Enric Ribelles, jugador de la U.D. Lérida

L'Enric Ribelles va aterrar al Lleida (en aquells temps Unión Deportiva Lérida, però que anomenaré Lleida per qüestions de mal a la vista) la temporada 1951-52 després de jugar al Juneda, el Balaguer i al Puigvertenc. Aquesta temporada s'havia baixat de la primera (i penúltima) experiència en la 1a divisió del futbol. Aquell any, l'empresari de vidres i vàters Llorenç Agustí (també nom de carrer al Polígon del Segre) fou proclamat president de l'entitat amb el marrón d'haver de liquidar els deutes i sanejar l'economia, cosa que en el transcurs de la història s'hauria d'haver fet més sovint crec jo. 

La marxa d'Antoni Gausí fitxat pel Real Madrid i d'altres jugadors de la temporada anterior quedà compensada per l'arribada de Duran, Granés, Ramon García, Mòdol o Ribelles. La parella Duran-Ribelles fou batejada com la "cinematogràfica" perquè quan jugaven al Balaguer jugaven de cine. Aquella temporada l'equip començà entrenat per Gómez de Lecube però els mals resultats i el públic sempre exigent del Camp d'Esports van fer que fos substituït per Josep Maria Burcet. 

Per cert, aprofitant el moment ho deixo anar aquí, i és que amb la presidència de Llorenç Agustí el Real Madrid va obrir les portes al Lleida ajudant-lo econòmicament (el Madrid al Lleida s'entén), jugant partits entre ells, i oferint-nos la cessió de Wilson, Cedrés, García-Martín o el mago Gaspar Rubio. Fins al punt que es va sanejar l'economia (800.000 peles) i el president rebé la felicitació del senyor Ariño, president de la Federació Catalana. Estaria bé que la gent ho sabés això també.

Enric Ribelles és el quart començant per l'esquera de la fila de baix, el que mira cap a un altre puesto.

Ribelles estigué en nòmina del Lleida fins la 55-56, tot i que jugà cedit alguns partits al Binéfar, sent fixo en les alineacions, per exemple en la 53-54 jugà 34 partits i en la 54-55 27 partits. L'any 1955 el nou president José Servat trencava les relacions amb el Real Madrid i gràcies a la seua amistat amb el president Miró-Sans s'establia una relació de col·laboració amb el Barcelona. Aquella temporada l'equip de la capital cedia al Lleida l'entrenador Valero, i els jugadors internacionals Basora, Gonzalvo i Moreno... com a càstig pel seu baix moment de forma. Cobraven 5.000 pessetes per partit jugat, igualet que ara. Moreno no va acabar ni la temporada perquè se'n va anar a Las Palmas i els altres van aportar poc perquè el Lleida va acabar pitjor classificat que quan van arribar. I per més INRI al final de temporada Pepe Samitier mos fotie als Enrics, lo Gensana i lo Ribelles. 

En aquesta foto Ribelles és el segon de baix

Durant la 56-57 Ribelles és cedit al Lleida per complir amb allò que li dèiem mili, i sota la tutela aquesta del Barça baixem a Tercera Divisió. No és d'estranyar amb resultats com un 11-0 contra l'Sporting de Gijón o un 0-6 al Camp d'Esports contra el Sabadell. En un amistós contra el Barcelona (sí, sí, un amistós) de Kubala i Suárez, mos van fotre un 1-9 amb l'únic gol del Lleida fet per Ribelles.

Enric Ribelles s'incorpora definitivament al Barça la 57-58 fins la 60-61. Després fitxa pel València on hi està quatre temporades. Explica el mateix Ribelles que en una final de Copa que havien de jugar a Madrid contra el Granada mentre estaven a l'autocar anant cap a l'estadi va agafar el micro i feu de locutor dient "Quan falten cinc minuts per acabar el partit el Granada guanya al Barça per un a zero", en aquell moment l'entrenador Helenio Herrera ràpidament el va interrompre molt enfadat i afegí: "Lamentem que per una avaria tècnica de l'aparell emissor hem de tallar la retransmissió".

La temporada 65-66 el Lleida torna a Segona Divisió. En aquell temps era president el (que diuen els padrins que va ser) millor president del Lleida, Ramon Vilaltella. 4.314.219 peles era el que va posar el president per aquell nova temporada. Va fitxar per aquesta nova temporada Pantaleón del Real Madrid, Kaczas i Barberà de l'Espanyol, Villacampa del Zaragoza, Morón del Mallorca i repescà Enric Ribelles. Després d'aquesta temporada l'Enric se'n tornà al Juneda, on ja hi havia jugat.

Ribelles en la seua tornada al Lleida l'any 1965

Un cop retirat del futbol, Ribelles se dedicà als bancals de préssics que tenia al seu Puigverd de Lleida. Ara ens ha deixat als 80 anys. Llegenda de l'esport lleidatà.