Alacant per l'exterior (I)

Reconec que finals d'octubre no és el temps més apropiat per rememorar unes vacances d'estiu, però com la matèria grisa del meu cervell cada cop fa coses més rares, avui m'he adonat que no havia escrit l'habitual article sobre viatges que escric sempre. Si vostè és seguidor del meu bloc em podria haver avisat abans, no?

Enguany va tocar el sud del País Valencià, concretament les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa i l'Alacantí (recordeu quan el Mikimoto feia aquell concurs anomenat Pasta Gansa a Catalunya Ràdio on preguntava les capitals de comarca?). I sí, dic País Valencià perquè a mi em dóna la gana. Si aquell ignorant del Wert diu que amb aquesta frase estic adoctrinant m'importa un rave. Com si volen venir F18 a sobrevolar casa meua o l'armada naval a dir que posi banderes espanyoles. Ansufada de sequestrene per a tots i avall. Apa, ja he posat el típic paràgraf sobre política que no volia posar en aquest apunt.

Anant a voltar per aquesta zona no podia haver triar cap lloc millor que Benidorm com a base d'excursions. Ah! Benidorm! Nosaltres ja anàvem amb la idea de barrejar-nos amb la senectud castellana però no fou així. No vam veure ni vells ni madrilenys. Vam trecar tòpics en un moment. Estàvem allotjats a l'Hotel Mediterráneo, l'únic hotel de Benidorm que deu tenir menys de 4 plantes, altament recomanable. Estàvem en un barri anomenat el Racó d'Oix a la platja de Llevant. Es veu que Benidorm està dividit en dos trossos, el de Llevant i el de Ponent separats per un penyot que entra dins del mar i on han posat un mirador la mar de boniquet que han anomenat amb l'original nom de Balcó de la Mediterrània.

Pel que em van explicar, la part de Llevant és freqüentada per guiris amb famílies i els jubilats madrilenys se'n van a la part de Ponent, que té un estil Manhattan més choni. Amb l'hotel Gran Bali com a obra més faraònica, l'hotel més alt d'Europa, 210 metres d'alçada, 52 plantes i 700 habitacions. Un exemple del que ens ha portat on som ara... No em vull imaginar el buffet dels esmorzars. 

Com a ciutat potser és de les més lletges on he estat. Equiparable al nivell de Salou. Fins ara pensava que no podria trobar res més lleig que Salou, però crec que Benidorm ho supera. Dos àmplies avingudes paral·leles, la famosa avenida del Mediterráneo, on només hi ha horribles botigues de souvenirs regentades per xinesos i pakistanesos. Uns souvenirs que només són dignes de ser comprats per l'Albert Rivera o el Jorge Cañas. Lleig, molt lleig (Benidorm, no el Cañas... bé, lo del Cañas ho deixo al seu gust).



Al sud de Benidorm i a mig camí d'Alacant trobem la Vila Joiosa, ciutat ja coneguda pels que freqüentem camps de la 2aB grup III.  El barri mariner, anomenat de l'Arsenal, té unes façades marítimes molt boniques amb cada casa pintada de diferent color. La tradició explica que els mariners les pintaven així perquè d'aquesta forma les distingien des del mar quan estaven lluny. També n'hi ha al costat d'una cosa que li'n diuen riu, l'Amadorio. La Vila Joiosa té platges conegudes per la gent d'allà baix, que si la Paradís, que si la Centre, la cala Xarco, la Torres... jo és que totes les platges les veig igual. També hi ha la quota de platja nudista, que els molt catxondos anomenen Racó del Conill... Ara bé, si una cosa té fama és per la xocolata que distribueix per tot el món. Així que si vostè és una mica gorman pot visitar el Museu de la Xocolata Valor.


Seguint cap avall arribem a la capital provincial d'Alacant. La carretera és molt transitada i no gaire segura. Hi ha opció d'autopista pagant, en això sí que s'assemblen a nosaltres. Alacant és una ciutat pel meu gust una mica desordenada pel trànsit (el pitjor que he vist per això en aquest aspecte és Cerdanyoila del Vallès) però que val la pena passejar per la seua façana marítima. Des de la plaza de Galicia, passant pel Parque de Canalejas i l'anomenada Explanada de España. Passeig que es fa amb la vista posada al castell de Santa Bàrbara que queda ben alt i mig tapat per un hotel que trenca l'skyline de manera horrible. El mosaic del terra d'aquest passeig és espectacular, format només per tres tipus de peces diferents i envoltat per banda i banda de frondoses palmeres que fa que a totes hores hi toqui l'ombra i s'hi estigui bé. I pensi que en aquesta zona també té les millors orxateries i geladeries, que per això estem en la zona on estem. A la Xixonenca vaig parar a comprar un gelat de torró de xixona, faltaria més!



(continuarà... suposo)