divendres, de desembre 10, 2010

La PISA encara està torta


Sí, sí, ja sé que els milers de lectors del meu bloc esperaven una anàlisi d'un expert com jo del resultat de les eleccions. Doncs no el faré. La reflexió que ens toca fer als que hem participat en aquesta darrera campanya electoral sense els fruits desitjats ja l'hem fet allà on l'havíem de fer.

Tampoc parlaré de Wikileaks, perquè si jo no hi surto és que tampoc deuen dir gran cosa.

I sobre els controladors (i controladores) aèries no en parlo més que res perquè ningú en parla. S'insulta directament. Els professors (i professores) de matemàtiques hem deixat de ser la professió més odiada gràcies als controladors (i controladores). Ara hem entrat en competència amb inspectors de l'SGAE, àrbitres de futbol i parquimetreros.

Així que avui m'ha agafat per escriure sobre aquest famós informe PISA que es veu que ha alleugerit la comunitat educatica catalana i que gràcies a ell, el (ex)conseller Maragall ja veu premis Nobel i medalles Fields per tots els instituts de Catalunya.

1) L'any 2000 les dades eren millors. Hem perdut 10 anys de qualitat en l'ensenyament? I dic ensenyament i no educació. Espero que el nou Govern torni a posar el nom que toca a la Conselleria.

2) Això dels números del PISA no deixen de ser estadístiques i ja sabem que les estadístiques es poden interpretar com millor ens convingui. D'això la política en sap molt. Per exemple, la inversió del PIB a Anglaterra en ensenyament és del 5,4%, i a Catalunya del 3,6%, però en canvi ara traiem millors resultats que no el Regne Unit, per la qual cosa o allà ho fan molt malament, o aquí ho fem molt bé. I potser no és ni una cosa ni l'altra. Per cert, on està el 7% del PIB a l'educació (sí, aquí hi poso educació perquè parlo del Tripartit i queda més progre) que pregonava el Pacte Nacional per l'Educació? Què se n'ha fet del Pacte aquest? S'han fet fulls reciclats per signar baixes de controladors?

3) Com es poden valorar estadísticament continguts diferents? Els temaris realitzats pels alumnes de 16 anys a Catalunya, Corea del Sud, Finlàndia o Botswana són molt diferents. Com podem millorar les nostres qualificacions internacionals? Rebaixant els nivells de les proves i dels temaris, esclar! Quina gran innovació pedagògica! Si poso un examen amb la pregunta "quan suma 3+3?" quedarem líders en matemàtiques! I no es enganyem, tendim a això...

4) Hem d'estar contents perquè els resultats estan més o menys per la mitjana? Quin ridícul, no? Un aprovat justet i contents. Així ens va, una metàfora del sistema educatiu. Catalunya ha de ser capdavantera en ensenyament i no pas una mitjania. Estem ben arreglats si ens conformem amb això.

5) I per mi la dada més preocupant. Només el 3% dels nostres alumnes arriba als màxims resultats. Quan estem fent un ensenyament de mínims!! Alguna cosa falla en el sistema, no? La mitjana de l'OCDE és del 8%, no és per llençar coets però és un 166% més d'alumnes excel·lents. No ens hauríem de dedicar més a ensenyar per l'excel·lència?

6) I una última cosa. No cal que dediquin tants esforços, diners i funcionaris en aquestes proves per acabar-nos dient que un 36% de repetidors és excessiu, que un 20% no arriba als mínims i que les noies tenen un nivell de comprensió lectora més gran. Si m'ho pregunten a mi també els hagués contestat sense necessitat de tantes enquestes.

Ja poden anar fent estadístiques que la realitat és força diferent. L'ensenyament creixerà en el moment que se'ns deixi als professors més llibertat, continuïtat (cada cop que sento l'expressió "reforma pedagògica" ja tremolo), creativitat, rigor científic, espai i pressupost. Mentrestant, nosaltres cada dia anem treballant.

8 comentaris:

Dani R. ha dit...

Jo també em vaig quedar "clavat" observant les dades de les franges d'excel·lència de cada país. Treballar per que tothom arribi als mínims està bé, però el que interessa és que tothom s'esforci per aconseguir l'excel·lència.

Robert de Lleida ha dit...

Estic força d'acord amb tot el que expliques. Sempre he pensat que no val per a res comparar resultats, si les proves no són les mateixes, i sense que ens diguin quines preguntes s'han fet.

Per posar un exemple: fins l'any passat feia de profe de socials a unes noietes que, pels motius que sigui, havien acabat d'estudiar sense tenir l'ESO, i anys més tard s'ho van repensar i volien fer un Cicle Formatiu, però com que no tenien l'ESO prèviament havien de fer una prova d'accés. El cas és que la gran majoria de noies que tenia l'any passat treure la prova de socials amb unes notes força bones, quan la setmana anterior els va anar ben justet per treure un 5 pelat a la mateixa prova però de 4 anys enrere. Casualitat? Es van posar a estudiar totes com boges durant aquella setmana? No, és més senzill que tot això: si comparem les preguntes que s'han fet durant els últims anys, trobem que cada any fan les proves més fàcils. Així ens va.

Fins que els mínims exigits no siguin uns mínims acceptables, continuarem sent la riota d'Europa.

Una salutació des de Lleida.

Albert B. i R. ha dit...

Tots aquests informes no són més que façanes que cadascú interpreta a la seva manera per a trure les conclusions que li plaguin. La veritat és que dubto que en 4 anys hi pugui haver millores o pèrdues estructurals en un camp com aquest.
La millor visió de la realitat és l'anàlisi del dia a dia. I és evident que hi ha llacunes a millorar. Per exemple, és esgarrifosa la diferència de resultats entre nadius i no nadius. O, com dius que fa 10 anys estàvem millor?
Sembla que el Conseller Maragall ha volgut penjar-se una medalla abans de marxar i res més.

XeXu ha dit...

Sí, les reformes estan molt cop allunyades de la realitat. Costa molt posar a punt un sistema i arribar a un mínim de qualitat perquè en acabat et diguin que ara ho capgiraran tot. I com pots pensar, això no només val en temes d'ensenyament.

En aquest país tenim tendència a conformar-nos amb poc. De fet, en estar per sobre de la mitjana d'España ja en tenim prou i ben contents. El Problema? España és una país tercermundista en moltes coses, per tant més valdria desmarcar-se'n una mica i tirar pel dret.

magazine.cat ha dit...

Hola, que tal, m’agradaria saber la teva opinió sobre del sistema educatiu Finlandès?
Jo no en sabia res i el trobo força interessant.

Salutacions.

magazine.cat ha dit...

Hola, gràcies per la teva resposta.

Salutacions des de Lleida.

Isabel ha dit...

Què tal Babunski!!!
D’aquest post, força interessant, per cert! sobre la PISA, si està torta o si no n’està, doncs no puc dir res, perquè no en sé gran cosa! les estadístiques són una mostra...
Aquest cop em quedo amb el paràgraf dels controladors/es i només diré “que se la saben llarga”. M’ha xocat especialment això que el col·lectiu dels profes de matemàtiques sou un col·lectiu tant odiat. Doncs, no serà pas per la matèria, perquè a mi si em fan una enquesta i ha de sortir valorada la meva opinió en unes estadístiques, et diré que quan era jove! hauria donat el que fos per substituir l’hora de gimnàstica per dues hores de matemàtiques! Au! què et sembla! També t’he de dir que de més gran em vaig trobar professor de matemàtiques que em van fer avorrir la matèria, com pot ser?
Això que consti a l’informe PISA!

Babunski ha dit...

Gràcies pels comentaris. Veig que més o menys tots estem d'acord. Tots menys els que legislen l'ensenyament. Fem un cop d'estat per la Conselleria i ens hi posem o què?