Fonz, al Cinca mig

Miri que a vegades anem a passar els ponts, dies de lliure disposició amb què la conselleria d'Ensenyament ens honora i que aprofitem per gastar el poc que ens queda de paga, a Sebastopol, la Patagonia o a Addis Abeba. Miri que això de passar 4 dies a Baden Baden o a la vora del llac Titicaca deu ser del més cool, in, fashion o mainstream que deu haver. Miri que hostatjar-se uns dies a Aiguablava a Begur o a Cadaqués farda més que dir "jo seguia el Tata Martino des de fa vàries temporades"... doncs bé, amb tot això, la meua humil família es va disposar a passar els 4 dies festius dels volts de Tots Sants a la província de Huesca, a 50 quilòmetres de casa. Ja té nassos la cosa, no?

Per l'A22, l'autovia que uneix Alpicat i Siétamo (no, no uneix Lleida i Huesca tal i com ens venen) hi he passat força vegades, per anar al Pirineu de Huesca, per anar a Alquézar, per visitar bodegues del Somontano prop de Barbastro, per anar al castell de Loarre o per anar a Luesia que ja vaig descriure en aquest altre apunt. Així que estava bastant avesat a veure el lletrero de la sortida 60 on hi diu Monzón i Fonz.

De Monzón els lleidatans tenim encara el record recent encara d'haver de travessar la ciutat pel mig, per l'avenida de Lérida (sic) amb tots els seus semàfors i amb un temps de travessia de tres quarts d'hora aproximadament. Ara bé, de Fonz, l'únic que en sabia era el nom que figurava al lletrero i també que aquella entrada d'autovia per Monzón ho feia per l'avenida de Fonz.

De Monzón a Fonz hi ha uns 15 km per una carretera estreta, a veure, estreta estreta tampoc, però no es pensi trobar una nacional tampoc, amb extenses plantacions de panís a banda i banda. El poble té uns 1000 habitants i ja aviso que l'entrada al casc urbà és una mica decebedora i no té res a veure amb el que es trobarà per dins. Venint per la carretera de Monzón en arribar al poble ha de girar a mà dreta i passar per un carrer que té a la dreta tot de xalets fins que a mà esquerra arribi a un carrer ample sense cap característica especial, només que està tot bastant deixat.

On pugui aparqui, no és difícil, i aleshores ja pot endinsar-se dins del petit casc antic de Fonz pel carrer de Pedro Mª Ric on trobarà la primera sorpresa, imprevisible uns minuts abans. En aquest carrer la casa que ocupa tota la mà esquerra és el Palau dels Barons de Valdeolivos, de l'any 1613 (any en què Rosa Diez entrava en política) i que conserva mobles i quadres de l'època. A pocs metres arribarà a la Plaza, declarada Conjunt Històric i Artístic i on podrà comprovar empíricament perquè el poble té el nom que té. El nom de Fonz prové del llatí fontes, que no cal ser gaire intel·ligent (con diu el Rubalcaba sobre la Chacón) per imaginar-se què vol dir. El primer que veurà (i beurà si vol) a la Plaza és la Fuente del 1567 formada per sis caps tallats (en pedra, no s'escandalitzi), amb l'escut del poble al centre i una llegenda en llatí. 

A partir d'aquí vagi recorrent la Plaza i la calle Lanuza i anirà veient tota una successió de palauets que afededeu no t'esperes trobar. El palau Gómez de Alba (s.XVI) amb una caseta de vigilància inclosa; la casa Codera, la Casa Guilleuma (1695); la casa Camón o Àger (s.XVI); l'ajuntament, on hi ha un centre d'interpretació del Renaixement; la casa Carpi; la casa Bardaxí i al davant l'església de l'Asunción (s.XVII). 

Pel que es llegeix a les explicacions aquest poble estava ben relacionat amb les terres de Lleida, hi ha nissagues que vivien als palauets que provenien d'Àger o d'Isona, i l'Ajuntament es veu que era l'antiga residència d'estiu del bisbe de Lleida. Molt curiós.

El poble també té un barri jueu, molt deixat i abandonat, una llàstima. També he de dir que les façanes dels palaus estan bastant descuidades i que si estiguessin millor arreglades faria un goig extraordinari. I acabo la visita cultural amb una curiositat, a Fonz nasqué Irene Monroset... a què no sap qui és, eh? Jo tampoc ho sabia, es la inventora de la Micromina.

I con no només de cultura viu l'home (i la dona, i els nens, i les nenes... els anomeno a tots no fos cas que s'enfadin els d'Iniciativa) també cal moure el bigoti gastronòmicament. A Fonz hi ha una formatgeria i iogurteria (Val de Cinca) on els dies festius a les 12:30 hi fan visites. Expliquen el procés d'elaboració que tenen del formatge i dels iogurts a partir només de llet d'ovella, te porten de passeig per les instal·lacions i al final te fan un tastet de formatges i iogurt. I per a dinar la Braseria Albahaca, un lloc senzill sense pretensions ni carta i que només fan menú. La braseria està en un carrerot costa amunt (o avall), i el local és un pèl atrotinat, però jo em vaig fotre un assortiment de truites i un solomillo amb salsa d'all boníssim. Ei, i barat!