diumenge, de novembre 25, 2012

Reflexioni amb mi: 16-20-21-14

En què pensa un matemàtic el dia de reflexió? Doncs no sabria pas què dir-li... en conec uns quants i li puc ben assegurar que tots deuen pensar en coses diferents. Però de ben segur que tots devem tenir números al cap.

Ara li dic els meus:
16: És la potència més petita d'un primer elevat a un primer i elevat a un primer 16=2^2^2. És el nombre més petit que es pot posar com a suma de primers de dos maneres diferents 16=11+5=3+13. És el quadrat més petit que si li girem les xifres s'obté un nombre primer, 61. 16^(1+6)+(1+6) és un nombre primer. És el quadrat més petit que és diferència del quadrat de dos primers 16=5^2-3^2. La Simfonia Primordial dels nombres primers per orquestra dura 16 minuts. I 16 és el percentatge de la població espanyola que representa Catalunya.

20: Hi ha 20 llibres a la Bíblia que tenen un nombre primer de capítols. És el nombre n més petit tal que ni 6n-1 ni 6n+1 són primers. És el nombre compost més petit tal que 4n+3 i 8n+7 són primers. 20^20-111111111111111111111 i 20+11111111111111111111 són primers (fixeu-vos que tenen 20 uns!). I 20% és el percentatge del PIB espanyol que produeix Catalunya.

21: 2^21-21 és primer. El primer més petit de la forma n^21+21 comença amb 3141... (pi). És el semiprimer més petit que és producte de dos primers de Mersenne. Els primers de Blackjack estan separats per exactament 21 nombres compostos, el primer parell és {1129, 1151}. I un 21% és el percentatge del total d'impostos que Espanya rep de Catalunya

14: 10^14-29 i 10^14-27 són primers bessons, a més 29=2*14+1 i 27=2*14-1. La suma dels 14 primers nombres primers i la dels 14 primers nombres compostos dóna nombres primer. 1!+2!+3!+4!+5!+6!+7!+8!+9!+10!+11!+12!+13!+14!+1 és primer. 14 és el semiprimer més petit que si li girem les xifres s'obté un altre primer (41). És el nombre primer més petit que la suma dels seus dígits i la resta dels seus dígits dóna un nombre primer. I 14% és el percentatge de despesa pública que rep Catalunya des d'Espanya.

Si no ha entès gaire cosa no passa res, no es preocupi, és normal en mi. Només li demano que abans d'anar a votar entengui l'última frase de cada paràgraf. Ja en tinc prou.



divendres, de novembre 16, 2012

Ni sí, ni no, ni tot el contrari... sobre lo Lleida Esportiu

Jo és que sóc molt clàssic en temes futbolístics. Estic acostumat al futbol dels 80 i 90 quan es jugava amb un onze titular de tal manera que et podies saber les alineacions de tots els equips en només 10 jornades de Lliga. 20 anys després puc citar de memòria la de Liaño, López Rekarte, Voro, Ribera, Donato, Djuckic, Nando, Mauro Silva, Fran, Claudio i Bebeto. I en comptades ocasions apareixia un José Ramón, un Aldana o un Manjarín.
O la formada per Cedrún, Belsué, Cáceres, Aguado, Solana, Gay, Aragón, Poyet, Higuera, Pardeza i Esnáider... fent entrar algun cop a Nayim o García Sanjuán.

I parlant de clàssics... Ravnic, Jaime, Gonzalo, Virgilio, Txema, Rubio. David, Palau, Gracia, Sigüenza i Bartolo. I de tant en tant Bernal, Gallardo... i el cepillo Acosta. Si ha d'anar a buscar kleenex perquè s'ha emocionat vagi, vagi...

Ara és gairebé impossible. No només a primera sinó fins i tot a la 2aB. I a mi no m’agrada. I em diran "és que les rotacions són necessàries" o "és que cada partit s’ha de plantejar en funció de quin és el rival". Doncs home (o dona), sincerament... abans no es feia tant i prou bé que anava la cosa...

La veritat és que si el València es reserva Soldado per un partit o l'At de Madrid fa jugar Thiago m'és completament igual. Ho dic sobretot pels experiments del Toni Seligrat, que per les xarxes socials ja s’anomenen seligratades. Jo no dic ni que sigui bo ni que sigui dolent... suposo que hi haurà moments de tot, però hi ha coses que a la meua mentalitat quadriqulada li costa imaginar.

Em costa imaginar l’Asier jugant de central o de migcentre... i això que ja ho he vist en un parell de partits. Em costa imaginar l’Àlex Colorado canviant contínuament la seua posició al camp sense tenir clar on juga en cada moment. Em costa de veure Genís Soldevila al lateral dret, tot i que quan ha jugat no ho ha fet malament... els canvis continus de Barreda i Cacho als laterals... no sé... jo no sóc entrenador... però penso que els experiments a casa i amb gasosa, no? Que el dia de l’Éibar vam experimentar massa i ens va petar el tub d’assaig als morros.
Amb tot això no vull dir que no estigui content amb la trajectòria de l’equip. Ser segon o tercer és magnífic... però tinc molts dubtes. Durarà gaire això?

Repassant els partits, els punts no s’han tret amb gaire autoritat. La sensació que em dóna és que la ratxa (sort?) algun dia o altra s’acabarà. Ho voldria reflectir amb alguns exemples:

  • -      Els dies que vam jugar amb rivals seriosos com l’Amorebieta o l’Eibar vam palmar amb ganes. El dia del Logronyés vam guanyar als despatxos. Aquestos equips juntament amb l’Alabès són els favorits del míster per fer el playoff. Sí, sí... ho va dir ell. I el dia de l'Athletic B es veu que no es va fer gran cosa tampoc.
  •     El dia del Sestao a casa vam empatar a zero en un partit horrible.   Els empats al camp del Racing B i de l’Izarra van ser els típics empats aquells que a final de temporada es diu “si no haguéssim empatat a...”
  •      I els dies que s'ha jugat bé... la cosa només ha durat una part... o bé la primera part (Saragossa B) o bé només a la 2a (Tudelano). Encara recordo l'empanada de 2a part del dia del Saragossa B... marededéu. El dia del Torrelavega... diguem que va ser un partit del qual no e spoden treure conclusions, no?
  •         Aquest diumenge amb el Barakaldo no es va jugar bé. Tàcticament quedaven molts forats al camp amb la qual cosa el rival s’aprofitava de tots els rebots fins i tot jugant amb un menys. Colorado i Asier han de jugar allà on han de jugar i no anar canviant de posició... crec jo, no? Sinó, el pobre álex no hi ha manera que agafi el control de l’equip, que per això se’l va fitxar.
Ei, que si dissabte guanyem a l’Alabès (Óscar Rubio de lateral dret! lateral dret sí, aquella posició per la qual no acabem de trobar ningú pel que es veu)..... esborri aquest missatge i tan amics. Sense Molo, sense Mata i sense Biel Medina em veig a Pau Torres de davanter centre. Seligratades... però que si guanyem benvingudes siguin...