dimecres, de setembre 01, 2010

Una nova coalició



Avui m'he despertat amb una idea innovadora. Una idea que ningú en el nostre país (o nació o regió o preàmbul) no havia tingut abans. He creat una nova coalició independentista. Sí, sí, l'he creat així per les bones. I pel nom no es preocupi, mentre surti Independència i Catalunya ja barrejarem lletres.


Després li diré al meu cunyat i al senyor del quiosc on agafo el diari i així ja en serem prous per fer una coalició. També elaborarem un manifest amb 10 punts que dirà que Catalunya està expoliada fiscalment, que ja n'hi ha prou que se'ns pixin a sobre, que la independència és la única solució... i aquestes coses que es diuen als manifestos. El manifest ja el firmarà algun polític d'uns vuitanta anys retirat i algun senyor (o senyora) d'allò que es diu societat civil (li diré al president de l'escala i a un que conec que va ser regidor de l'ajuntament d'Alguaire). D'aquesta manera sortirem al diari.

El manifest el penjarem a internet, esclar, i en un parell de dies ja tindrà 15.000 adhesions. Al web també hi figurarà un compte corrent per ajudar els autors del manifest. No hi pot faltar. Pensi que és per Catalunya sobretot, eh?

Per confeccionar la llista electoral per presentar-nos al Parlament, el cunyat, el senyor del quiosc i jo mateix muntarem unes primàries perquè nosaltres puguem decidir qui anirà a la llista. A les primàries es podrà presentar tothom qui vulgui sempre i quan hagi fet l'aportació al compte corrent esmentat anteriorment. El reglament de les primàries es penjarà en un PDF amb 7896772893 pàgines a la web. Tot serà ben senzill. Tothom qui vulgui es podrà presentar sol o acompanyat per un nombre primer de persones (animals, vegetals o coses). De la llista es podrà eliminar un nombre primer d'individus (o individues) corresponent a les xifres en posició imparella dels decimals de pi. Un reglament senzillet i que servirà perquè el cunyat, el senyor del quiosc i jo acabem triant les llistes.


I ja està, només falta fer la crida a la unitat perquè tothom vingui a la meua coalició. Que si ningú es vol unir a la nostra coalició, no passa res. Diem que els nostres objectius són paral·lels (des del punt de vista euclidià) i que ja treballarem junts un cop haguem aconseguit els escons. D'aquesta manera en els 135 escons del Parlament tindrem 135 coalicions diferents, no? La idea va per aquí pel que em sembla entendre srs Laporta, Carretero, López-Tena i Beltrán, no?.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

El messies encara ha de venir. Els que hi ha ara el que volen és ocupar la poltrona. A veure si apareix algú que es preocupi realment de Catalunya.

Albert B. i R. ha dit...

Hi ahvia qui tenia l'esperança que tot l'espectacle de l'estiu fos un muntatge per a sortir més als diaris. Per desgràcia, sembla que éls que ens havien de protar a la unitat no són tan intel·ligents.

Miki ha dit...

molt bo el post, boníssim i encara que et sembli increible comparteixo del tot la opinió d'aquest post i mira que no coincidim mai tu i jo...

Montse ha dit...

ei, bab, tes un regal a casa meva, si el vols recollir, ja saps... mua

Ferran ha dit...

Babunski, t'ha sortit rodó; però rodó, rodó. Comparteixo del tot la teva ironia, mal que em pesi.

_NuNs_ ha dit...

Impressionant, molt i molt encertat. Només hi puc dir el que diu el senyor de la imatge: es de ser inútiles.

Babunski ha dit...

XeXu: N'hi ha d'aquestos. I jo crec que un és el JOan Carretero.

Albert B.i R.: Jo tenia l'esperança que després de les primàries de SCI el serial quedés resolt, però ni així.

Miki: Gràcies, ja és raro en tu.

Ferran: Ironia però tot ben veritat.

kweilan ha dit...

És una pena però tens molta raó.