dissabte, de març 31, 2012

Per què no vaig fer vaga?


Ja sé que escriure un apunt sobre la vaga dos dies després és la cosa menys periodística que es pot imaginar, però durant la setmana toca treballar i com el temps només es dilata anant a velocitats properes a les de la llum, jo aquesta dilatació temporal com que no la noto gaire.

No sé si la vaga va ser un èxit o no ho va ser. Si els sindicats diuen X% aleshores les patronals i el govern diuen (100-X)% amb la qual cosa no sé pas a qui creure, perquè credibilitat, el que es diu credibilitat ni uns ni els altres no en donen gaire. Potser el que sí els hi recomanaria seria un repàs a les matemàtiques de 3r d'ESO, especialment el tema dedicat als percentatges. Pel que vaig veure jo, a Balàfia i a Cappont estava tot obert. I em diran... però si als polígons estava tot tancat! Esclar, tallant els accessos com volien que arribessin els treballadors a les empreses? Amb avions supersònics? Si es posen a cremar palets i pneumàtics (d'on deuen treure tants pneumàtics els piquets coaccitius?... perdó... informatius?) com volen que obri alguna empresa? I una altra cosa, aquestos iniciativos tan ecologistes-sostenibles-multiculturals ja saben que la combustió de la goma pneumàtica desprèn a l'atmosfera substàncies tòxiques i cancerígenes? O aquest dia tant se'ls en fot?

Bé, al tema que anàvem. Jo aquest dijous vaig decidir amb total llibertat (cap empresari em va coaccionar, en canvi sí que vaig ser amenaçat per ugetistes) anar a complir el meu dret i deure de treballar. I com que es veu que molta gent no entèn que un dia de vaga (festa intersetmanal per alguns, així ho vaig escoltar) jo pugui anar a treballar, exposaré els meus motius:

1) Això de les vagues generals són vagues polítiques. En cap cas crec que siguin vagues on els treballadors aconsegueixin gaires drets laborals. Crec en la vaga en una empresa en la qual un grup de treballadors reclama un certs drets. Però una vaga general per això... no ho acabo de veure clar. De fet no tenia clar ni quina era la causa de la vaga: si la reforma laboral, o si les retallades de CIU, o les del PP, o tot alhora... com que els piquets informatius no em van informar...

2) Si hagués de fer vaga algun cop ho faria per motius com l'expoli fiscal (o robatori directament en podem dir) al qual som sotmesos els catalans per part del govern de Madrid o a favor de la independència de Catalunya. Ara mateix serien pels dos únics afers pels quals em mobilitzaria. Però avui en dia sembla impossible que uns sindicats completament espanyolitzats defensin la nostra independència econòmica i política. Només cal veure els eslògans que han fet servir, traduccions literals del castellà.

3) No em dóna la gana que ni la UGT ni les CCOO ni altres sindicats amb filosofia decimonònica m'utilitzin per engreixar els seus comptes d'èxit o no èxit de la vaga. Si aquests són els sindicats que representen els treballadors, sisplau, que a mi no em representin. Després de les acusacions, mentides i amenaces d'aquesta setmana, si alguna credibilitat els hi quedava ha quedat reduïda a l'infinitèssim. Uns sindicats que, realment, només defensen la funció pública i la gran empresa. Els professors de l'escola concertada només veiem que abusos en els nostres horaris i les nostres nòmines i no obren gaire la boca, i si l'obren ho fan poquet no fos cas que els "camarades" de la pública s'enfadin. Res.

4) Per una qüestió de responsabilitat. Una escola no és ni una botiga ni una oficina. Hi ha alumnes que no es poden quedar sense professorat. Els alumnes tenien tot el dret d'assistir a classe, i a la nostra escola hi van assistir gairebé tots. Aquests alumnes necessiten una atenció i, per tant, el professorat ha d'estar al peu del canó. Hi ha uns temaris que s'han de donar i uns continguts per aprendre. Ja sabem que les matemàtiques són la culpa del fracàs educatiu (ironia). A més, el divendres 30 era últim dia de trimestre i els 27 alumnes de la classe de la qual sóc tutor tenien tot el dret a rebre el butlletí de notes corresponent. Així que, la feina és la feina. No ens podem permetre en aquest país on tenim la jornada laboral més àmplia d'Europa tenir el nivell de productivitat més baix.

5) I no em dóna la gana que els que ens han portat a aquesta situció es quedin els 120 € que em descomptarien per no assistir al meu lloc de treball durant la jornada de vaga. Recordo que des del juny del 2010, quan en aquells temps manaven tripartits, Zapateros i altres personatges pintorescos, m'han abaixat el sou un 12,5%. i no sóc funcionari. A mi i a la sra Babunski que també és professora. Prefereixo cobrar-los jo que no pas vagin a subvencionar algun PER andalús, algun TGV a Toledo o alguna autovia a Salamanca.

Així que ara, un cop llegits els meus motius ja em podeu insultar dient-me "esquirol" o "capitalista" (es veu que capitalista ara és un insult). O no.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquest és el post que hagués volgut fer jo. Per contra, en vaig fer un molt més d'estar per casa. Però el que venim a dir és el mateix, i els meus motius són els mateixos que els teus, però els expliques molt millor. Així que d'insults res, al contrari, et felicito per tenir la valentia de dir ben alt i ben clar, per què no vas participar en aquesta pantomima. Alguna acció real haurem d'emprendre, però aquesta no ho era.

MIKI ha dit...

Jo afegiria que als teus alumnes, si la vaga hagues estat un exit i haguessin tirat enrera algunes de les mesures més polémiques, la teva vaga també hagues estat un acte de responsabilitat respecte ells.

Babunski ha dit...

XeXu: Sí, ja el vaig llegir i la veritat és que diem més o menys les mateixes coses, Lúnic que jo concreto més pel que fa referència a la meua feina en concret. Sembla ser que hi ha aquestes tendències de classificar la gent en esquerra i dreta segons si fas vaga o no en fas. però ha arribat un punt que m'és igual, que em diguin el que vulguin però jo crec que vaig fer el que havia de fer. Gràcies!!

Miki: Jo m'hagués apuntat als serveis mínims. De totes formes ja saps que són suposicions el que fas.

Ferran ha dit...

Doncs jo, francament, no et compro pràcticament cap dels teus arguments. No dic que no trobi que tens raó en alguna cosa (com en els qualificatius que atorgues als sindicats), però el resultat de tot plegat és que els espoliadors número 1, que no vénen només de Madrid sinó de la mateixa Pl. Sant Jaume (això sí, porten barretina i a alguns els costa ben poc deixar-se enganyar)... els espoliadors número 1, dic, estan celebrant:

1. que hi hagi gent que escrigui posts com aquest teu, i
2. que els mitjans (que viuen de subvencions públiques, esclar) han aconseguit desviar l'atenció cap al tema dels violents.

Bravo, segur que ara estem molt millor que abans de la vaga. La que no vas fer per no fer el joc als sindicats, vaja.

Assumpta ha dit...

Ostres, feia temps que no entrava i acabo de "saltar" d'un relat boníssim que t'ha dedicat en XEXU i no puc menys que aplaudir aquest post teu :-)