Després de l'assemblea...

1) Esportivament I.  En la data i hora en què estic escrivint aquest article ja puc dir que la temporada ha estat meravellosa i que el millor encara està per vindre (toma!). A pocs dies del partit del Camp d'Esports de la segona eliminatòra dels Play Off d'ascens penso que ha quedat clar que donem per bo el resultat. Sinó ja m'explicaran què féiem celebrant a la gespa del Camp d'Esports, dutxant l'alcalde, fent sonar els clàxons i ruixant amb cava només pel fet d'haver guanyat l'Osasuna B en l'últim partit de Lliga. Per classificar-nos!! Si arribem a pujar a 2aA ja no sé què farem per celebrar-ho... ja ho tenim celebrat, no? La qüestió és que el diumenge 10 de febrer després de l'empat a 1 contra un dels Logronyès de la categoria acceptàvem ja que la temporada havia estat mediocre i acabaria sent mediocre. Només gent amb quantitats industrials d'optimisme a la sang com el Jordi Ricart confiava en jugar un play off que teníem (crec recordar) a 12 punts. Disfrutem-ho!

2) Esportivament II. No em posaré a parlar sobre sistemes de joc de l'equip ja que no sóc un expert en el tema. Evidentment tothom té la seua opinió en futbol (i en política, i en economia...) però no conto pas que la meua sigui extremadament interessant. Penso que hi ha hagut un canvi en la mentalitat del Toni Seligrat, de la plantilla i del cos tècnic des d'aquell 10 de febrer del paràgraf anterior. Aquell dia s'ho van començar a creure...

3) Econòmicament. Durant l'assemblea crec que una de les coses que els abonats assistents volíem escoltar sobretot era el tema de la situació econòmica del club. Que sí, que sí, que està molt bé que la piloteta entri i que el nostre porter eviti això mateix a la nostra porteria, però si darrere d'un equip no hi ha una gestió econòmica només s'és això, un equip i no pas un club. I el Lleida ha de ser un club, que dic un club, un superclub (allò del "més que un club" està massa sobat). Segurament som poquets els interessats en saber com funciona administrativament el Lleida Esportiu, però hi som. I, almenys jo, no voldria pas que tornés a passar el que va passar amb l'antiga (EPD) Unió Esportiva Lleida per una gestió econòmica que semblava haver estat en mans del Miguel Blesa. Amb la teoria dels "ingressos consolidats", l'àrea econòmica va gestionant mes a mes. Em sembla perfecte. No estirem més el braç que la màniga i no fem el ruc amb la pestanyó*. Pujar a 2aA, sí i tant, però amb coneixement. Provin de contestar vostès aquesta pregunta "Què preferiu estar a 2aB nets o a 2aA amb un forat de 10 quilos?" Aaaaaah... jo ho tinc clar (no diré la meua preferència), però segur que molts de vostès hi donaran molts tombs.

4) Comunicativament. El Lleida ha de generar notícies. Cada dia. Els diaris de Lleida han de posar almenys una pàgina diària sobre el Lleida. Si no en tenen prou amb el que es genera el club que s'inventin reportatges i que facin estadístiques o infografies. Si l'Sport pot omplir 30 pàgines parlant del mateix, els diaris de Lleida, que són més seriosos, en poden omplir una. L'Albert Esteve no s'ha deixat veure gaire en rodes de premsa, conto que n'ha degut fer més en aquestes últimes setmanes que en una temporada i mitja. Preguntat pel silenci de la seua primera temporada ell esgrimeix que "tenien molta feina". M'ho crec. El club estava com estava, però no hauria d'haver estat excusa. Ara ha canviat la cosa també. A mi m'agrada que el president digui, i que expliqui, i que els periodistes preguntin, i que surti per la tele. Això és de club gran.  El Twitter no para amb el/la comunity manager del Lleida Esportiu, contínuament està fent bullir l'olla. Fenomenal. També el canvi va ser al febrer...

5) Socialment. El dia de l'assemblea vaig conéixer el David Freixes i l'Óscar Serramia, responsables de l'àrea social. Ei, us puc assegurar que són dels nostres, uns clàssics del Camp d'Esports. Si l'àrea econòmica és difícil de gestionar no em vull ni imaginar com és la social en aquesta ciutat que des de fa no sé quantes temporades viu d'esquena al futbol (al futbol de la ciutat em refereixo). Les coses poden sortir bé o malament, les idees poden ser millors o pitjors però he vist que en tenen moltes. Moltíssimes, que si packs així i packs de l'altra manera, que si entrades, que si invitacions, els autocars... Però no es poden rendir, l'afició aquí a la mínima es desunfla i al camp quedem els 1500 de sempre. Els beneeixo. 

El 10 de febrer (dia de Santa Escolàstica) sortíem en processó del Camp d'Esports... aquest diumenge hi entrarem de juerga. Com canvien les coses en 4 mesos.

Gràcies Lleida Esportiu.

*pestanyó: paraula que feien servir los gitanos del Pla de l'Aigua per refrir-se als quartos.