Chris Rainbow - Give me what I Cry for

Camel fou un grup fundat pel teclista Peter Bardens que al començament s'anomenà Brew.  Els seus dos primers discos "Camel" (1973) -amb portada que li recordarà un paquet de tabac- i "The mirage" (1974) no van tenir l'èxit que buscaven i van haver d'esperar al tercer "The snow goose" (1975) -magistral!- per arribar a entrar a les llistes britàniques dins dels temps de la moda del rock simfònic -King Crimson, Yes, Pink Floyd, Genesis, ELP, Rick Wakeman...-. Els següents elapés també tingueren rellevància "Moon madness" (1976), "Rain dances" (1977) i "Breathless" (1978). Permeti'm que no destaqui cap cançó d'aquests discs ja que els discs de rock simfònic eren discos conceptuals i les cançons no podien separar-se les unes de les altres, entraria en una espècie d'heretgia si ho fes.

L'any 1978 comencen els problemes pels Camel amb canvis continus de formació, de manera que l'any 1984 ja no quedava ningú de la formació original. Fins i tot es va donar la curiositat que van gravar el disc en directe "Stationary traveller" amb el líder anterior Peter Bardens com a convidat especial. El cantant dels Camel en aquest disc era Chris Rainbow que ja havien fitxat pel disc anterior "The single factor" (1982) i que deixà bastant de desitjar que diguem.

L'escocès Chris Rainbow, -de nom real Chris Harley, però que se'l canvià perquè no es confongués amb Steve Harley i tampoc no té res a veure amb els Rainbow de Ritchie Blackmore- havia participat entre 1972 i 1973 en el grup Hopestreet que no va donar per gaire cosa. El 1975 debuta en solitari amb "Home of brave", al qual van seguir "Looking over my shoulder" (1977) i "White trails" (1979). Els seus èxits majors foren "Give me what I cry for" -amb un estil molt eltonjohnià- i "Solid state brain", ambdós d'aquesta època.

Alan Parsons i el seu project -Eric Woolfson, de qui ja en vaig parlar- van fixar-se en ell. Millor dit, en la seua veu. Fou l'any 1979 quan Alan Parsons Project gravà el seu quart disc "Eve", un cant a la dona, a la cerca de l'amor i a les relacions amoroses. El podeu escoltar en la cançó "Winding me up". Des d'aleshores Chris Rainbow col·laborà en tots els discos d'Alan Parsons fins al "Freudiana" del 1992 interpretant el tema "Destiny". També posa veu juntament amb John Miles al famós "La Sagrada Familia" del disc "Gaudi" (1987)

Chris Rainbow gravà l'últim disc l'any 2008 "Waves". Ara ha mort als 68 anys.