diumenge, de setembre 25, 2011

Aufegat per poder pagar la Lletja


Amb mala llet. Amb molta mala òstia i una bona dosi d'impotència em vaig quedar quan vaig llegir (i també sentir) el tàndem econòmic de la Paeria, és a dir la Montse Mínguez i l'Àngel Ros, parlant sobre les noves ordenances fiscals per l'any que ve. Ordenances fiscals és l’eufemisme que fan servir els polítics per parlar de taxes i impostos, així no deu quedar tan lleig.
És que em va donar la sensació que, o bé se’n foten de nosaltres, o bé ens tracten com a rucs i someres.

Comencem pel tema de l’IBI. Servidor de tots vostès viu en un carrer que és un cul de Lleida, un carrer que està en una punta de tot i que tothom qui hi passa ho fa asprés, és a dir, no és un carrer de pas. El carrer és poc il·luminat, i quan hem sol·licitat la Urbana per culpa de les molèsties que ens ocasiona una discoteca propera, ara no sé si ha vingut cap o zero vegades. Doncs bé, la Paeria es deu pensar que el nostre carrer deu ser una espécie d’avinguda Pedralbes, perquè pel meu piset que arriba justet als 100 m2 (hi vivim quatre) em fan pagar 500 € d’IBI. No sé vostès, però jo ho trobo una aberració. Diuen que podem estar contents perquè només ho apugen un 3,35% que és la mitjana de l’IPC… però tenen en compte que a la majoria dels mortals ens han rebaixat el sou l’últim any? I amb un percentatge que triplica l’IPC? Tot el sarpat aquell de gerents i assessors de la Paeria no ho deuen notar. Ah, i sumin la taxa d’escombreries, que si no m’equivoco ronda els 60 €.

Un altra és l’impost de circulació. Pago 200 € per poder tenir cotxe per anar a treballar i anar de vacances, que suposo me les mereixo. Un impost que no se per a què serveix. Per circular per Lleida ens haurien de pagar a nosaltres. Ens hem d’empassar l’absurda i incompetent regulació semafòrica de Baró de Maials (he de parar en 6 semàfors de baixada) o la sapastrada que s’ha fet al Passeig de Ronda posant un semàfor cada 5 metres. De nit sembla que estiguis en una discoteca quan l’agafes en sentit baixada per tota la lluminària roja que es veu.

I l’última, i que m’emprenya més. Un augment de l’11% en la zona blava. Els pobres conductors que no tenim cap més remei que agafar el cotxe, pagar l’impost de circulació, pagar l’impost de la benzina i suportar algunes regulacions semafòriques, encara ens hem d’enfrontar amb aquest impost encobert i desorbitat amb excés de zel per part dels parquimetrers totpoderosos que és la zona blava. Uns 600 € l’any. Saben que en moltes ciutats la primera hora és gratuïta i que així sí s’afavoreix la rotació de vehicles? A vegades perds més temps buscant la calderilla i la maquineta del tiquet que no pas l’estona que tens el cotxe aparcat. I això si el pots aparcar, perquè aviat, si ens descuidem, ens prendran les poques places d’aparcament que queden.

Quina barra… i encara diu que apujant només l’IPC és com si ens fes un favor. Gràcies pel favor, quan em passi l’IBI no arribaré a final de mes. Si no ho dic rebento.

dimarts, de setembre 06, 2011

El TSJC, ni superior, ni de justícia, ni de Catalunya

Això del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té molt de catxondeo. No sé vostès, però és que a mi em fa l'efecte que aquest òrgan i qui el va inventar se'n fot de nosaltres.

Fixi's en el seu nom i pari's un moment a pensar. Que sigui un Tribunal hi podem estar més o menys d'acord. Quan a mi em diuen la paraula "tribunal" el primer que em ve al cap és la Inquisició. I sembla ser que el famós TSJC no hi difereix gaire.

La segona paraula és "superior". No conto pas que sigui molt superior quan l'altre dia a cal Basté entrevistaven al seu president (que és de Binéfar) i venia a dir que ell era manat pel Tribunal Suprem, pel Tribunal Constitucional i per Consell General del Poder Judicial. Organismes que pel seu nom no donen gens de confiança. Quan el meu fill no es porta bé li dic "vigila que vindrà el Tribunal Constitucionaaaal".

La tercera paraula és "justícia". Justícia imparteix aquesta gent? És just que vint-i-no-sé-quants magistrats diguin que ens hem de carregar la immersió lingüística a Catalunya? És just que vagin posant ultimàtums (ells no en diuen ultimàtum, però en realitat ho és) amenaçadors als que ens dediquem a l'ensenyament perquè dic "equació" enlloc de "ecuación", "derivada" enlloc de "derivada" i "integral" enlloc d'"integral"? Ja se sap que aquest personal de la justícia i el català són més incompatibles que alguns personatges de Tele 5 amb les biblioteques. Necessitem més hores de castellà? Leo Messi va ser escolaritzat a Catalunya? L'han sentit algun cop parlar en català? O és que no va ser educat potser...

En la interlocutòria, es diu així la parrafada, que han dictat els senyors (i senyores) del TSJC hi diu literalment en una línia "“la consejera de Enseñanza de la Generalidad de Cataluña”. Es pot tenir més mala llet i més mala idea a l'hora d'escriure? Posar "Generalidad" és d'una secretació de bilis que ni el mateix Alberto Rivera diria que la té. I posar "consejera de Enseñanza" és riure's de nosaltres però amb ganes. Va home (i dona) va!

I per últim, i més insultant, és que aquest suposat Tribunal de Justícia... és de Catalunya! Escolti! Que és molt fort. Un auto contra la immersió lingüística en català i no l'ha fet un tribunal de Burgos, ni de Múrcia, ni de Badajoz... l'ha fet un de Catalunya! Els afegim a la llista d'enemics de Catalunya. A casa meua a aquesta gent tota la vida se'ls li ha dit botiflers.

I després reformen Constituciones Españolas amb el consens del PP, el PSOE i el partit invisible de Catalunya, el PSC. Hi ha gent que diu que l'hauríem de votar aquesta reforma constitucional. No pas. Que se la votin ells i que se la posin pel mateix lloc on es posen els supositoris. Jo vull votar una Constitució Catalana, les españoles no m'interessen. Pels segles dels segles.

divendres, de setembre 02, 2011

Warrant-Heaven

Warrant era (o és) una banda nordamericana que podrien haver estat com els Guns'n'Roses o com Motley Crue amb qui compartien imatge i so. Però no ho van ser. Ni tan sols ni Skid Row, ni Cinderella. I això que el seu líder Jani Lane (de nom autèntic John Kennedy Oswald, fixeu-vos Kennedy i Oswald junts!!) ho va intentar amb la seva melena rossa i les seues jaquetes de cuiro. Ara ja no hi serà més a temps perquè l'han trobat mort. Coses de drogues diuen, deu ser el més fàcil en els cantants.

Els Warrant van debutar amb molta fortuna perquè el seu primer disc fou el millor (i sincerament, l'únic aprofitable). El 1989 publiquen "Dirty Rotten fifthy stinking rich", el seu disc de debut, d'on extreuen el singles "Down boys", "Heaven" (el més famós, la típica balada), "Big talk" i "Sometimes she cries". Les cançons anaven sobre drogues i sexe majoritàriament tal i com manen els cànons del glam rock.

El 1990 publiquen un segon disc, en una línia semblant al primer però sense l'èxit anterior. "Cherry pie" va funcionar força bé amb cançons com "Cherry pie" (els que jugueu al Guitar Hero us sonarà) i "I saw red".

Els tios es veuen tan aclaparats per l'èxit dels seus primers discos que el 1992 ja treuen un "The best of Warrant" amb els 8 singles que tenen i un inèdit, ni més ni menys que la versió del "We will rock you" de Queen i que es va incloure en la banda sonora original de Gladiator.

I sembla ser que aquest recopilatori va ser un presagi de què ja no farien res més de bo. I així va ser. Penso que van morir a causa del grunge. Han publicat 4 o 5 discos més afegint-hi recopilatoris i algun en directe. Amb nova formació aquest 2011 publicaven "Rockalcoholic" (nom molt encertat) amb el single "Life's a song".

Avui us deixo el "Heaven", que és del que més val la pena... que no vol dir que ho valgui molt tampoc...