Segurament que el nom de The Trammps no els dirà res (de fet precupi's si un dia un nom li diu coses) però si vostè té una edat superior als quaranta i sent la cançó que he posat al títol de l'apunt exclamarà.... "aaaaaaaaaaaaah!, els d'aquesta cançó són aquestos Trampps?". Doncs sí, aquesta cançó que, de ben segur, vostè ballava quan encara no era pare (ni mare) de família, ni tenia responsabilitats laborals ni estava preocupat (o preocupada) per la crisi. Aquesta cançó que potser sentia al Borgia o al Big Ben, o al Kraker's, vagi vostè a saber on anava en aquells temps.
Aquesta setmana ha mort el cantant aquest que el va fer ballar juntament amb el Bee Gees o Patrick Hernandez. I els Gibson Brothers, que no faltin. Jimmy Ellis era la veu del "Disco inferno".
Els Trammps van debutar durant el primer lustre de la dècada dels 70 amb les cançons "Zing! Went the strings of my heart" (1973) amb un començament musical que em recorda molt Barry White, "Sixty minute man" (1972), "Love epidemic" (1973), "Hold back the night" (1975) molt xula i amb un so molt Motown i "That's where the happy people go" (1976). Cançons que les van recopil·lar en un primer disc anomenat "Trammps" i així eviten confussions.
Afincats a la Filadèlfia que era seu del famós so Filadèlfia (res a veure amb el formatge desustanciat) d'aquella època van veure l'èxit amb el ja anomenat "Disco inferno" publicat el 1977 però que va saltar a la fama gràcies a la seu inclusió dins de la banda sonora de la pel·lícula "Saturday night fever". John Travolta es lluïa amb aquesta cançó donant classes de ball i d'actuació al món. Bé, recordo que la situació és de ficció... I no només va ser un hit ballable per tot el món sinó que també és molt corejada en els partits de beisbol dels New York Yankees.
Aquesta cançó enganxosa, també popularitzada anys més tard per Tina Turner (1993), estava escrita pels productors Leroy Green i Ron Kersey inspirada en la pel·lícula "The towering inferno" en la qual una discoteca s'incendiava. També el "Burn, baby, burn" que es sent de fons als cors està inspirat en unes paraules de l'activista Bill Epton, dirigent del Partit Progresista del Treball (!?), que per dir aquesta frase va acabar a la garjola.
El Trammps van tenir un altre tema amb cert èxit (escàs comparat amb l'anterior) que fou "The night the lights went out" (1977) dedicat a la famosa apagada de Nova York del 13 de juliol de 1977, coneguda com New York City Blackout.
Bé, i resulta que tot plegat els ha servit per passar a la història de la música, el 2005 el Trampps van firmar l'acta per la qual la cançó "Disco Infermo" passav a formar part del Dance Music Hall of Fame, amb una cerimònia digna del friquisme que es mereixia.
Doncs apa, balli el "Disco Inferno" si es veu en cor a la seua edat...
Aquesta setmana ha mort el cantant aquest que el va fer ballar juntament amb el Bee Gees o Patrick Hernandez. I els Gibson Brothers, que no faltin. Jimmy Ellis era la veu del "Disco inferno".
Els Trammps van debutar durant el primer lustre de la dècada dels 70 amb les cançons "Zing! Went the strings of my heart" (1973) amb un començament musical que em recorda molt Barry White, "Sixty minute man" (1972), "Love epidemic" (1973), "Hold back the night" (1975) molt xula i amb un so molt Motown i "That's where the happy people go" (1976). Cançons que les van recopil·lar en un primer disc anomenat "Trammps" i així eviten confussions.
Afincats a la Filadèlfia que era seu del famós so Filadèlfia (res a veure amb el formatge desustanciat) d'aquella època van veure l'èxit amb el ja anomenat "Disco inferno" publicat el 1977 però que va saltar a la fama gràcies a la seu inclusió dins de la banda sonora de la pel·lícula "Saturday night fever". John Travolta es lluïa amb aquesta cançó donant classes de ball i d'actuació al món. Bé, recordo que la situació és de ficció... I no només va ser un hit ballable per tot el món sinó que també és molt corejada en els partits de beisbol dels New York Yankees.
Aquesta cançó enganxosa, també popularitzada anys més tard per Tina Turner (1993), estava escrita pels productors Leroy Green i Ron Kersey inspirada en la pel·lícula "The towering inferno" en la qual una discoteca s'incendiava. També el "Burn, baby, burn" que es sent de fons als cors està inspirat en unes paraules de l'activista Bill Epton, dirigent del Partit Progresista del Treball (!?), que per dir aquesta frase va acabar a la garjola.
El Trammps van tenir un altre tema amb cert èxit (escàs comparat amb l'anterior) que fou "The night the lights went out" (1977) dedicat a la famosa apagada de Nova York del 13 de juliol de 1977, coneguda com New York City Blackout.
Bé, i resulta que tot plegat els ha servit per passar a la història de la música, el 2005 el Trampps van firmar l'acta per la qual la cançó "Disco Infermo" passav a formar part del Dance Music Hall of Fame, amb una cerimònia digna del friquisme que es mereixia.
Doncs apa, balli el "Disco Inferno" si es veu en cor a la seua edat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada