dissabte, novembre 12, 2011

Catalunya Sí, Lleida també


El proper diumenge 20-N (déu n’hi do quina data) cal anar a votar a les que espero siguin les últimes eleccions espanyoles on em calgui anar a votar. I no pas perquè no m’agradi exercir aquest dret popular i democràtic, sinó perquè espero que d’aquí 4 anys ja no formen part d’aquell país anomenat Espanya i que quan hi haguem d’anar només sigui a fer turisme i no pas a pidolar els 45 quilets que mos foten cada dia. Sí, sí, 45 milions al dia, en dos dies l’aeroport d’Alguaire pagat. Els sembla poc?


Des d’alguns sectors de l’independentisme s’està fent campanya per l’abstenció (amb la frase “a Madrid no hi hem d’anar a fer res”) o pel vot nul mitjançant la simbologia d’introduir una estelada a dins del sobre enlloc de la papereta corresponent. Suposo que deu ser una estelada pel Congrés i una altra pel Senat…

Promulgar l’abstenció “perquè a Madrid no hi ha res a fer”, que volen que digui, és una manera estranya de pensar. A Madrid hem d’anar a fer una cosa si més no, a demanar els papers del divorci. Un divorci amistós (un tracte bilateral que dirien els polítics) i passi-ho bé. Algú s’imagina la Cambra dels Comuns britànica sense l’Scottish National Party, el Sinn Feinn o el Plaid Cymru? D’aquí uns anys ja no hi caldrà ser-hi, però ara hem d’anar a fer-nos sentir.


L’altra opció del vot nul encara és més rocambolesca. El vot nul és, això, vot nul. I és igual que el vot nul sigui amb una estelada, amb una bandera gallinàceo-franquista o amb una estampeta d’Escrivà de Balaguer. Tots els vots nuls van al mateix sac. Ningú s’entretindrà a comptar banderetes.

Així que, si vostè és un dels 51% d’independentistes que, segons el Centre d’Estudis d’Opinió votem a la demarcació de Lleida, faci’m el favor i esculli la papereta de la coalició Catalunya Sí, formada per ERC i Reagrupament.


ERC s’ha reconduït i Oriol Junqueras l’ha tornat a posar al lloc d’on no hauria d’haver sortit mai per convertir-se en un satèl·lit del PSC (digui-li PSC, sigui-li PSOE). Des de Reagrupament, que sempre hem propugnat la unitat de l’independentisme (miri el nom que tenim), hem fet confiança en la seua nova proposta i hem buscat aquesta unitat que tanta falta ens fa als catalans.


El 20-N voteu l’única llista independentista que es presenta a Lleida. El dia 20 ens hi juguem molt. Per veure una Catalunya lliure, rica, plena i socialment justa. I, entre vostè i jo, imagini’s que gràcies al nostre escó el PP no treu representació per Lleida, seria bestial, no? Doncs apa, col·labori. I moltes gràcies per endavant.

2 comentaris:

kweilan ha dit...

Bon apunt!

XeXu ha dit...

Com que no sóc de Lleida, no et serveix de res que hagi llegit el teu escrit. Si et serveix de consol, et puc dir que sens dubte votaria aquesta coalició. Però em temo que aquest cop seré dels que s'abstenen, per primer cop des de fa 15 anys (els que he pogut votar). No seré al país, i penso que, francament, el que passi a Madrid me la porta una mica fluixa. Sé que és una postura irresponsable, però no hi ha res a fer. L'any passat bé que m'hi vaig matar a votar per correu. Tampoc hi havia res a fer, però almenys eren les nostres eleccions.