Abans de l’assemblea

Amb aquest article me proposo fer una trilogia d’articles (si el temps i la prèvia de l’Aplec m’ho permet) sobre l’esperada assemblea d’abonats del Lleida Esportiu.

Tot i que qui ha passat més a la història (de forma involuntària) per culpa d’aquesta assemblea ha estat l’humil servidor de vostès que es dedica a escriure coses inintel·ligibles en aquest bloc, no vaig ser jo qui va començar a moure lo sarau aquest.  De la necessitat que teníem els abonats de fer una assemblea informativa ja se’n deien coses la temporada passada... se’n deien... i ja està. Les coses funcionen per la llei d’inèrcia, queixa amunt i queixa avall, però ja ens va bé tot.  Calia, doncs, que algú comencés a remenar el tema, i aquest algú va ser l’ilergeta David Berdié.

El David va contactar amb mi per plantejar-me el tema de l’assemblea i moure una mica el cotarro. Estem parlant de començaments de gener. Evidentment me va semblar perfecte però primer potser calia revisar els estatuts del club per veure com estava reglamentat tot això. El David va contactar amb el club per veure si li podien facilitar els estatuts i com la resposta fou la mateixa que quan la Generalitat demana quartos a Madrid, gràcies als seus coneixements jurídics els aconseguí per una altra banda.

Un cop llegits i rellegits els estatuts, cosa que per un de ciències és més complicat que seguir un monòleg del José Antich, vam comprovar que el club no tenia cap obligació de fer una assemblea d’abonats. Però bé, que no estiguin obligats a fer-la no vol dir que estiguin obligats a no fer-la, sinó que si hi ha bona voluntat es pot fer.

Ja sabem com és Lleida, si no coneixes algú segur que coneixes algú que sí el coneix (la teoria matemàtica dels 6 graus de separació es redueix només a 2). I esclar, de manera molt fàcil es generen rumors i històries a vegades creïbles i a vegades completament rocambolesques. Com ens donava la sensació que hi havia un hermetisme comunicatiu molt fort des de dins del club vam prendre la decisió de començar a reclamar l’assemblea. Per aquelles mateixes dates el Fran Cortijo també va contactar amb mi i fou qui tingué la idea de crear el perfil de twitter @VolemAssemblea i crear un hashtag per fer una campanya reclamant-la. Així el diumenge 20 de gener a les 12:00 vam fer una mobilització tuitera amb tota la bona intenció del món.

A partir d’aquí la premsa es va començar a interessar, els primers van ser el Daniel Badia i el José Carlos Monge, i després el Carles Castelló i l’Albert Escuer. Als dos primers els agraeixo el suport, tracte i ànim que m’han donat en tot el procés; al Carles que m’hagi fet famós fent-me sortir per la tele el dia que portava la camisa més hortera de totes les que tinc i a l’Albert la possibilitat d'assistir a les divertides estones de la tertúlia d’UA1 quan puc anar-hi. Del que sí que vaig adonar-me és que a Lleida devem anar molt mancats de notícies esportives... marededéu quina setmana més frenètica!

Immediatament la cap de premsa del club es a posar en contacte amb mi i vam quedar el dissabte 2 de febrer amb l’Albert Esteve per una primera reunió per intercanviar impressions sobre el tema aquest. Durant aquests mesos hem fet unes 4 o 5 trobades en les quals el David i jo hem intercanviat opinions i li hem exposat el nostre punt de vista sobre què ha de ser aquesta assemblea i, aprofitant l'avinentsesa, també sobre el club.

Cal dir que el tracte rebut per part del president ha estat excel·lent i cordial. En tot moment s’ha mostrat obert a escoltar-nos i no ens ha posat cap impediment a les nostres propostes. 

Personalment aquesta assemblea l’hagués fet abans, però bé, en el fet que s’hagi aconseguit fer-la ja estem satisfets. El lloc escollit per dur-la a terme em sembla idoni, portar el Lleida a la Seu Vella i lo Castell al Lleida. El club ha de formar part de manera intrínseca de la ciutat.

Només vull remarcar un aspecte que caldria millorar de la preparació de l’assemblea, i és que crec que no s’ha informat ni publicitat tal i com nosaltres haguéssim volgut. Sí que és cert que es va fer una roda de premsa especial per això (crec que se n’haurien de més, com també crec que els diaris haurien de dedicar molta més atenció al Lleida i currar-se les informacions) i a les xarxes socials s’ha anat fent... si que és veritat que suposo que la Junta a dia d’avui deu tenir coses més importants al cap des d’un punt de vista del vessant esportiu... però no costava res informar via megafonia, via marcador, via futlletons el dia del partit de l’Éibar al Camp d’Esports.

Doncs res més, que al final l’escrit m’ha quedat massa llarg i seriós. Dissabte sabrem quants realment estem interessat per la situació econòmica, social, projectes i futur del club... 50? 100? Dissabte a partir de les 10:30 ho esbrinarem... però serem poquets...  Moltes gràcies a tots els que ens heu ajudat i moltes gràcies a tots aquells que des del club ho han fet possible. 

#LleidaNoEsRendeix