


Després de saber que els bancs i les caixes tenen estrés pensava que no hi hauria res més al món capaç de sorprendre'm, però deixi'm que li digui que sí, que hi ha coses que encara em sorprenen en les nostres èpoques.

L'esdeveniment va tenir lloc a l'Estació de Servei el Bruc S.A. (així figura al reguard de pagament de la targeta), a l'A-2 en sentit Lleida.
Això de les gasolineres en l'autovia més transitada de l'estat (estat espanyol, que quedi clar, no fos cas que em vinguin la Casas, el Aragón, el Pérez Tremps i el Gay Montalvo a retallar-me el bloc) és de jutjat de guàrdia. Necessites tenir gairebé el Nobel de física per poder saber si amb la gasolina que portes arribaràs a Lleida o no. És possible que en l'A-2 en sentit Barcelona-Lleida només hi hagi 2 estacions de servei en un tram de 150 km? Quan surts de Barcelona has de saber si pots arribar fins al Bruc. I quan passes el Bruc has de tenir-ho calculat perquè la següent no la trobes fins a Fonolleres (a prop de Cervera). Una mica trist, no? Sinó sempre queda l'opció de sortir de l'autovia i donar tombs en rotondes per Pallejà o Sidamunt... En sentit Barcelona la cosa no millora gaire perquè només hi ha una a Jorba i la del Bruc. Suposo que això no deu ser cosa del Pepe Blanco.
Bé, al que anàvem, que jo sempre m'embolico en coses rares. Doncs això, que en aturar-me en la gasolinera del Bruc en sentit Lleida vaig ser objecte de dos fets que pensava que a Catalunya ja formaven part de la història i que passaré a relatar a continuació:

1) Un senyor va sortir del garito de la gasolinera i va venir a posar-me la gasolina. Ell!!! No la vaig haver de posar jo! Sen-sa-ci-o-nal! No creu? Entenc que li cosata molt creure que hi hagi algun lloc on el senyor (o senyora) gasoliner faci aquest gran esforç de sortir del búnquer per posar gasolina. Però això existeix, faci'm cas. Pensava que el gasoliner servicial havia quedat més extingit que allò de la unitat contra el Constitucional.
2) Vaig ser atès en català. Sí. sí, hi ha gasolineres on tot el personal parla català. Jo pensava que no podia ser, però veig que al Bruc queda una espécie de reducte gal on pots demanar gasoi en idioma indígena (tot i que no ha de ser prioritari segons diuen).
Entén la meua al·lucinació, no? Miri que amb poca cosa ja estic content. Ambaparà!

10 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Com que no tinc cotxe, la meva experiència a les gasolineres es força reduïda. Però sí que l'imatge típica és la d'una persona que no sap català. Pel que entenc, t'has trobat en aquest cas en la gran majoria d'ocasions.
Sobre els càlculs a fer amb al gasolina per a arribar als llocs, amb el fons d'aquest bloc es dedueix que et deu ser més fàcil que als altres fer-ho!

Oscar ha dit...

Hi ha una altra gasolinera molt extranya a la sortida de Ribes de Freser on el senyor et posa benzina i t'atén en català. Com se n'assabentin els de REPSOL (amos del "garito") el despatxen segur.

XeXu ha dit...

Llavors entraríem a parlar de termes de qualitat i quantitat. La teva queixa inicial sobre la quantitat de benzineres queda anul·lada pel fet que les poques que hi ha són de bona qualitat, no trobes?

Ferran ha dit...

Caram caram, ja em veig fent una petita volta per passar pel Bruc, de camí de tornada a Berlin. El que sigui perque em posin benzina, com ens els vells temps, i a sobre en lengua vernácula. Wow!

sànset i utnoa ha dit...

Als nostres terrenos això ja passa: gasolineres poques (i cares), però almenys et venen a servir i t'atenen en català. Bàsicament perquè són del terme!

*Sànset*

Babunski ha dit...

Albert: mira, trobar un gasoliner que parli català és difícil, però de tant en tant algun n'hi ha. Ara bé, trobar-ne un que et posi la gasolina ell... uf! missió impossible!

Oscar: haurem de dedicar un capítol de "Quinto Milenio" a estudiar aquest fenomen potser.

XeXu: mira, no hi havia caigut en aquesta reflexió, però ara que ho dius és veritat. Ja estic content.

Ferran: sí, prova l'experiència, prova-la. Feia anys que no ho vivia jo.

Sànset: quins terrenos són aquestos?

Murphy ha dit...

Doncs jo desc ser un especímen estrany, però diria que a gairebé totes les benzineres on m'aturo a repostar m'atenen en català, i des de Barcelona fins a Lleida, cada 40 km aproximadament hi han benzineres que, com a molt, has de recòrrer 100 metres, només has de fer una rotonda (per sortir o incorporar-te de nou a l'autovia) i que són visibles (i senyalitzades) des de la carretera.
I com a persona que s'ha hagut de recòrrer les espanyes amb furgoneta durant anys, el percentatge de benzineres segons els kilómetres tampoc és més alt en la resta de xarxa viària...

Babunski ha dit...

Murphy: de les que jo sovintejo només m'atenen en català a la de l'Ilerda quan hi ha un senyor petit amb bigoti que s'assembla al Carod-Rovira i a la del carrer Acadèmia quan hi ha un noia. On sempre m'han atés en català és a la de la carretera de Saragossa. De totes formes jo em queixo més del fet que no posin la gasolina que no pas de l'idioma.
A l'autovia falten àrees de servei. Les gasolineres haurien d'estar a l'autovia i no a fora.

sànset i utnoa ha dit...

Jos em moc per la Ribera i pel Priorat, aquestes les considero les meves terres (no de propietat, sinó de pertinença. No sóc tan burgès...)

*Sànset*

Segarrenc de secà ha dit...

Direcció cap a Barcelona també pots entrar a la de Fonolleres!