Un tomb per Gandia (la Safor)

A veure com li explicaria jo. Miri, posi l'estructura urbanística de Benidorm, la tipologoa de balcons i apartaments de Salou, els locals i els bars de Calella i Lloret, de tant en tant una mica de pudor de pixum, tregui tots els guiris borratxos de Salou i enlloc d'alemanys i anglesos posi xonis, quinquis i poligoneros de Madrid, Zamora, Salamanca o Toledo. Doncs bé, tot això barrejat és la zona de la platja de Gandia.

No havia estat mai a la platja de Gandia i per tant no sé si aquest famós programa de la MTV que jo conec per l'APM ha fet molt mal o no a la imatge de la ciutat, és a dir, abans de l'emissió de Gandia Shore potser era un lloc més tranquil i visitable. La impressió que m'he endut jo és la que li he dit més amunt, com Salou però en pitjor si és que pot ser possible (ja vaig dedicar un article a Salou fa un temps). 

Cal dir però, que de dilluns a dijous semblava i aparentava una zona turística normal, però el cap de setmana els carrers es convertien en una cursa d'obstacles de vasos de cervesa, ampolles de whiski, cartrons de vi, preservatius usats -suposo- i retrovisors de cotxes trencats. El meu cotxe aparcat va patir les ressaques d'una festa de botelles de dissolució d'etanol amb altres substàncies. La pudor a pixum que desprenien certs carrers a qualsevol hora del dia no era ni comparable a la que habitualment fa la plaça Pau Casals de Lleida. Ja ho comentava abans... me suposo que l'efecte Gandia Shore a ajudat a què aquesta zona de bars, restaurants i discoteques caigués en les mans -per no dir altres parts corporals més utilitzades per la postadolescència en aquests puestos- de turistes incivilitzats. Ei, però si els senyors hotelers i restauradors de la zona és el que volen perfecte, eh? A mi no conto pas que m'hi vegin més.

Malgrat això, la zona del passeig de Neptú està molt ben arreglada i fer el passeig des del carrer Riera Baixa fins arribar al port fent de tant en tant alguna orxata amb fartons o una tapeta de peixet fregit és un bon esport.

L'hotel on estava allotjat és un hotel correcte, ni més ni menys. L'hotel Gandia Palace té 4 estrelles, li calen algunes petites reformes però sobretot li falta personal. Un típic hotel de la zona costera valenciana amb 11 plantes, unes 30 habitacions per planta i ple de gom a gom en aquelles dates. No, si a mi ja em sembla molt bé que l'hotel estigui ple i tinguin molta gent -els de l'hosteleria sempre es queixen de tot- però si vols tenir 10 milions de persones a l'hotel contracta més treballadors collons! No hi ha cosa que me foti més ràbia que a l'hora d'anar a sopar hagi de fer cua i que mentres estigui sopant al buffet no et retirin els plats de la taula. Amb el personal de l'hotel vaig poder parlar en català en tot moment. De fet, a un d'ells que me vaig adreçar en castellà perquè pensava que en català no m'havia entès va dir-me "parle'm en català que t'entenc millor que quan parles castellà, lo teu català l'entenc millor que el dels de Barcelona". Gràcies.

La ciutat de Gandia està força lluny del barri costaner. Diria que uns 4 km, així que vam agafar una línia d'autobús regular que fa el servei fins al centre de Gandia (1,60 € el viatge, el conductor de l'anada molt maleducat i el conductor de la tornada molt majo). L'autobús ens va deixar al centre de Gandia, just davant de l'estació de trens i de l'oficina de turisme de Gandia. Oficina que, curiosament, en ple mes de juliol estava tancada. Oletu. Després de voltar força ja olores on són els centres històrics de les ciutats, i caminant uns pocs metres ja ens vam posar al mig de la plaça Major, on tenen l'Ajuntament (s.XVIII) i la  Col·legiata gòtica que, curiosament, també estava tancada i no es podia visitar.A pocs metres hi ha el Palau Ducal dels Borja -en aquesta ciutat tor porta el nom dels Borja- que té pinta de ser molt bonic però que no vam visitar perquè estava en obres.

La zona centre de Gandia està força bé per passejar, el passeig de les Germanies és una rambla amb ombreta i fonts, el carrer Major i adjacents és un eix comercial -amb moltes botigues tèxtils tradicionals i casetes molt ben arregladetes!- que acaba davant de l'enorme col·legi de les Escoles Pies. Just davant hi ha una petita plaça amb unes escultures dedicades a Alexandre VI, Lucrecia Borja, César Borja i a Calixte III. Aquest últim em va fer molta gràcia perquè és dels pocs papes que tenen carrer a Lleida (Calixt III, Joan XXIII, Pius XII i Bonifaci VII). I el papa Calixt III, vés per on, és el que té més vinculació lleidatana de tots ja que Alfons de Borja (nom real del Papa) visqué a Lleida 30 anys per estudiar i donar classes després a l'aleshores prestigiosa Universitat de Lleida. Al Museu Diocesà es corseven uns ornaments litúrgics que llegà en testament a la Parròquia de Sant Joan.

Gastronòmicament estava a la terra de les fideuàs. Res a dir, bones. Però les paelles... no suporto que hi posin mongetes, ni faves ni patata... marededeusenyor! Millor les del Delta... algú ho havia de dir.