diumenge, de setembre 19, 2010

Una merda d'eix comercial


Hi ha dos llocs de la ciutat de Lleida que no m'agraden gens. De fet no és que no m'agradin, és que fins i tot em molesta anar-hi. Un és el PRYCA (els que ja tenim una edat anomenem PRYCA al que és el centre comercial CARREFOUR... per tota una generació allò ha estat, és i serà lo PRYCA). L'altre és allò que la majoria de lleidatans es vanagloria de tenir i que malanomenen eix comercial (fins i tot el seu president de l'associació de comerciants, sr Fontova, es diu que és dels personatges més influents a Lleida). Tota aquella zona peatonal des del carrer Alcalde Costa fins a l'encreuament de Pi i Margall amb Prat de la Riba. Només travessar l'Arc del Pont a Indíbil i Mandoni ja m'agafa badallera.

Diuen que és la zona peatonal i comercial més llarga d'Europa. Doncs miri que li dic, que ja se la poden ben bé fotre per allà per on es posen els supositoris. Jo entenc que una zona comercial és una regió de l'espai on ens podem trobar comerços de tot tipus. L'eix comercial de Lleida està només recobert de franquícies, bijuteria i botigotes de robes, draps i objectes inútils per a la llar (mai no he sapigut trobar cap utilitat a les porqueries i cassigalls que hi venen).

Ho dic perquè els amants de la cultura musical a Lleida (que en som pocs, però en som) aquest cap de setmana hem disfrutat d'una coseta que ens regala l'ajuntament un cop a l'any per poder estar contents. El Mercat de la Música, on enmig dels Zaras, Mangos, HM i merdes variades ens posen unes paradetes on tenim l'oportunitat de remenar vinils (80.000 n'havia enguany... no, no els he contat, ho ha dit l'organització; les xifres de la Guàrdia Urbana no les tinc) com en els vells temps del Satchmo, l'Orley, la Tipo o el Born 12. Gairebé ja he perdut el moviment aquest de dits tan característic que cal fer per anar passant vinils i CD's i que acabaves amb les puntes dels dits negres dels pols acumulat pels vinils de Mike Oldfield, Yardbirds, Supertramp o Lovin' Sponfool.

Als lleidatans no ens queda res de tot això. No tenim cap lloc a l'eix comercial per descongestionar-nos de la contaminació tèxtil. Només la Caselles, el Sony Gallery o el PCCity. El Satchmo era la botiga de referència de cita setmanal obligada i que va durar uns 20 anys. La Tipo durà cins anys satisfent sobretot els més durillos i grenyuts (només hi trobaves Iron Maiden!), Suspicious durà més o menys el mateix gràcies a certs clients fixos i al col·leccionisme. El Born 12, de categoria més comercial va durar de Nadal a Sant Esteve. Si hem, de comprar un disc només ens queda el PRYCA, on a part del Caribe Mix i David Bisbal només trobarem Sevillanas del Rocío i coses similars.

Així que, o anem a la FNAC o a discos Edison's de Barcelona o no ens queda cap més remei de piratejar. Molt eix comercial i molt poca cultura.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

8 comentaris:

kweilan ha dit...

A mí m'agrada més dir-li carrer Major que no pas eix comercial, només per no acabar del tot amb l'essència d'aquest carrer emblemàtic del nostre passat. Sempre m'ha agradat passejar-hi i em fa una mica de pena amb les botigues que s'estan obrint darrerament. Tens molta raó.

reflexions en català ha dit...

Hola,

El Convit independentista és un intent d’aplegar blocs (i blogs) que volen la independència i que, a més, creuen que l'Estat català és necessari i urgent. Res més.

Si vols formar-ne part, envia’m un correu o bé deixa un comentari al Convit

Albert B. i R. ha dit...

Que sigui la més llarga no significa que hagi de ser la millor ni la més variada. Però bé, sempre queda bé fardar amb allò de "la meva és més llarga"...

Robert Gràcia ha dit...

A mi tampoc m'agraden ni el Carrer Major ni el "Cutrefur". Sempre que hi vaig estan atapits de gent, com si no hi hagués més llocs on anar a ficar el nas, perquè comprar diria que no gaire. Ah, i a Copenhague estan molt orgullosos del seu Stroget, que també diuen que és el carrer comercial més llarg d'Europa, però allí sí, amb totes les franquícies de totes les marques conegudes, cares i barates.

Pel que fa a la música, jo també feia de tant en tant la visiteta de rigor al Satchmo, però des de que el van tancar, i des de que l'SGAE ens va donar permís a tots per piratejar a sac, fent-nos pagar un absurd Cànon Digital inclús per comprar un paquet de folis, que el meu particular Satchmo és la meva habitació.

Una salutació des de Lleida.

Babunski ha dit...

kweilan: De fet el carrer Major un diumenge a la tarde és un lloc excepcional per passejar. Està tot tancat. Les franquícies han fet malbé la botiga tradicional.

Albert B i R: He vist eixos comercials a Estocolm, Copenague... i si fa o no fa...

Robert: Una llàstimo lo del Satchmo, mira que m'hi passava hores els diumenges remenant-ho absolutament tot.

Contempörary Publisher ha dit...

Entenc el teu empipament però no el comparteixo a pesar que t'ho diu un gran amant de la música i pro de edicions originals.
Hem d'entendre que paral·lelament a la idea que li vulguis donar a un negoci el negoci tindrà que ser rentable i productiu, esta clar que la tendència global del mercat musical no esta en la compra de discs originals sinó al "pirateo pirateo". Que fem al respecte? per nassos seguir la corrent del riu. ¡empre quedará la web de FNAC!

ele* ha dit...

amb això tens tota la raó. jo compro a Fnac o bé per internet!! si es q, amb això de la música...per a qui fem una mica de pena!

Anònim ha dit...

El teu comentari sobre l'Eix Comercial em sembla molt collonut,i a més estic d'accord però que sàpiguis que per comprar discos existeix des de fa molts i molts anys una botiga de venta de cd's que es diu Casa Guarro. Més o menys hi tenen de tot i si no, t'ho busquen.