Nascuda al Bronx filla d'un músic professional, Irene Cara va obtenir el seu primer treball musical quan encara era una nena en una emissora hispana de Nova York. Amb només vuit anys va fer el seu primer paper a Maggie Flynn a Broadway, on feia de nena òrfena en aquesta comèdia musical de Shirley Jones i Jack Cassidy. I amb deu anys debutà al Madison Square Garden en l'homenatge a Duke Ellington cantant ni més ni menys que amb Roberta Flack i Sammy Davis Jr.
Irene Cara interpretà alguns papers secundaris en varis sèries televisives, amb divuit anys va destacar al cine a Aaron loves Angela, a Sparkle al costat d'Aretha Franklini va fer de Bertha Palmer a la sèrie Roots: the next generation, la sèrie que aquí es va conèixer com a Raíces i que explicava la vida de Kunta Kinte. Aquesta aparició la va fer saltar a la fama aconseguint el paper de Coco Hernández a la pel·lícula Fama (1980) d'AlanParker. En la pel·lícula, Irene Cara, hi posava totes les seues excel·lents destreses com a pianista, ballarina i cantant i interpretà el tema central "Fame", un dels grans èxits de la dècada dels 80 (número 4 als EUA i 1 al RU) i que va rebre l'Oscar a la millor cançó original. També la banda sonora s'endugué el Grammy a millor disc de banda sonora. La pel·lícula fou d'un èxit tan bèstia que els ingressos van triplicar el seu pressupost i va tenir continuïtat en una sèrie televisiva que va tenir molt més èxit encara i que aprofitava la mateixa cançó d'obertura. Quants diumenges a la tarda seguint les aventures del Leroy i la Coco asseguts a taula! De la mateixa banda sonora i de la mateixa cantant, la balada "Out here on my own" escrita pels germans Lesley Gore i Michael Gore també fou nominada als Oscars, marcant un precedent que no s'ha tornat a repetir. El tema fou versionat per una molt i molt jove encara Nikka Costa amb certa repercussió. D'aquesta banda sonora també destacaria la interpretació de Linda Clifford del "Red light".
Després de tot aquest boom Irene Cara enregistra els eu primer disc en solitari "Anyone can see" (1982) estrenant-se en una nova faceta de compositora. Del disc destaco la balada que dona títol "Anyone can see", el segon single "My baby, he's something else" i un parell de versions destacables, el "Reach out I'll be there" de la factoria Holland-Dozier-Holland i el "Thunder in my heart" de Leo Sayer.
I com les bandes sonores sembla que era el que li sortien bé l'any 1983 torna a arrasar amb "Flashdance... what a feeling!", el tema central de la peli del mateix nom interpretada per Jennifer Beals i dirigida per Adrian Lyne. La cançó torna a ser un top a nivell mundial, 1 als EUA, 2 a USA i una cançó que no falta mai en cap selecció dels vuitanta amb uns sintetitzadors que ja es posaven de moda. Les vendes van superar les de Fame amb escreix i el disc composat per Giorgio Moroder va vendre més de cinc milions de còpies, la peli es convertí en un clàssic cinematogràfic de la dècada. A més Irene Cara repeteix Oscar a la millor cançó original i rep el Grammy a la millor interpretació femenina. DJ Bobo, l'any 2000, va fer una reeixida versió disco del tema. Un altre clàssic dels vuitanta, el "Maniac" de Michael Sembello també s'inclou en aquesta banda sonora. Crec que no és agosarat dir que aquesta banda sonora suposà una nova tendència en la publicació dels discos que acompanyaves les pel·lícules.
El seu segon disc en solitari d'Irene Cara "What a feeling" (1983) incloïa el tema de Flashdance -fixeu-vos amb el títol- i un parell més d'èxits per a les llistes "Why me?" i "Breakdance"sota la batuta de Giorgio Modorer. També es van extreure com a single els temes "You were made for me" i "The dream (hold on your dream)" que va servir de tema principal de la peli D.C. Cab on hi apareixia al costat de MA Barracus del Equipo A. Irene Cara també participà al costat de Clint Eastwood i Burt Reynolds a City Heat a més d'interpretar dos temes per la banda sonora "Get happy" i "Embreceable you".
Amb "Carasmatic" (1987) Irene ja no repetiria les seues fites a pesar de la seua notable veu i va desaparèixer del primer pla en l'àmbit musical.
Ara Irene Cara ha mort a la seua casa de Florida als 63 anys per causes que no s'han fet públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada