La New Horizons i Plutó

Imaginin que llencen un dard a 50.000 km/h des de la Terra fent servir només les tres lleis de Newton. Imaginin que després de nou anys doni al blanc situat a 4700 milions de quilòmetres i arribant amb un marge d'error d'un minut respecte el que vostè va imaginar. S'ho ha imaginat, no? Doncs això és el que ha fet la NASA amb la New Horizons.

Imatge de Plutó feta des de 766.000 km

Plutó fou descobert oficialment per Clyde Tombaugh el 1930, però la seua existència ja fou suposada per Percival Lowell que postulava la presència d'un planeta X més enllà de l'òrbita de Neptú. Fixi's que Plutó comença per PL, les inicial de Percival Lowell. Aquests noms són prou coneguts però... un desconegut astrònom de nom Vesto Slipher gairebé el descobreix. Gairebé descobreix Plutó i gairebé descobreix la llei de Hubble, Quan va morir Lowell, Slipher continuà la cerca del planeta "més enllà de Neptú" i va contractar el jove astrònom Claude Tombaugh que el 1930 descobrí Plutó tal i com hem comentat abans. El 1917 Slipher descobrí que els espectres de les galàxies estaven desplaçats al roig, que era el senyal per demostrar que s'allunyaven de nosaltres... i el 1929 Edwin Hubble publicava la famosa llei que calculava la velocitat d'allunyament de les galàxies fent servir les dades d'Slipher sense donar-li cap menció. Per cert, que dins de la New Horizons viatgen les cendres de Tombaugh.

Dades de la missió New Horizons

El 15 de juliol la NASA feu una espectacular roda de premsa anunciant les notícies que des de Plutó anava enviant la New Horizons. Potser la dada més sorprenent fou l'anunci que Caront, el major satèl·lit de Plutó, ha estat actiu volcànicament. La primera imatge del satèl·lit Caront que es visualitza és rebuda amb força aplaudiments, i perquè vegi que la gent de ciència també és catxonda, decideixen anomenar Mordor a una zona fosca prop del pol de Caront. 

S'aprecia a partir de les imatges que la superfície de Plutó té molts pocs cràters, és a dir, és una zona jove amb activitat geològica recent. També s'ha descobert una espècie de "gran canó" d'uns 3 km d'alçada de formació desconeguda. És molt bona l'alegria amb què reaccionen els científics quan se'ls pregunta i la seua resposta és "encara no ho sabem"... així funciona la ciència. El millor que pot passar en ciència és no saber alguna cosa.

El famós cor que sembla veure's en les ja famoses imatges de Plutó se l'ha anomenat Tombaugh Regio, en honor a Clyde Tombaugh, de qui ja hem parlat abans,

Les imatges en alta resolució es poden trobar en el web de la NASA: http://www.nasa.gov/mission_pages/newhorizons/images/index.html

Una altra de les preguntes que es formulen des de la NASA és d'on ha tret Plutó l'energia que hagi pogut produir tota aquesta recent activitat. Podria ser que fos calor per desintegració radioactiva però s'esperava que un cos tan petit com Plutó -recordem que és un planeta nan- no pogués mantenir aquesta calor interna. L'atmosfera desprèn grans quantitats de nitrogen.

Les dades enviades també han servit per prendre unes mesures més exactes de la mida de Plutó  Amb les noves dades es creu que Plutó té un diàmetre de 2370 km, 70 km més del que es pensava. Quin és el problema? Que amb aquesta nova mida supera la mida del planeta nan Eris en 44 km, que era el segon de la llista. La missió també ha permés mesurar el diàmetre de Caront que és de 1208 km. La NASA ha publicat una imatge comparant les mides de la Terra , Plutó (18,5 % de la Terra) i Caront (9,5 % de la Terra):

Comparació de les mides de Plutó, Caront i la Terra

També s'han mesurat les altres llunes més petites: Nix, Hidra, Cerber i Estigia. Totes elles de menys de 50 km de diàmetre.

Els deixo uns altres enllaços per si els convé gaudir de la física durant una estona i així no haver de pensar amb el pacte de govern de la Paeria durant uns minuts:

• Espectacular foto de Plutó i el seu satèl·lit Caront vistos des de la New Horizons el 8 de juliol:

• Posició de la New Horizons en cada moment: http://pluto.jhuapl.edu/Mission/Where-is-New-Horizons/index.php

• Imatges del viatge de New Horizons cap a Júpiter, Plutó i més enllà: http://www.theatlantic.com/photo/2015/07/the-voyage-of-new-horizons-jupiter-pluto-and-beyond/398408/

• Més imatges de Plutó: http://pluto.jhuapl.edu/soc/Pluto-Encounter/

• Novetats sobre Plutó i Caront: http://www.startres.net/novedades-sobre-pluton-y-su-misterioso-satelite-caronte/