dissabte, juliol 31, 2010

Malcolm McLaren - About her

Senyors (i senyores) lectors (i lectores, esclar) avui celebro l'article 200 del bloc. El número 200 és massa vulgar i com la gent acostuma a celebrar els nombre múltiples de 5^2, doncs jo no ho faré i la deixaré per un altre nombre.
Enguany se m'està acumulant la feina d'articles melomano-necrològics, els músics es moren que no te'n dónes compte tu! I avui dediquem aquest apunt a l'ínclic (paraula que no sé ben bé què vol dir però s'acostuma a posar davant d'un nom de persona) Malcolm McLaren.
És difícil fer un article més o menys curtet d'aquest personatge sabent que hi ha uns quants llibres sobre ell i els seus afers més o menys musicals (fa uns anys em vaig llegir una biografia seua de més de 200 pàgines). McLaren va saltar a la fama musical com a descobridor i manager dels New York Dolls (als quals vestia amb trajes de la Guàrdia Roja de Mao), Adam & the Ants, Bow Wow Wow (grup que serà recordat més per la portada d'un disc seu on la cantant menor d'edat sortia conilla que no pas per una altra cosa) i sobretot del Sex Pistols. També se'l coneix per haver triat a Chrissie Hynde, cantant dels The Pretenders, com a venedora de la seva botiga (SEX) de roba que ell mateix dissenyava.
És a dir, va ser l'inventor del punk, de la roba del rock (a la seua botiga es vestien David Bowie, Ringo Starr, Rod Steward i Mick Jagger), dels new romantics i a més es va presentar a l'alcaldia de Londres (no sé si us podeu imaginar Jordi Tardà a la Paeria per fer una comparació).
Però tot i apadrinar grups, McLaren també va fer incursions pròpies al món musical. El 1983 inventa la tècnica del sampling en el seu disc "Duck rock" amb l'insuportable single "Buffalo gals" com a major èxit. El 1985 en el disc "Fans" va una versió molt... no sé ni com definir-la, de l'òpera "Madame Butterfly"... En aquesta cançó es veu que també introdueix la tècnica del vogueing... us sona a la MAdonna dels 90?
Però potser la cosa més curiosa és l'intent de recuperar el vals vienés en el disc "Waltz darling" del 1989. El seu disc pòstum és de l'any 1998, en el qual reversiona el "Buffalo gals".
Avui em costa molt acabar l'article triant un video de McLaren... no pas per la qualitat, perquè el trobo un pesat i un insuportable. Però potser ens quedarem amb "About her", cançó coneguda perquè es va incloure a la peli "Kill Bill 2"... i ja se sap, que per culpa de les pelis es coneixen cançons.
No crec que tampoc sigui una gran pèrdua en el món musical. Perdoneu, però algú ho havia de dir. Au, descansi en pau.

dijous, juliol 29, 2010

I si és identitari, què?

Avui portem un matí debatent si el debat sobre la ILP antitaurina que es va realitzar al Parlament és identitari o no és. Els protaurins diuen que sí, i els antitaurins diuen que és simplement animalista. De fet, el Joan Puigcercós s'afanya a dir a totes les entrevistes que no hi ha gens de debat identitari. Però, i quin mal hi ha en què n'hi hagi? Que el Parlament de Catalunya no pot debatre el que li dóna la gana (després a Espanya fan el que volen amb el que aprovem aquí, però el que es diu debatre encara ens deixen)? El Parlament si vol pot fer un debat sobre el temps de durada dels temporitzadors de llum dels lavabos dels bars (deixo aquí la idea, trobo molt lamentable que a la majoria de bars se t'apagui la llum a mig pixar). A veure si ni serem nació, ni decidirem ni podrem parlar al Parlament!
Però com vostè segur que estava esperant la meua opinió sobre el tema no m'he pogut esperar a fer un article. Per mi, el debat té una part important de tema ideològic:

1) El toro és el logotip d'Intereconomía. No, això no és identitari es veu, noooooo!

2) El toro és el símbol que hi ha al mig d'aquelles banderes que treien al carrer ara fa uns dies tota una espécie d'individus amb pentinat de cendrer i ulleres de policia nacional. Això no deu ser identitari, nooooooooooooooo!

3) El toro és el símbol de l'Espanya més arcaica i casposa. De l'Espanya del tablao, de la sevillana, de la Guardia Civil... tampoc deu ser identitari això. De fet això no ho dic jo (bé, sí ho dic), sinó que ho deia ja gent molt més intel·lectual (i respectable) i molt més espanyola que jo com Antonio Machado o Unamuno.

4) Les corrides de toros van ser declarades Fiesta Nacional (Española, esclar!). No, i això tampoc deu ser identitari, noooooooooo.

5) Veient qui va votar en contra: PP-PSOE-Ciudadanos... queda clar quina és la posició dels grups parlamentaris... més nacional (espanyol!) que tots aquestos junts ja m'explicarà que hi ha.

6) Tots els protaurins que he sentit fins ara entrevistat han parlat en castellà... això només és una dada. I ningú ha donar arguments a favor d'aquesta expressió cultural (????). Només amenaces, insults ("falta de sentido común de los catalanes") i pixades fora de test. Ara bé, què esperem d'una gent que disfruta fent tortures als animals? La llei de protecció dels animals els hauria de protegir també?

El debat dels toros no l'hem polititzat els catalans. El va polititzar el primer individu que se li va ocórrer fotre un toro al mig de l'estanquera. Deixem-ho clar!
P.D: Una curiositat que potser ja significava alguna cosa en el seu temps. A Lleida, la plaça de braus que vam tenir se la va endur un tornado als anys 50. Una premonició? Estava situada a l'encreuament de Ricard Viñes-Prat de la Riba (General Mola en aquells temps)-Rovira Roure.

dilluns, juliol 26, 2010

Estació de Servei el Bruc, S.A.


Després de saber que els bancs i les caixes tenen estrés pensava que no hi hauria res més al món capaç de sorprendre'm, però deixi'm que li digui que sí, que hi ha coses que encara em sorprenen en les nostres èpoques.

L'esdeveniment va tenir lloc a l'Estació de Servei el Bruc S.A. (així figura al reguard de pagament de la targeta), a l'A-2 en sentit Lleida.
Això de les gasolineres en l'autovia més transitada de l'estat (estat espanyol, que quedi clar, no fos cas que em vinguin la Casas, el Aragón, el Pérez Tremps i el Gay Montalvo a retallar-me el bloc) és de jutjat de guàrdia. Necessites tenir gairebé el Nobel de física per poder saber si amb la gasolina que portes arribaràs a Lleida o no. És possible que en l'A-2 en sentit Barcelona-Lleida només hi hagi 2 estacions de servei en un tram de 150 km? Quan surts de Barcelona has de saber si pots arribar fins al Bruc. I quan passes el Bruc has de tenir-ho calculat perquè la següent no la trobes fins a Fonolleres (a prop de Cervera). Una mica trist, no? Sinó sempre queda l'opció de sortir de l'autovia i donar tombs en rotondes per Pallejà o Sidamunt... En sentit Barcelona la cosa no millora gaire perquè només hi ha una a Jorba i la del Bruc. Suposo que això no deu ser cosa del Pepe Blanco.
Bé, al que anàvem, que jo sempre m'embolico en coses rares. Doncs això, que en aturar-me en la gasolinera del Bruc en sentit Lleida vaig ser objecte de dos fets que pensava que a Catalunya ja formaven part de la història i que passaré a relatar a continuació:

1) Un senyor va sortir del garito de la gasolinera i va venir a posar-me la gasolina. Ell!!! No la vaig haver de posar jo! Sen-sa-ci-o-nal! No creu? Entenc que li cosata molt creure que hi hagi algun lloc on el senyor (o senyora) gasoliner faci aquest gran esforç de sortir del búnquer per posar gasolina. Però això existeix, faci'm cas. Pensava que el gasoliner servicial havia quedat més extingit que allò de la unitat contra el Constitucional.
2) Vaig ser atès en català. Sí. sí, hi ha gasolineres on tot el personal parla català. Jo pensava que no podia ser, però veig que al Bruc queda una espécie de reducte gal on pots demanar gasoi en idioma indígena (tot i que no ha de ser prioritari segons diuen).
Entén la meua al·lucinació, no? Miri que amb poca cosa ja estic content. Ambaparà!

dijous, juliol 22, 2010

Espanyols havien de ser


Sí, ja sé que l'article queda una mica desfassat en el temps, però és que no l'he pogut escriure abans. He passat uns dies de vacances a Punta Prima (Menorca) i em vaig trobar amb la desagradable sorpresa que a l'hotel no funcionava el WIFI, amb la qual cosa em va fotre enlaire una part de les vacances. I no em pregunteu si he descansat aquests dies perquè la resposta és NO. Anant de vacances amb un nen 3 anys i una nena de 6 mesos no es descansa!

L'hotel on estava, el Barceló Pueblo Menorca (fantàstic, per cert) estava ple de gent (bé, gent i altres éssers vius que ja detallarem). Més o menys les proporcions eren les següents: 50% d'italians (i italianes!), 25 % d'espanyols (per ser constitucionalment correcte incloc els catalans en aquest subgrup) i l'altre 25% format per anglesos, holandesos, alemanys i algun americà (amb els corresponents femenins).

Ves per on que amb tota aquesta gent variopinta que voltava pel ressort, només es veien que estanqueres penjades pels balcons. En concret 4, i d'aquelles que no eren petites, no! Quina necessitat tenen els espanyols de fer-se veure? És que es creuen superiors? Per què no penjaven banderes els italians o els holandesos o els alemanys? Bé, la veritat és que tampoc m'importa gaire si volen penjar banderes o morcillas de Burgos mentres ho facin al seu balcó i al seu país (o estat o nació).

El que m'irrita de l'espanyol és aquesta ànsia d'imperialisme que tenen molt ben cultivada respecte els catalans. Ei, escolti'm, que tenen assumidíssim que nosaltres som una colònia i a callar. El dissabte 10-J (aquell de la manifestació de les 56.000 persones i de la unitat que ni el Loctite) em passejava per la piscina llegint el Periódico (sí, ho sento, no podia comprar ni l'AVUI, ni La Mañana, ni el SEGRE a Menorca) que acabava de comprar. La portada del Periódico d'aquell dia era una senyera enorme que ocupava la primera i l'última plana i amb el text "Ara és l'hora". Sorprés per la portada del diari que llegia un senyor holandés em va preguntar què volia dir allò. Molt content li vaig estar explicant com bonament vaig poder. Mentres explicava, en dos hamaques pròximes jeien dos espanyoles que no paraven de riure's i de fotre-se'n del que jo li deia. Al final vaig acabar dient al senyor holandés que "el millor per Catalunya era marxar d'Espanya", amb la qual cosa vaig ser atacat a insults per aquelles individues que es torraven al Sol afectant-los-hi les neurones. A partir d'aquell dia ja vaig ser el catalino de l'hotel (catalino és sinònim de catalufo). Es veu que la cosa es va escampar entre els membres de la comunitat espanyola de l'hotel. Evidentment l'Espanya-Holanda el vaig haver de veure tancat a l'habitació.

P.D: Només una última dada, el pop Paul és fastigós. No pas pel fet que hagués dit que Espanya guanyaria el mundial, sinó perquè veure per la tele com un pop menja un musclo és una imatge bastant desagradable. Perdoneu però algú ho havia de dir!

dimecres, juliol 07, 2010

Les valls d'Àneu


(Nota: tot i que per la foto ho pot semblar no es tracta de cap apunt sobre Catalunya des del terra del bloc Que Tinguem Sort)

A hores d'ara encara no sabem si aquesta manifestació del dissabte 10-J l'encapçalarà el president Montilla amb una senyera o l'Oliana Molls amb una pancarta que hi posi "Vendo Seat Ibiza en buen estado". Aquesta unitat no l'acabaré de comprendre jo... m'hauria d'ajudar Bertrand Russell amb la seva teoria de conjunts potser. Bé, és igual, deixem-ho perquè diumenge continuarem sent una autonomia amb els mateixos expolis i insults de sempre.

Per això avui em poso en plan Zen en el més estil Gaspar Hernàndez i li proposo anar a voltar pel que podria ser el paisatge més bonic de Catalunya (tot i que a la sèrie de Tele 3 no devien trobar ningú que el patrocinés). Fa uns caps de setmana vaig voltar després de tenir-les molts temps oblidades per les valls d'Àneu (esdrúixola, no plana, sinó els indígenes de la zona s'emprenyen).

Les valls d'Àneu comprenen la part de més al nord del Pallars Sobirà. Pel sud podríem dir que comencen a Escaló i pel nord fins a l'estació de Bonabé. Per l'oest trobem el Parc d'Aigüestortes i el Port de la Bonaigua i per l'est la vall d'Unarre.

L'hotel que us recomano és el Roca Blanca d'Espot. Un hotel molt agradable (nosaltres vam ser els clients 499), molt ben apanyadet i on el sr Josep us tractarà de meravella. Sobretot en els esmorzars, amb tot de productes de la zona i no aptes per a vegetarians. 300 classes d'embotits, formatge de tupí i iogurts d'una borda de per allà. Passejant per Espot també trobem un dels millors monuments de les valls, el restaurant Casa Juquim. Quin descobriment! L'olla pallaressa, el filet de cuixa de senglar, la truita de riu, el paté... i per quatre duros! Im-pres-cin-di-ble per qualsevol dominguero (espero que ho llegeixi el Dani del bloc Diaris d'un Dominguero). El poblet d'Espot és boniquet, amb la seva església romànica típica de la zona i el seu pont medieval sobre el riu Escrita que també és típic de la zona (el pont, no el riu).

La vila més gran de la vall és Esterri d'Àneu. Teniu per visitar l'Ecomuseu de les Valls, podeu fer una passejadeta pel poble i travesseu el pont que uneix les dos ribes del Noguera Pallaressa. Veureu que la cara nord del pont és més alta que la pared sud, per evitar els vents que vénen del nord. I si dineu a Esterri la braseria L'Esquella és molt recomanable, està davant mateix de l'entrada de l'Ecomuseu. Demaneu girella si podeu.

Pujant Noguera Pallaresa amunt, hi ha una ribera espectacular on podem trobar paisatges molt pintorescos i pobles encantadors. Es pot visitar Borén, Isavarre, Isil i Alòs d'Isil (cadascun amb la seua església, esclar!). Quan s'arriba a Isil per carretera podeu veure el paisatge de la foto, l'església romànica de Sant Joan d'Isil amb el riu darrere. Espectacular. Aquestos pobles us sonaran per les famoses falles i per la sèrie de les Veus del Pamano que va emetre TV3.

Des de la carretera d'Espot es pot agafar un altra que deu fer poc que està asfaltada que porta als pobles d'Estaís, Jou i Son (del Pi). Tots els pobles són bellíssims, però pareu a Son i visiteu el conjunt monumental de Sant Just i Sant Pastor de Son. Des d'Esterri es té una imatge espectacular d'aquest poble penjat dalt d'una muntanya. Podeu aprofitar per dinar a Casa Masover.

Més desconeguda és la vall d'Unarre amb pobles gairebé deshabitants (o deshabitats del tot) però encantadors: Cerbi, Gavàs, Unarre, Burgo, Llavorre, Escalarre (recordeu el Doctor Music Festival?). També podeu voltar per València d'Àneu (pàtria del conseller Llena, tot i que sent del PSC potser se m'ofén en posar pàtria), la Guingueta d'Àneu, Sorpe i si sou més arriscats pujar fins a Berrós Jussà i Berrós Sobirà. Un poblets penjats de la muntanya i que es veuen baixant de la carretera d'Espot just davant. I em deixava el monestir romànic de Sant Pere del Burgal, evidentment les pintures han estat expoliades pel MNAC, faltaria més.
Ah! I tranquils perquè tot això es pot fer amb cotxe, sinó jo no ho hagués fet pas, eh?
Bones vacances!

divendres, juliol 02, 2010

No, no hi aniré...


I per què? (que em diria la Terribas)

1) Perquè el tc (sí, sí, en minúscules) no es mereix que perdi ni un minut en ells (ni elles). Ni Pérez Tremps, ni Gutiérrez Aragón, ni Emilia Casas ni un suposat català anomenat Eugeni(o) Gay. Ni ells ni el conjunt dels espanyols em faran perdre el temps. Ni pseudo-catalans com Javier Sardà, Jorge Javier Vázquez o Alberto Rivera.

2) Després de veure el debat de l'Àgora, això de la unitat entre partits no me la creuria ni que veiés entrar 30 tràilers de Loctite a la plaça Sant Jaume. El PSC com sempre que no sap què fer i se li nota massa que tot això li fot nosa. CIU que van ser els primers en exterminar l'Estatut aprovat al Parlament. ERC que només diu les coses que toquen quan arriben eleccions. El PP perquè ja sabem qui són. ICV que es dediquin a comprar bicicletes i aerogeneradors i els de C's, aquestos que vagin a Múrcia, que viuran més tranquils pobrets (i pobretes).

3) Perquè estarà ple de polítics incompetents i hipòcrites que, al cap i a la fi, són els que ens han portat a aquesta situació. Algú ha sentit algun dels 450.000 diputats del PSC a Madrit?

4) No vull manifestacions, vull urnes i eleccions. No existeix ni pla B, ni pla C, ni cap lletra de l'abecedari. Vull triar uns altres polítics que em representin.

5) No vull estatuts (també en minúscula). Els estatuts són per les comunitats de veïns. Jo vull una Constitució Catalana.

6) Perquè es fa a Barcelona. No se'n podria fer una a Lleida també? Sempre hem d'acabar travessant la Panadella per reclamar? Conec molta gent que hi particparia si es fes a LLeida i que no pensa anar a Barcelona, lògicament.

7) No hi haurà aire condicionat i fotrà molta calor.

8) I més important. Estaré a la platja de vacances. Després d'estar treballant tot l'any, que m'hagin rebaixat el sou un 7,5% i que m'hagin apujat l'IVA un 2% em mereixo les vacances!!

Ara bé, cal que la manifestació sigui un èxit.