Los padrins

Amb els amics parlem de política i parlem d’independència, perquè també som la Catalunya real i és un tema que interessa a la gent. Amb aquests amics, que són una mostra representativa i gens esbiaixada de la població, xerrant xerrant vam adonar-nos que calia explicar bé als padrins què votar. Ho vam concloure a partir de dos situacions viscudes per alguns de nosaltres. 

1. L’excepcionalitat de l’ocasió ha portat a crear la coalició Junts Pel Sí, una marca que alguns ja coneixem bé, uns altres la veuen fins i tot a la cançó de l’estiu de la TV3 però que alguna gent gran encara no acaba de conèixer. Imagini’s el padrí que ha votat ERC tota la vida i ara es troba al col·legi sense la papereta del seu partit, o el que tota la vida ha votat Convergència i al col·legi electoral acaba triant la papereta d’Unió perquè és la que més li sona. He sentit gent que deia que votaria “Junts Podem”, altres que deien “Junts sí que es pot”... vaja, uns petits embolics que poden provocar que algú confongui carpa per madrilla molt fàcilment. Fem l’esforç d’explicar-los molt bé de què van aquestes eleccions, que no són unes “autonòmiques” normals, que són unes eleccions històriques en les quals els «amics del plasma» han tret a passejar la Merkel, l’Obama, el Cameron, la banca, els sindicats, la patronal, el senyor Pronovias, el senyor Telefónica, el Freixenet, la Belén Esteban, el clero i un tal Margaritis de la Comissió Europea casat amb una dirigent del PP i parent de Rodrigo Rato. Només falten Georgie Dann i Fernando Esteso per pronunciar-se. En fi, que ja ni el Fortasec els fa efecte. 
2. L’altra cosa que ens hem fixat que preocupa als padrins és el tema dels bancs i les pensions. Quan parles amb ells i arribes a aquest punt… ai! lo sancristo gros: les pensions són intocables. Doncs som-hi, tots a fer pedagogia. Mirin, l’argument és ben senzill: les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors en actiu. Com la proporció de treballadors en actiu a Catalunya és més alta que a la resta de l’estat espanyol i els sous també són més alts la recaptació de les cotitzacions augmentaria. A més, les pensions catalanes han tingut superàvit en els últims anys. I els bancs? Ui sí, quina por… Aquest sistema bancari que va redactar un comunicat que volia ser de guió de Viernes 13 i ha acabant sent de guió de Los Bingueros és el mateix sistema que es va fer un fart d’estafar padrins i padrines endossant les seues famoses preferents. Preguntin sinó al Manuel Cuyàs, ell se n’ha fet un fart d’explicar històries sobre les preferents de Caixa Laietana amb un 20% de la població de Mataró enganxada.

Padrins, pares, sogres, oncles, tietes… visitem-los, parlem amb ells, convencem-los i acompanyem-los al col·legi electoral que no s’equivoquin de papereta, perquè de paperetes a favor de la independència només n’hi ha dos: Junts pel Sí i la CUP, les altres són del no. No perdem ni un vot, que potser la majoria dependrà d’això, d’un sol vot.

(Article publicat al Nació Lleida el 28 de setembre de 2015)