Alacant per la costa (II)

Si en el post Alacant per l'exterior (I) vaig parlar de Benidorm, la Vila Joiosa i Alacant, en aquest nou post toca parlar de la part de Benidorm cap amunt.

Només sortir de Benidorm direcció nord en la que deu ser una de les carreteres més perilloses del món, comparable amb la N-II del Maresme, trobem l'Alfàs del Pi. És una vil·la tranquil·la comparada amb la veïna Benidorm, amb una platja de l'Albir impressionant que té bandera blava. I això es veu que, pels que saben de platges, és bo.

Seguint la N-332 sentit València distingim un poble a mà esquerra. Altea és el típic poblet que sempre es posa al costat d'un lloc extremadament turístic per tal de poder dir que has fet una mica de cultura. És com Cadaqués a la Costa Brava o Mojácar a la costa d'Almeria. No hi aneu al matí perquè no hi trobareu res, gairebé ni poble. Allà la vida comença al migdia. Bars, botigues i gent no apareix fins que no són les 12 tocades. Ja m'agradaria saber a quina hora van a dormir. És una vil·la típica de carrers empedrats estrets i costeruts, balcons molt florits, cases mediterrànies i restaurants, molts restaurants. I també de hippies i artistes, o hippies artistes. Cap al vespre tots aquests hippies i artistes despleguen els seus estands a la plaça de l'Església, una església dedicada a la Verge del Consol i que té una cúpula blava que es veu des de lluny. En aquesta plaça hi ha un parell d'orxateries en una de les quals vaig veure (i beure) per primer cop una orxata granisada (o un granisat d'orxata... ben bé no ho sé). Des d'aquesta plaça s'accedeix a un mirador sobre la Mediterrània des d'on es divisa la badia d'Altea, evidentment, les Penyes d'Arabí, la Punta Bombarda, el barranc de Mascarat, el fastigós skyline de Benidorm i fins i tot de lluny i ben boniquet, el penyal d'Ifach. Quan vam estar a Altea el cotxe el vam aparcar al carrer del Chochín. És una dada. Sortint d'Altea hi ha algunes ruïnes d'un aqüeducte romà i d'una fortalesa medieval en una zona coneguda com l'Olla d'Altea. Bastant obviable.

Calp pertany ja a la comarca de la Marina Alta. Aquesta comarca s'extèn molt més amunt de Calp, fins a Dènia, el Parc Natural del Montgó, el Cap de Sant Antoni, el cap de la Nao, Moraira, Teulada, Xàbia, els aiguamolls de Pego-Oliva (frontera provincial entre València i Alcant)... però per motius de temps em vaig quedar només a la punta sud, a Calp i el parc natural del Penyal d'Ifach. Calp com a ciutat de turisme... doncs ves... res. Si volen un passeget pe l'arrabal o barri morisc. Això sí,  l'arròs a banda i el suquet de peix. valen molt la pena El paisatge que es veu del penyal d'Ifach que guarda la ciutat personalment el vaig trobar espectacular. El penyal són 322 m de roca escarpada en la base del qual s'hi ha instal·lat una aula de natura on s'exposen mostres de l'ecosistema i des d'on et planifiquen rutes. Es veu que hi ha una espécie de clavell que només hi surt allà. Sabent com són els govern en aquelles latituds entenc perquè no es fan roses. Diuen que, si puges a la part més alta del penyal pots veure Eivissa... no ho vaig provar.

Tornant cap a Benidorm no costa res desviar-se una mica per arribar a Callosa d'en Sarrià. Canviem radicalment de paisatge i per carretres gairebé de muntanya. Està al mig dels rius Guadalest i Algar que forma gorgs i cascades fent un paisatge totalment diferent al de 10 km abans. A Callosa tenen una església on es venera la Verge de les Injúries que fou donada per Jaume I el Conqueridor i després profanada pels musulmans. A 11 km de Callosa hi ha el pintoresc poblet de Tárbena des d'on es pot arribar al Coll de Rates que ens ofereix una panoràmica de les serres i els cims del voltant.

Ah! No és que me n'hagi oblidat de parlar de Terra Mítica. És que no hi vam anar. Directament ens ho van desaconsellar a la recepció de l'hotel... és d'agrair la seua sinceritat.

Per qüestions de temps i, sobretot, perquè a casa meua ja no hi mano jo sinó que manen els meus fills de 2 i 5 anys, no ens va donar temps de conéixer la província d'Alacant en tota la profunditat que segurament es mereix. Em va faltar Elx, Oriola, l'Illa de Tabarca, Santa Pola, Torrevella, Guardamar de Segura (imperdonable no visitar aquest lloc tan representatiu dels Països Catalans, amb perdó), Xixona, Villena, Alcoi, Novelda...

I una última observació, durant aquests dies que vaig viure pel País Valencià vaig poder parlar en català per tot arreu (bé, digui-li català, valencià o aragonès oriental) sense necessitat de canviar d'idioma, cosa que al Barcelonès no em passa. Curiós...

El títol dels apunts sobre aquest viatge està inspirat en una cançó del cantautor Feliu Ventura:

Alacant per l'exterior (I)

Reconec que finals d'octubre no és el temps més apropiat per rememorar unes vacances d'estiu, però com la matèria grisa del meu cervell cada cop fa coses més rares, avui m'he adonat que no havia escrit l'habitual article sobre viatges que escric sempre. Si vostè és seguidor del meu bloc em podria haver avisat abans, no?

Enguany va tocar el sud del País Valencià, concretament les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa i l'Alacantí (recordeu quan el Mikimoto feia aquell concurs anomenat Pasta Gansa a Catalunya Ràdio on preguntava les capitals de comarca?). I sí, dic País Valencià perquè a mi em dóna la gana. Si aquell ignorant del Wert diu que amb aquesta frase estic adoctrinant m'importa un rave. Com si volen venir F18 a sobrevolar casa meua o l'armada naval a dir que posi banderes espanyoles. Ansufada de sequestrene per a tots i avall. Apa, ja he posat el típic paràgraf sobre política que no volia posar en aquest apunt.

Anant a voltar per aquesta zona no podia haver triar cap lloc millor que Benidorm com a base d'excursions. Ah! Benidorm! Nosaltres ja anàvem amb la idea de barrejar-nos amb la senectud castellana però no fou així. No vam veure ni vells ni madrilenys. Vam trecar tòpics en un moment. Estàvem allotjats a l'Hotel Mediterráneo, l'únic hotel de Benidorm que deu tenir menys de 4 plantes, altament recomanable. Estàvem en un barri anomenat el Racó d'Oix a la platja de Llevant. Es veu que Benidorm està dividit en dos trossos, el de Llevant i el de Ponent separats per un penyot que entra dins del mar i on han posat un mirador la mar de boniquet que han anomenat amb l'original nom de Balcó de la Mediterrània.

Pel que em van explicar, la part de Llevant és freqüentada per guiris amb famílies i els jubilats madrilenys se'n van a la part de Ponent, que té un estil Manhattan més choni. Amb l'hotel Gran Bali com a obra més faraònica, l'hotel més alt d'Europa, 210 metres d'alçada, 52 plantes i 700 habitacions. Un exemple del que ens ha portat on som ara... No em vull imaginar el buffet dels esmorzars. 

Com a ciutat potser és de les més lletges on he estat. Equiparable al nivell de Salou. Fins ara pensava que no podria trobar res més lleig que Salou, però crec que Benidorm ho supera. Dos àmplies avingudes paral·leles, la famosa avenida del Mediterráneo, on només hi ha horribles botigues de souvenirs regentades per xinesos i pakistanesos. Uns souvenirs que només són dignes de ser comprats per l'Albert Rivera o el Jorge Cañas. Lleig, molt lleig (Benidorm, no el Cañas... bé, lo del Cañas ho deixo al seu gust).



Al sud de Benidorm i a mig camí d'Alacant trobem la Vila Joiosa, ciutat ja coneguda pels que freqüentem camps de la 2aB grup III.  El barri mariner, anomenat de l'Arsenal, té unes façades marítimes molt boniques amb cada casa pintada de diferent color. La tradició explica que els mariners les pintaven així perquè d'aquesta forma les distingien des del mar quan estaven lluny. També n'hi ha al costat d'una cosa que li'n diuen riu, l'Amadorio. La Vila Joiosa té platges conegudes per la gent d'allà baix, que si la Paradís, que si la Centre, la cala Xarco, la Torres... jo és que totes les platges les veig igual. També hi ha la quota de platja nudista, que els molt catxondos anomenen Racó del Conill... Ara bé, si una cosa té fama és per la xocolata que distribueix per tot el món. Així que si vostè és una mica gorman pot visitar el Museu de la Xocolata Valor.


Seguint cap avall arribem a la capital provincial d'Alacant. La carretera és molt transitada i no gaire segura. Hi ha opció d'autopista pagant, en això sí que s'assemblen a nosaltres. Alacant és una ciutat pel meu gust una mica desordenada pel trànsit (el pitjor que he vist per això en aquest aspecte és Cerdanyoila del Vallès) però que val la pena passejar per la seua façana marítima. Des de la plaza de Galicia, passant pel Parque de Canalejas i l'anomenada Explanada de España. Passeig que es fa amb la vista posada al castell de Santa Bàrbara que queda ben alt i mig tapat per un hotel que trenca l'skyline de manera horrible. El mosaic del terra d'aquest passeig és espectacular, format només per tres tipus de peces diferents i envoltat per banda i banda de frondoses palmeres que fa que a totes hores hi toqui l'ombra i s'hi estigui bé. I pensi que en aquesta zona també té les millors orxateries i geladeries, que per això estem en la zona on estem. A la Xixonenca vaig parar a comprar un gelat de torró de xixona, faltaria més!



(continuarà... suposo)

Serge Haroche i David Wineland, Premi Nobel de Física 2012

Ja sabem quins han estat els guardonats amb el Premi Nobel de Física d'enguany. Els guanyadors són Serge Haroche i David Wineland "pels seus revolucionaris mètodes experimentals que han permès mesurar i manipular sistemes quàntics individuals". Haroche treballa al College de France, a París,  i Wineland treballa a l'importantíssim National Institute of Standards and Technology de Colorado, EUA.

La física quàntica és allò que sempre anomenen a les pel·lícules quan volen posar un exemple de cosa molt difícil. Però podem entendre què és? La física quàntica governa el comportament dels àtoms i de les partícules fonamentals. És molt difícil pensar en la física quàntica perquè estem acostumats a imaginar-nos experiments a escala macroscòpica, però les lleis de física són molt diferents a escales microscòpiques, tot allò que li pot passar a un electró quànticament és difícil d'explicar sobre un avió, un croissant o un hipopòtam. Això és la física quàntica i la seua grandesa. Els treballs de Haroche i Wineland han permès explorar una mica més el món quàntic amb els seus experiments. Haroche ha perfeccionat els mètodes per capturar fotons (partícules sense massa que transporten la llum) entre dos miralls per després poder llançar altres partícules que puguin xafardejar què fan els fotons en aquest parany. D'aquesta manera, Haroche i els seus col·laboradors han aconseguit mesurar al laboratori les propietats dels fotons "atrapats", les quals estan en perfecte acord amb la teoria quàntica. Wineland, d'altra banda, ha dissenyat trampes d'ions (nuclis atòmics carregats) mitjançant camps electromagnètics, als quals després els llancen fotons per saber com es comporten en el parany. Pobres fotons i pobres ions! Així doncs tots dos físics experimentals han aconseguit manipular sistemes quàntics amb una precisió molt fina, del tal manera que es poden extreure els secrets de com es comporten algunes partícules a nivell quàntic.

Una propietat molt misteriosa de la física quàntica és que un sistema es comporta de la manera més estranya possible, sí, hi ha polítics que també ho fan però no crec que tingui res a veure la quàntica aquí. L'experiment més famós de la física quàntica és del del gat d'Schrödinger, un gat quàntic que pot estar viu i mort alhora. Al Youtube hi ha un video explicatiu molt divertiot sobre com pot er possible això... però ara no el trobo... D'aquesta manera, els experiments de Haroche i Wineland són una versió moderna i en el món real (no només un experiment pensat) del gat de Schrödinger, bàsicament els premiats amb el Nobel d'enguany han canviat gats per ions i fotons. Tota una gesta experimental i tècnica.

Algunes de les aplicacions dels treballs dels premiats d'enguany inclouen rellotges atòmics d'alta precisió, molt usats avui en dia en navegació, així com també el desenvolupament de dispositius electrònics que prometen revolucionar el nostre món de a mateixa manera que mai ho va fer el desenvolupament del làser. Els treballs de Haroche i Wineland també són considerats com pioners per al desenvolupament del somiat computador quàntic, un ordinador que tindria tant poder de càlcul, rapidesa i emmagatzematge que faria veure la nostra actual tecnologia com ara veiem aquells ordinadors que feien servir transistors a tub i cintes magnètiques. Els mesuraments d'alta precisió en astrofísica també es beneficiarien de la tecnologia desenvolupada per estudiar sistemes quàntics, incloent mesures d'efectes diminuts de la gravetat, com els usats pels observatoris d'ones gravitacionals.

Si voleu informació tota la informació i millor explicada mireu l'article del bloc La Ciencia de la Mula Francis, que tot i el nom, és dels millors que existeixen sobre ciència.