diumenge, d’agost 25, 2013

Naut Aran, la dreta geogràfica de la Val

Aprofitant una oferta d'hotel que va trobar la meua senyora i conscienciats que cal anar a gastar los quartos a la Val d'Aran abans que a qualsevol altre puesto, vam decidir passar un cap de setmana rodant per Naut Aran, el municipi que comprèn els terçons de Pujòlo i Arties-Garós.

Pujant cap a la Val vam parar a Benabarri a dinar descobrint el restaurant Mars, lloc que des d'aquí recomano infinitament. Ep! Compte! Vist de fora no sembla el que és, perquè me van dir que hi anés però si passa per allà seria l'últim lloc on entraria. En arribar al pis de baix la cosa canvia, un lloc tranquil, sense ser res de l'altre món -ni falta que fa- però amb una atenció com la que la gent vol quan va a dinar a un restaurant i un producte de molt bona qualitat. Un arròs amb cansalada, bolets i botifarra negra de primer i un solomillo tendríssim amb formatge, de la millor carn que he menjat. A la carta també tenen senglar amb xocolata... no vaig gosar. 

L'hotel on ens vam allotjar és el famós Montarto de Baquèira, el de la bomba d'ETA el cap d'any del 1986 contra l'escorta del rei espanyol que s'allotjava a l'hotel (l'escorta, no el rei). L'hotel no és gran cosa i em va decebre bastant. Per ser l'hotel, juntament amb Tuc Blanc, de la pijeria de Baquèira Beret avui en dia deixa molt que desitjar, suposo que en el seu temps devia ser molt més. Unes habitacions molt petites sense aire condicionat -quina calor!- i els buffets justs sense ser dolents. Ara bé, ofereixen una àmplia oferta d'excursions als allotjats que els pixapins delitaven per fer. Ah... i una cambrera del restaurant em va rectificar per parlar en català i, curiosament, no ho va fer perquè parlés en aranès, no. Em va recriminar per tal que parlés en castellà, aquesta llengua que mai no ha estat d'imposició, nooooo.

El primer que vam fer és pujar al Plan de Beret (1860 m), des de Baquèira passant per un parell de pletes farcides de cases que en el seu dia devien ser llar de la màxima jetset que pilotejava al rei (Leopoldo Rodés, Marià Puig, Josep Ma Esteve, Josep Cusí i Javier de la Rosa) i que a hores d'ara amb una monarquia més emmerdada que el pipican de la plaça Pau Casals, fan tota la pinta d'estar abandonades. Quan s'acaba la carretera i arribes al pla et produeix una sensació d'oooooooh! perquè -i no m'ho discuteixin- és un dels paisatges més bonics de Catalunya... sinó fos pels telecadires que trenquen la visió. Recordo el Plan de Beret quan era petit on els meus pares m'hi portaven sovint i era un paratge paradisíac. Però el turisme és el turisme i en aquest país sembla que no sabem fer res més. Així que vam aprofitar l'avenç tecnològic perpetrat pels humans i vam aprofitar per pujar al telecadira de Blanhiblar (9 € adult i 5 € nen) que ens deixava al Cap dera Sèrra a més de 2200 m d'altitud. Vam aprofitar per fer una mica la cabra per aquelles alçades i gaudir de les vistes. I si vostès és de xiruques i motxilla allà té un bon sarpat de quilòmetres per anar fent, jo és que sóc més de motor. Allà mateix pot contemplar des d'estructures megalítiques prehistòriques fins el neixement de la Garona -Uelh deth Garona- o el neixement de la Noguera Pallaressa. No s'ho perdin però no ho diguin a gaire gent tampoc.

Pel que fa a l'aspecte menys natural hi ha força poblets per anar visitant. La carretera C-28 que vertebra aquesta zona de l'Aran encara està força malmesa per culpa de les riuades que va haver-hi, mentres la vas recorrent te n'adones del mal que va fer... déu n'hi do...
  • Escunhau. Aquest ja pertany al terme de Vielha però com tots estan apropet ens hi vam arribar. L'església romànica de St Pèir té una portalada excepcional i en aquesta vila també hi trobem el Çò de Pèirjoan considerada la casa més antiga de la vall amb una façana que data del s.XIV. Tocant a Escunhau hi ha Casarilh que sembla ser només un poble de xalets i apartaments.
  • Garòs sembla un poble artifical vist des de la carretera. Només es veuen blocs i blocs d'apartaments i cases dedicades a satisfer els desitjos d'esquiadors hivernals i que a l'estiu no volen saber res de la zona. Tot abandonat. Fins i tot la seua església de Sant Julià no té gaire interès visual que diguem.
  • Arties ja és un poble gran, amb un bon nombre de bars i restaurants (tot orientat a la gent de Madrid perquè el català és inexistent,,, i l'aranès també) i un parador nacional. Hi pots passejar (pel poble, no pel parador) durant un bon rato, hi ha per veure. La Glèisa de Santa Maria impressiona, és molt xula i més veient-ho en conjunt amb l'antic castell.  El parador està al Çò de Portolà, l'antic casal dels Portolà. Voltant es veuen cases molt senyorials com la Casa Palauet i, fins i tot, tenen una altra església, aquesta gòtica i dedicada a Sant Joan que fa les funcions de museu. A Arties vorejant el passeig vora la Garona  encara s'evidencien els desastres dels aiguats que la van afectar al juny. La carretera que porta fins a Aigüestortes per Valarties encara està en reconstrucció.
  • Gessa també té una església romànica que no diu gran cosa, però el poble té algunes cases senyorials que valen la pena veure, com Çò de Ròsa per exemple.
  • Salardú és l'altre poble més gran que hi ha. Aquí també es noten -i molt!- els estralls de les riuades, amb el club de gols desfet, unes zones d'aparcament desaparegudes i un pont arrassat al costat de la Mòla, un antic molí que han conservat. A la Glèisa de St. Andreu el que més impressiona és l'interior, amb le spintures murals i una famosa talla romànica de fusta, el Crist de Salardú. Cal imaginar-se dins de la missa al s.XII, com deuria ser allò...
  • Unha és un poblet molt pintoresc que es veu des de Salardú sobre un turonet fent una bonica estampa d'aquelles de fulletó turístic. És el poble de la Val amb una ràtio de bars/habitants més elevada... i m'atreviria  a dir de Catalunya i tot. M'atreviria a dir que surt un bar per cada 4 habitants. La Glèisa està dedicada a Santa Eulària i hi ha un petit memorial als maquis, ja que molts foren enterrats al cemintiri d'Unha allà tocant.
A Tredòs i a Bagergue no ens va donar temps. Ja em perdonaran.


1 comentari:

Francesc ha dit...

Molt agraït. M'has obert moltes portes i un bon restaurant per anar a dinar. Quan hi hagi anat t'ho faré sebre.....amb el teu permís, esta clar.