Lole Montoya i Manuel Molina van fundar l'any 1975 el duet Lole y Manuel, ja veu quina poca originalitat a l'hora de posar-se un nom. Com la Lole portava cantant i ballant des dels catorze anys a Sevilla, de seguida es van convertir amb un duet amb molta personalitat dins del món del flamenc. Personalment sóc incapaç d'escoltar una cançó sencera d'aquest gènere musical i d'aquest parell però la seua influència en el món de la música amb el seu primer disc "Nuevo día" (1975) fou memorable. Amb lo Manolo per bulerías i la Lole fotent el xiscle flamenc. 
El 1976 els fitxa CBS i ja inclouen en el seu disc "Pasaje del agua" influències del blues, la música àrab i el tango i la col·laboració de Raimundo Amador. En aquests temps va néixer Alba Molina, filla dels dos i que posteriorment també esdevindria cantant. El disc "Al alba con alegría" (1980) estava dedicat a aquest fet. Si són aficionats a la literatura sàpiguen que el disc "Casta" (1984) -que Pablo Iglesias deu tenir com a disc de capçalera- amb texts de Federico García Lorca i Juan Ramón Jiménez i música de Manuel Molina. El 1992 publiquen "Lole y Manuel cantan a Manuel de Falla" acompanyats per l'Orquestra Simfònica de Londres, que en aquells temps estava molt de moda aquest tipus de disc.
No m'allargo gaire tampoc amb els Lole y Manuel perquè és un gènere musical que m'agrada ben poc. Bé, no m'agrada gens. Que hi farem.
Però la història del ceutí Manuel Molina ve d'abans. Molina va formar part del grup Smash, una important banda de flamenc rock progressiu. Els Smash es van formar l'any 1969 amb Gualberto García, Julio Matito, Antonio Rodríguez i la nota exòtica del danès Henryk Michael al violí, un any més tard s'incorporava Manuel Molina.
Era el temps de la revista Popular 1 i del segell discogràfic Chapa Discos creat pel Mariscal Romero. Tot i estar a anys llums de la música que es feia als Estats Units, els Chapa van revitalitzar d'una manera extraordinària el rock, així des de Chapa es publica "Capitán trueno" d'Asfalto, "Coge el tren" de Mermelada, "Va a estallar el obús" dels Obús, "Sábado noche" de Moris, "Nº1 en USA" dels Mediterráneo, "Larga vida al rock'n'roll" de Barón Rojo o "Maneras de vivir" de Leño. Vaige, cançons d'aquelles de ballar ben agafadet.
El Mariscal Romero també va fixar-se en els Smash i així van anar gravant singles com "Scouting" (1969), "I left you" (1970), "Decisión" (1970), "Well you know" (1970) i.... una versió enorme feta per Manuel Molina i Julio Matito d'"El garrotín" (1971), potser una de les cançons més sorprenents de l'època. Brutal, eh? Ah que no s'ho esperava?
Manuel Molina ha mort als 67 anys a conseqüència d'un càncer diagnosticat fa només dos mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada