The Flying Burrito Brothers - Hot burrito #2

Tot i que li sembli que un grup amb aquest nom és un catxondeo, els Flying Burrito Brothers és un dels grups de capcelera del country-rock americà de finals dels seixanta i començament dels setanta. Així que poca broma amb el nom. Formen part d'un conjunt de grups amb la mateixa història que The Byrds, Buffalo Springfield, Crosby, Stills, Nash & Young, Gene Clarck Group, Poco o Eagles.

Els Flying Burrito estaven formats pel mític Gram Parsons, Chris Hillman, l'steel guitar Pete Kleinow, el bateria Michael Clarke i l'individu a considerar en aquest article, i el baix Chris Ethridgde a qui coneixien d'haver tocat junts a International Submarine Band i qui ha mort aquesta setmana per l'agreujament d'un càncer de pàncrees que patia des del setembre passat.

Els Flying Burrito es van formar després que Parsons, Hillman i Clarke s'emprenyessin amb els altres components dels The Byrds després de la gravació de "Sweetheart of the rodeo" (1968) per negar-se a fer una gira per l'aleshores racista Sudàfrica.

El seu primer disc fou "The gilded palace of sin" (1969) i el segon "Burrito deluxe" (1970), sense gaire èxit comercial. Com que no tenen èxit i el Parsons aquest és una mica majestuós pateix una depressió i es trasllada a Londres, on coneix els Rolling Stones i amb els quals, enlloc d'aprendre música, el que fa és aprendre sobre drogues i alcohol. D'aquesta època és la cançó "Wild horses" que van composar entre els dos però com a Mick Jagger no li agradava pels Rolling Stones, Parsons se la va emportar per la seua banda. Aquesta cançó us sonarà perquè l'ha fet famosa fa poc l'efecte d'aquest nou producte manufacturat anomenat Susan Boyle...

Tot i això arriben a gravar un tercer disc "Last of the red Burritos" (1971) però la banda no dura i es disgrega de seguida.

El 1973, Gram Parsons és trobat mort en una habitació d'un hotel de Califòrnia anomenat Joshua Tree (els sona el nom?), evidentment, per sobredosis. Complint els seus desitjos, els seus amics roben el cadàver, l'incineren i escampen les seues cendres pel desert. Aprofitant que el notes de Parsons havia mort, els altres compoennts dels Flying Burritos intenten reunificar-se i fer alguna cosa més sota el nom de Re-fried Burritos, de fet el 1999 encara publicaven algunes coses... però els Burritos havien mort amb Parsons realment.

Tot i que Gram Parsons és qui ha passat a la història, les grans cançons dels Flying foren escrites també per Ethridge com "Hot Burrito #1", "Hot Burrito #2" i "She" (que no he trobat al Youtube). Ethridge va aprofitar la seua virtuositat amb el so countrywestern del seu baix per acompanyar les gires de Randy Newman, Willie Nelson (escolteu-lo a "Whiskey river"), Ry Cooder o Linda Ronstad.

Jo em quedo amb el "Hot Burrito #2"...