Ni lladre, ni burgès ni de dretes.

“El país és de tothom: de Mas, de Forcades, de Colau. De la gent. I el repte de fer un #NouPaís necessita tothom qui estimi la llibertat”. Aquesta és una de les milers de frases que s’han dit durant tot aquest període de temps batejat com a “procés” i la va publicar Oriol Junqueras al seu Twitter el dia 15 de juny. I penso que de tot el fotimer d’idees que s’han dit sobre el tema és una de les més encertades.

Com suposo que se n’haurà adonat jo també sóc dels que vull fer un nou país. I fer això del nou país ja veuen que és complicat, que els he d’explicar. Per fer-ho necessitem la màxima suma de vots possibles a les llistes que realment volen fer aquest nou país. Per arribar a aquest propòsit tenim les candidatures de JuntsPelSí i de la CUP, que entre elles dos representen un ventall moooooolt ampli de la societat catalana, des de la dreta catòlica fins a l’esquerra anticapitalista... perquè després diguin que l’independentisme és excloent.

Però amb tot això potser no en tindrem prou. I encara que en tinguéssim prou hem d’anar a buscar més. Quants més serem, millor. Des de la idea aquesta de la inclusió hem de tenir en compte que, ho entenguem o no, hi haurà independentistes que votaran la candidatura que han anomenat emfàticament Catalunya Sí que es Pot, CSQEP pels amics (i amigues). No ens tanquem portes, no sabem què pot passar després del 27S. Pot haver diputats (i diputades) d’aquesta formació que ens ajudin a tirar endavant el procés cap a l’estat propi. Segurament que sí. Intentem arreplegar vots cap a les candidatures de Junts i la CUP, que els diputats i diputades de les quals es declararan independentistes sense que els agafi revencillades de mal de panxa, tots els vots que puguem, però no ens equivoquem de rival.

Jo, que ni sóc polític ni milito enlloc, no entenc res de la campanya que s’està fent des de CSQEP per tal de desprestigiar la llista de Junts. La llista de Junts no és la “llista de Mas”, eufemisme que no paren de repetir a tort i a dret com si no tinguessin cap altre argument. És una llista on hi figura l’Artur Mas, sí, i el Josep Maria Forné, i el Jaume Cabré, i l’Oriol Junqueras i el Pare Manel i el Lluís Llach. La llista no és de ningú. La llista és de molta gent. Però sembla que els rebenta el fet que s’hagi aconseguit aquesta transversalitat amb la cara visible del Raül Romeva. L’odi que desprenen a la xarxa els seguidors de Lluís Rabell -a qui suposo que el seu cap de campanya ja li ha degut de dir que no tregui més el ridícul argument que a Lleida tenim massa representació al Parlament- el veig forassenyat. Alguns amb un elevat nivell de baixesa moral com aquell dirigent d’ICV de l’Hospitalet que va titllar els 40.000 candidats cibernètics de Junts com a “40.000 lladres”. La llista de la dreta, la llista de la burgesia i de la corrupció diuen… Mossèn Ballarín és la burgesia? El Pare Manel representa la dreta i la corrupció? Per mi és molt més "burgesia" un diputat, secretari general de sindicat que ha format part del consell d’administració d’Endesa. I el senyor Freixenet? És dreta i burgesia? Aleshores votarà Junts? Aaaaaaamigo...

Vaja, no entrem en la seua provocació, deixem-los estar. No és ignorància, simplement són comentaris malintencionats de campanya electoral. Nosaltres hem d’anar a la nostra. I si fem la feina ben feta, un cop hagin passat les eleccions hem d’intentar que aquells diputats (i diputades) de CSQEP que estan per la feina de construir es posin al costat nostre, dels revolucionaris de debò. A l’hora de la veritat podem trobar-hi aliats (i aliades), que segur que hi seran. Perquè suposo que al final no haurem d’acabar parafrasejant a Joan Laporta i dir allò de “¡Al loro! Que hay diputados de CSQEP que dicen que son independentistas… ¡y no lo son!”. Veurem.

(Article publicat al Nació Lleida el 9/9/2015)