divendres, de febrer 25, 2011

Independentisme verós


La paraula verós és una paraula que fem anar molt habitualment en les nostres comarques (o vegueria o província, digui-li com vulgui) tal i com ens mana la tradició agrícola que ens envolta. Quan les tomates són bones per amanir però encara no per sucar el pa diem que són veroses. El DIEC defineix verós –osa com “entre verd i madur”. Aquest eufemisme és el millor que se m’ha acudit per definirla situació de l’independentisme polític a Lleida ciutat.

Les negociacions per poder aconseguir una llista independentista gairebé unitària (recordem que les CUP se’n van desmarcar des d’un bon principi) han quedat ja fulminades.

Encarant les municipals lleidatanes, des d’Esquerra se'ns va trucar per negociar aquesta candidatura independentista. Evidentment vam acceptar mantenir converses ja que des de Reagrupament sempre hem tingut la idea de poder aglutinar l’independentisme. Si no fos així no ens haguéssim posat aquest nom i enlloc de Reagrupament ens diríem, no sé, xancleta per exemple.

No podem negar que Esquerra és el partit (teòricament) independentista amb més suport ara com ara i, per tant, no podíem renunciar a sumar esforços. L’objectiu era fer una coalició amb Esquerra, Rcat i SI (que no és poca cosa, i més sabent d'on han sortit els de SI!). En totes les negociacions hi ha un estira-i-arronsa entre ambdues parts tal i com és lògic. Reagrupament ja va fer la seua feina en aquest aspecte i va acceptar vàries de les propostes que se’ns van fer, però sembla ser que des d’Esquerra no estaven disposats a renunciar a res dels seus plantejaments estratègics. Com si anessin de sobrats. Van de patacada en patacada i els paios encara de creguts. Reagrupament va seure’s a la taula vàries vegades amb el Carles Vega i el Miquel Castellà sabent el poc marge de maniobra que ens permetien fer, tot i això, valia la pena continuar parlant-ne. Però finalment no ha estat possible. La situació encara no està prou madura per parlar de coalicions. Diguem que Esquerra el tema aquest de les coalicions no el té molt assumit encara. Només buscaven una crossa electoral per salvar els plats trencats de la castanya que s'enduran aquestes municipals.

Segons marquen totes les tendències de vot que pronostiquen les enquestes, la Paeria es quedarà sense aquest tercer espai independentista que molts lleidatans haguéssim volgut. Per qui l’expressió “tercer espai” no li soni, és el nom que se li ha donat a l’oportunitat que la unitat independentista ocupi la tercera posició en molts ajuntaments catalans on CIU i PSC són les dos primeres forces.

A la Paeria pinten bastos en aquest aspecte. El tercer espai sembla ser que serà ocupat per aquest PP que està a favor del tall d’emissions de TV3 al País Valencià. I jo em pregunto: si demano a la Generalitat que em tallin l’emissió de Tele 5 o Intereconomia a Catalunya suposo que el PP de Lleida també hi estarà d’acord, no?

Bé, que tot plegat ha estat una autèntica llàstima. Deixem les unitats independentistes a la càmera frigorífica i a veure què passa més endavant. Només em quedar aconsellar els votants de Reagrupament i a tothom qui es vulgui afegir que en les properes eleccions municipals votin a qui millor creguin que ha de defensar els interessos de Lleida com a capital interior de l’estat català. Nosaltres hi continuarem treballant.

3 comentaris:

kweilan ha dit...

És una llàstima!

Albert B. i R. ha dit...

És una pena que no es pugui arribar a aliances independentistes per aquestes municipals. És absurd que SI, Esquerra i RCat vagin per separat. Seria una bona prova per a poder extrapolar i començar a preparar una de més potent per a les properes eleccions catalanes. Ni amb el que va passar el 28N n'hem après?!

Isabel ha dit...

I tant verós com està!! molt ben trobada la paraula Babunski. Darrerament, però, tinc el pressentiment que no seran els partits polítics els qui ho hauran de decidir, tant i fa que els partits independentistes estiguin desunits, serà el poble, la ciutadania, encara que de diferents tendències polítiques, la que finalment hi dirà la seva. Ja ha començat, i realment està verós, però l’esperança està ficada envers la maduració.