divendres, de gener 28, 2011

Per a què demanàvem bisbes catalans?

Joan Piris, bisbe de Lleida, nascut a Cullera (País Valencià)
Joan-Enric Vives, bisbe d'Urgell, nascut a Barcelona.
Xavier Novell, bisbe de Solsona, nascut a Montfalcó d'Agramunt.
Romà Casanova, bisbe de Vic, nascut a Deltebre.
Francesc Pardo, bisbe de Girona, nascut a Torrelles de Foix.
Josep Ángel Saiz, bisbe de Terrassa, nascut a Sisante (Cuenca)
Lluís Martínez Sistach, bisbe de Barcelona, nascut a Barcelona.
Jaume Pujol, bisbe de Tarragona, nascut a Guissona.
Xavier Salinas, bisbe de Tortosa, nascut a València.
Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, nascut a València.

Tots aquests monsenyors que he anomenat, com es poden imaginar, són els bisbes catalans que s'autoagrupen en l'anomenada Conferència Episcopal Tarraconense. Ara fa pocs dies tots ells es van reunir a Tiana. Es veu que un dels objectius de la trobada de la Tarraconense era la necessitat comunicativa que va plantejar que calia el bisbe Piris. Feina de comunicació li cal al bisbe de Lleida, perquè quan obre la boca només l'aplaudeixen a Barbastre. Clar, i amb aquesta necessitat, el col·lectiu de bisbes va fer unes classes de Facebook i Twitter. Jo no sé què pensaran vostès, però no m'imagino cap monsenyor afegint-se al grup "Señoras que bailan juntas pasodobles en las fiestas de pueblo" o enviant-me sol·licituds del Farmville. Tot i que, després de saber que els bancs i les caixes d'estalvis pateixen stress ja res no em pot sorprendre.


En aquesta reunió també es va parlar sobre el tema del litigi de l'art sacre entre el bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó. I, sense posar en marxa les nocions comunicatives que van aprendre, ja la van tornar a emmerdar. Tots els monsenyors, sense excepció, van fer públic on comunicat on deien “que es puguin complir les decisions emanades de la Santa Seu sobre aquests béns eclesiàstics”, és a dir, que es lliurin les peces al bisbat de Barbastre-Montsó. I es van quedar tan amples.

No sé si tenen molts clars els seus preceptes a seguir. L'any 2005, la Tarraconense va donar suport unànime a l'aleshores bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta en la seua defensa del patrimoni diocesà. Ara ja sabem que tota aquesta colla està per servir a Renzo Fratini, nunci del Vaticà a l'Estat espanyol. Deu ser per aquella famosa frase de Jesús a l'Evangeli que diu que "No es pot servir a dos senyors alhora". Ja ho veuen, han triat abans servir al senyor Fratini abans que servir la seua terra. Buf! Quina moral més rara que tenen!

A mitjans dels anys seixanta va sorgir una campanya, que ha anat ressuscitant de tant en tant amb el lema "Volem bisbes catalans!". Ara més o menys ja tenim bisbes catalans, o dels Països Catalans (a excepció d'un monsenyor de Cuenca). I per a què ens ha servit? Per posar bisbes catalans i que se'ns posin de cul, ja els podríem tenir de Botswana. O que ens posin a Alfonso Guerra, tampoc es notaria tant. Afededéu...

Stephen Hawking afirma en el seu últim llibre “El gran disseny” que “no hi ha miracles que puguin explicar les lleis de la natura”. És una llàstima, però a poc a poc se’ls hi va acabant la feina als bisbes. Mala notícia per l'atur. Amén.

3 comentaris:

kweilan ha dit...

En aquest assumpte del museu no ha servit per res. Bon apunt!

Albert B. i R. ha dit...

Trista aquesta baixada de pantalons de tots aquests bisbes catalans. Més que catalans, hem de pensar en canviar el terme per catalanistes. Hem vist que amb el "catalans" no n'hi ha prou.

Isabel ha dit...

Babunski, els nostres bisbes no saben o no volen defensar...tenim el que ens mereixem! quina llàstima! sort n’hi ha de la gent que creu que això Lleida no s'ho mereix i volen continuar amb el procés judicial!!