dimecres, d’agost 10, 2011

Habemus Diputació

Ja tenim Diputació. De fet ja fa dies que la tenim, però aprofito ara que tothom està de vacances i hi ha menys articles per publicar el meu.

La Diputació provincial es va constituir al juliol i tenim de president un senyor anomenat Joan Reñé. Aquest bon home ja fa dies que es mou en política, ha estat alcalde de Fondarella, president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell i diputat al Parlament. Per tant, més o menys és conegut per aquí. Des de que és el nou president de la Diputació que crec que l’he vist entrevistat a tot arreu excepte a Signes del Temps. Un càrrec que es veu que és molt i molt important i que ni vostè ni jo hem pogut escollir. Però bé, jo no volia parlar del senyor Reñé en concret. Jo del que volia parlar era de la Diputació.

Ai, la Diputació... aquella institució que ningú vol però que després hi ha baralles per poder-la presidir. Aquella gent d’Esquerra (ex-ERC) que deia que les Diputacions no les volia ni en pintura però que només amb 3 diputats, el Jaume Gilabert va aconseguir la presidència. És curiós. A mi no se m’acudiria mai presidir un club o una associació la qual no volgués, i a vostè? Malgrat tot cal dir que la feina del Jaume Gilabert ha estat força bona: que si la gestió de la ZEPA, la defensa del Segre en l’afer de les estaques aquelles de la captació temporal d’aigua, el seu suport al Museu Diocesà... tanmateix continua sent la Diputació.

Suprimir les Diputacions tothom ho vol fer (fins i tot ara que el PSOE les ha perdut totes potser hi votaria a favor), però a l’hora de la veritat tampoc és que vegi moltes ganes de fer-ho.

Les Diputacions van néixer amb la Constitució de Cadis al s.XIX i després de 175 anys encara continuen igual. Es regeixen per un sistema en el qual els ciutadans (i ciutadanes òbviament) no tenim res a dir. Els partits polítics trien ells els que han de ser diputats, ni vostè ni jo sabem abans de les eleccions qui ocuparà aquests càrrecs. I dins de cada partit hi ha disputes per poder ocupar un escó al carrer del Carme. No és d’estranyar, tenen un souet que ni vostè ni jo devem tenir. A més aquests representats són escollits per unes zones anomenades partits judicials (!?). Sap a quin partit judicial pertany el seu municipi?

A Astúries, Balears, Cantàbria, Madrid, Múrcia, Navarra i la Rioja ja han suprimit les diputacions i, ei, no ha passat res, eh? Els governs autonòmics van assumir les competències i tan amples. A Canàries no en tenen perquè tenen els cabildos i al País Basc, que van a un altre ritme, tenen les diputacions forals, que remenen els seus quartos i els representats sí que són triats directament per la població.

Aquí tenim uns consells comarcals molt propers als municipis però morts de fàstic pel que fa als pressupost. En canvi, la Diputació mou pressupostos estratosfèrics. Fem un pensament, liquidem-les i traspassem competències als Consells Comarcals. Menys burocràcia, més recursos i més racionalitat. Els hi sembla poca cosa?

1 comentari:

Isabel ha dit...

Doncs, estic amb tu Babunski! aquesta proposta em sembla molt bona!