dilluns, de gener 19, 2009

Queen - I want it all

Miri que ja començo l'article demanant perdó. Reconec que després d'aquest article em puc convertir en l'home (entenent home com ésser de sexe masculí i no pas com a mot de caire genèric per definir l'espécie humana) més insultat de Catalunya després del Director del Servei Català de Trànsit. Sobretot seré insultat per l'àmplia comunitat catalana de Queenòlegs quan llegeixi que la que he posat al títol del post per mi és la millor cançó de Queen.

No, no marxi encara del bloc, senyor (o senyora) fan de Queen. Sento molt dir-li que no he triat ni el Bohemian Rhapsody, ni el We Will Rock You (de les cançons més pesades), ni Another one bites the dust, ni I want to breakfree, ni Ragio Gaga, ni We are the Champions. No. Miri, que per ser sincer, la millor cançó de Queen per mi és Under Pressure i més que res perquè hi canta el gran geni (bé, millor exgeni) David Bowie. Però volia triar aquesta del I want it all, perquè és la que més m'agrada i em porta uns records d'un viatge a Benidorm l'any 1989. I un campionat de billar que vaig guanyar també. Sí, segurament, la gent que em coneix personalment no se m'imagina guanyant campionats de billar...

Vaig descobrir els Queen amb el disc The Miracle l'any 1989, aquell de portada tan lletja on sortia una cara feta a parts iguals pel Mercury, el May, el Taylor i el Deacon. Sí, acabo de provocar el suicidi d'uns quants fans-lectors de Queen. Ni el Night at the Opera ni el The Works. Un dels pitjors discos pels fanàtics de Queen, The Miracle, és el meu favorit. Un disc molt potent i guitarrer. Quan Brian May feia coses bones. Després va venir Innuendo, que va ser mooooooolt pitjor... suposo que en això estaran més d'acord amb mi els Queenòlegs.

I per últim dir que no aguanto les estupideses aquestes de voler substituir al Freddie Mercury pel Paul Rodgers per fer gires quan se'ls ha acabat el saldo. Si no ha fet res en sa vida a part d'allò tan pesat del All right now amb els Free i el Can't Get Enought amb els Bad Company. Queen és Queen i els experiments a casa amb grasiosa. I ara el I want it all...

a

10 comentaris:

  1. _NuNs_12:52 a. m.

    a vegades intentant recuperar el que s'ha perdut podem arribar a carregar-nos el que ja teníem

    Queen va ser (com molts d'altres), però el món continua girant

    ResponElimina
  2. Anònim10:01 p. m.

    Tens tota la raó no m'imagino guanyant al billar! Ni de conya, aquesta ens l'has d'explicar al proper draft

    ResponElimina
  3. Anònim10:31 p. m.

    No podria dir quina de les cançons de Queen no m'agrada, sobretot si parlem dels primers discs...m'agraden totes. D'algunes cançons se n'ha abusat tant( We Will Rock You, We are the Champions,... )
    que les he avorrit però les considero bones i ho són.
    A Innuendo, l'últim disc que es va publicar amb vida de tots 4 que dius que no t'agrada hi ha algun tema com ara
    These Are the Days of Our Lives que a mí m'agrada molt i dis-me sentimental,però és un acomiadament del Freddie Mercury també del grup...dona-li una oportunitat:)

    ResponElimina
  4. kweilan11:02 p. m.

    A mi m'agraden gairebé totes. I lo del billar...no ho sabia. Ens hauràs d'explicar la teua relació amb el billar.

    ResponElimina
  5. Albert9:13 p. m.

    freddie és in-subs-ti-tu-i-ble, però a Queen i la música en general....serà sempre el mite,per mi, la millor veu de la música.

    ResponElimina
  6. Xavi Silvestre11:31 p. m.

    Vaja, coincidim, quin gran disc! Jo em quedo amb una cançó semidesconeguda (perquè no surt al Greatest Hits II, i és clar, si no hi surt és que no existeix): Was It All Worth It.

    ResponElimina
  7. Ferran Porta5:28 p. m.

    Mercury va ser un autèntic crack, un paio absolutament insubstituïble. Realment, pretendre reviure Queen amb una burda substitució és increïble. Visca Queen amb Mercury!

    ResponElimina
  8. Montse10:27 a. m.

    Em quedo amb la frase "els experiments, a casa amb grasiosa"
    és boníiiiiiiiiiiiiiissima!!!!!!!!!!

    Llarga vida als QUEEN!!!

    ResponElimina
  9. Manel Escribà5:15 p. m.

    Suposo que molts de vosaltres coincidireu amb mi si afirmo que Freddy Mercury era molt més que un 25% de Queen. Simplement insubstituible.
    Sobre els gustos de quines són les millors i quines són les menys bones (no m'atreveixo a dir 'pitjors') cançons de Queen (per mi els més grans), doncs això, per a gustos: les cançons. ;)

    ResponElimina
  10. Babunski9:39 p. m.

    Uf! Uns dies dedicats a la geometria i se m'han acumulat els comentaris per comentar...

    1) L'Innuendo és veritat que té més valor sentimental que musical crec. Aquella guitarra aflamencada de la cançó que dóna títol al disc no la vaig suportar mai!

    2) Que sí, que sí, que vaig guanyar un campionat de billar. I com vaig acabar fins als ous (amb perdó) de jugar al billar ja no hi he tornat a jugar més i ara prefereixo el futbolín.

    3)Montse, m'agrada molt aquesta idea que has tingut de recopilar una frase de cada post del bloc... faré una recopilació.

    4) I tots teniu raó, Mercury és insubstituïble. S'acaba Mercury i s'acaba Queen. I punto.

    ResponElimina