diumenge, d’octubre 31, 2010

Ni el Piris vol els lleidatans ni els lleidatans volem el Piris


Segons expliquen les llegendes, Ponç Pilat va ser un governador de la província romana de Judea i que es feu famós per condemnar Jesucrist a morir cruxificat a la creu per la demanda dels grans sacerdots del temple. L'escena famosa va ser que la condemna la va fer després de rentar-se les mans en un bassí. I d'aquí ve aquella famosa expressió de rentar-se les mans quan no volem emmerdar-nos en algun afer. Sort que a Pilat se li va acudir rentar-se les mans i no pas, per exemple, rentar-se els peus, perquè sinó ara diríem "jo, davant d'aquest assumpte, em rento els peus", i la cosa pren un caire una mica més desagradable.

Doncs bé, aquest personatge tan odiat per la tradició cristiana em serveix de símil per comparar al gran bisbe que tenim a Lleida, un tal Joan Piris. El bisbe Piris, en l'afer de les obres que són del Bisbat de Lleida i que els d'Aragó diuen que són seues, se n'ha rentat les mans. Però és que el paio s'ha rentat, les mans, els peus, el cul i encara ens fa passar l'aigua del bidet com aigua beneïda. Si hi ha dos institucions inadaptades a la Catalunya del s.XXI són la justícia (ara ens foten un jutge de Binéfar de cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) i l'Església.

El bisbe Piris ha demostrat en el curt temps que porta a Lleida que és més fals que un euro amb la cara de Popeye. Ha opinat sobre el litigi segons li ha convingut i segons com ha bufat el vent. Ell mateix va arribar a reconéixer pocs dies després de la seua arribada que hagués preferit no acceptar el seu nomenament com bisbe de Lleida. En un principi, el nou bisbe assumí la posició dels Amics del Museu però ara, ui ara... amb la visita del Sant Cristo Gros de l'Església a Barcelona el bisbe Piris ja ens ha canviat d'opinió completament. Molt diví, molt humà, molt coherent que diguem no ho és.

I una altra cosa... des de Barcelona es continua guardant silenci. No hi deu tenir a veure alguna cosa el Marcel·lí(no) Iglésias? Ara que és el 3 del PSOE i que aquí mana una sucursal seua... Aquest Iglésies és més llest que la gana... començant la seua trajectòria política a Òmnium Cultural de la Franja i acabant de secretari d'organització del PSOE. Incoherent, Com el bisbe Piris.

I per més INRI (mai millor dit) aquest diumenge, en el seu article setmanal al diari La Mañana l'artiste del bisbe ens parlava dels valors i de l'honradesa. Però serà caradura el paio! Després del que ha fet ens vol vendre que ell és l'adequat per parlar de valors? Au, foti el camp cap a Barbastro, cap a Torreciudad o cap a Roma i deixi'ns en pau, I no cal que ens en posin cap altre de bisbe. Ja tenim l'imam de la mesquita del carrer del Nord per dir ruqueries.

6 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

D'na persona que en arribar a un càrrec ja diu que no li fa cap il·lusió poc se'n pot esperar. Sembla el Montilla: igual il·lusió i motivació pel càrrec que ocupen.

XeXu ha dit...

No conec aquest bon home, i dic bon home per dir alguna cosa. Però m'ha fet gràcia això de Ponç Pilat. Si hagués preferit rentar-se els peus avui dia la frase no ens semblaria pas estranya, com tantes altres que no sabem d'on venen i no tenen cap mena de sentit aparent, però les fem servir. Em poso en el pitjor dels casos, seria molt pitjor que al bo d'en Ponç li hagués donat per follar-se una monja... demano disculpes...

Isabel Sala Casteràs ha dit...

Hola, Babunski,
Estic orgullosa de definir-me “seguidora de Jesús”. De moment, em confesso Cristiana i és per algunes d’aquestes opinions que manifestes en aquest post i que comparteixo, que no acabo de decidir-me per ser Catòlica.
Sempre he pensat que Jesús va ésser un revolucionari del seu temps, un home que va lluitar pels pobres i els oprimits. També és una de les primeres figures de la història -estic convençuda que va existir- que li diu a la dona, en aquell temps considerada molt poca cosa, que és igual a l’home.
És per això que l’admiro i el tinc com a model... dels seus representants a la Terra, què direm? si els que tenim més propers, bé...Ell els perdonaria, segur!!! però, jo que sóc humana, no puc fer altra cosa que indignar-me i mostrar-me contrària a segons quins fets.

Babunski ha dit...

Albert: i el bisbe aquest també fa fets i no paraules! Però òstia quins fets el pudrit!

XeXu: jajajaa, jo m'he estat de posar un exemple semblant a aquest que tu deies... però bé, sort que estàs tu per corregir-me.

Isabel: jo fa anys que em vaig donar de baixa d'això. Tota la vida als Maristes i em van demostrar al final que tot plegat predicaven el que no creien, així que bon vent i barca nova. Tot plegat no nessito éssers superiors extranys en la meua vida. Amb els inferiors ja tinc prous maldecaps!

kweilan ha dit...

Això de les obres d'art sembla que només sigui una reivindicació dels lleidatans.

Francesc ha dit...

Cada dia aprenem més de com ser no cristians vist com les gasta tota aquesta gent.