II Assemblea d'abonats del Lleida Esportiu (III)

Com diuen que no hi ha dos sense tres em veig obligat a escriure una tercera part del resum de l'assemblea d'abonats del Lleida Esportiu del passat dissabte. Si vostè ha aterrat aquí per casualitat li recomanaria que llegís els apunts corresponents al resum I i al resum II. Ei, si vol també pot començar pel final, que hi ha gustos per tot.

Deixem ja enrere l'informe de presidència amb les xifres i els números i entrarem en la part més sentimental i emotiva de l'assemblea. Sí, en les assemblees també pot haver-hi parts més sensibles.

Ara parla el Ramon Folguera, que és el responsable d'Sports Events, una organització o societat o empresa (no sabria definir pas què és) que basa la seua filosofia en dinamitzar esport i societat. Parla de la tasca realitzada aquesta temporada sobretot en el tema d'atansar el club a les escoles, a les escoles bressol (!!) i a les associacions de veïns. Per motius professionals sé la bona disposició que va tenir el club per realitzar un matí d'activitats al Camp d'Esports amb els nois i noies que formen el Plenari dels Adolescents de la ciutat de Lleida. Una intervenció breu per anomenar les activitats realitzades.

Toca el torn l'àrea social. Me fa l'efecte que era la intervenció més esperada. És molt bonic saber que els números quadren, però la gent el que vol és que els toquin la fibra amb lo Lleida. I patapam! Mos ho van fotre en pala. Primer va parlar el David Freixes amb un discurs molt formal sobre l'augment de socis, la voluntat de fer xerrades informatives, la presència a les xarxes socials, les penyes... i una intenció que sembla ser que serà prioritària de captar abonats i seguidors pels pobles del voltant. 

L'Òscar Serramia, també de l'àrea social, és un senyor que té més idees que ex-votants té el PSC. Ell fou l'encarregat de presentar-nos en primícia el que serà la nova campanya d'abonaments del Lleida que es posarà en marxa ja a començaments de juliol. Tres plafons amb les fotografies i uns eslògans d'aquells que enganxen que diu se li van acudir a Badalona mentre veia desfilar gent i gent i gent del Lleida.

El primer fa referència als actes de celebració dels 75 anys amb l'eslògan: "Anys de suor, esforç i il·lusió" i un mosaic de fotografies de grans mites dels tres clubs que han format aquella entitat que anomenem lo Lleida: Seguer, Lecumberri, Rubio, Txema, Basora, Mon, Guzmán, Azcona, Dani Marín, BABUNSKI, Ribelles, Pau Bosch,  del Pinto, Escoda, Martí, Palau, Gensana, Molo, Bademunt, Pacheco, Amigó, Buján i Rivero.

El segon i tercer cartell són molt semblants, amb una imatge del Gol Nord del camp. Un eslògan és "Orgull de ser del Lleida" i l'altre "100% lleidatans i orgullosos". Per la reacció de la gent sembla que van agradar, i molt! 

Insisteix amb el carnet infantil donant com a argument que a llarg termini aquests seran socis. Dóna la curiosa dada que la meitat de la gent que va anar a Leganés no era sòcia. I insisteix en el fet que els que ja som socis hem d'anar fent "el boca a boca"... bé, jo de coses pel Lleida en faré moltes, però el boca a boca... no ho veig clar... si de cas jo aniré fent el boca-orella per aconseguir més abonats. En això confiïn.

I l'altre tema estrella que mos va explicar l'Òscar va ser la idea del futur Museu del Lleida amb material històric. Un Museu que "no serà el Prado", ni falta que ens fa, però que sembla que les idees ja estan molt avançades ja que ens va ensenyar uns primers plànols de com quedaria. Una idea fantàstica i on m'hi veig passant força estones voltant-hi amb el perill que això suposarà per la conciliació de la meua vida familiar.

Després de totes aquestes intervencions, comença el torn de precs i preguntes. Uns quants abonats agraeixen el fet que la directiva organitzi aquesta assemblea informativa i la seua dedicació al club. Surt el recurrent tema dels preus amb el "per què els socis han de pagar els partits de play-off" i "per què les entrades per als no socis són tan cares". L'Albert Esteve recorda que el carnet de soci és per la temporada regular i el play-off necessita uns ingressos extra per primes i desplaçaments, però que sempre s'afavoreix el soci. A la segona pregunta el president contesta que la gent es faci sòcia que així l'entrada els sortirà més barata. I aquí jo hi poso cullerada i dic que el preu de les entrades ha de ser de tal manera que no surti més barat entrar amb entrada que amb el carnet de soci.

Un altre soci es queixa que els dies de play-off tenia el seu seient ocupat per no socis i que les entrades i sortides del camp hi havia massa aglomeracions i podria ser perillós. El David Freixes respon dient que estudiaran el tema aquest. També se li diu que a l'entrada ja hi figurava que no es podien ocupar els seients de soci i que, a més, se'ls informava en el moment de comprar l'entrada. Un altra intervenció parla de si hi ha gent que entra amb invitacions a la llotja, a la qual cosa el president contesta que només hi entren acreditacions i empreses patrocinadores VIP. Ningú no va amb invitació. Un altre soci agraeix l'animació de les penyes i exposa una petita problemàtica ja solventada que va succeir el dia de l'Espanyol B amb restes de runa d'obra que hi havia a les instal·lacions.

Un soci pregunta al Jordi Esteve (que no havia intervingut) pel tema esportiu. Ens explica que hi ha 10 jugadors amb contracte en vigor, 3 baixes (Milla, Konaté i Pau Núñez) i 5 que acaben contracte (Pau Torres, Pau Bosch, Mata, Imaz i Mario Fuentes) i que estan en converses per renovar. De manera molt subtil deixa entreveure que algun no continuarà. Sobre l'entrenador digué que dimarts es tancaria el tema i que "o seguiria Toni Seligrat o que hi hauria nou entrenador", una lògica proposicional que signaria el mateix Bertrand Russell. Se li va escapar una frase "el nou entrenador signarà per 2 anys"... a mi em dóna que tindrem nou míster. Un soci es queixa de l'estil de futbol de l'entrenador, a qui Jordi Esteve li explica una mica les dificultats de jugar a 2aB amb molts equips defensius que van a destruir.

Per acabar i donant el toc exòtic un assistent va demanar un tirador de cervesa a la grada de Gol Nord. Va ser un moment que recordava les mítiques assemblees del RCD Espanyol que eren sempre aprofitades per l'APM.

Al final, petem la xerrada els assistents al pati de la Casa de les Voltes.

Espero que aquest resum sigui de l'interès per  atots els abonats que no hi pogueren assistir. He intentat ser el màxim curós amb els fets i amb les paraules, torno a demanar disculpes si algun número o alguna xifra no és exacta. Gràcies a l'organització i als assistents.